Month: abril 2016

“Però el Llobregat porta aigua?”

“Però el Llobregat porta aigua?”

Mentre anava i tornava, de casa al riu i al revés, l’Edgard Madrenys, fotògraf i tècnic de rehabilitació de fauna salvatge, anava recollint impressions dels seus veïns de Cornellà quan els explicava el que havia trobat a la riba. “Però el Llobregat porta aigua?” li va preguntar un dia un conegut.

Tal era el desconeixement sobre un lloc tant a prop. Ara riu quan ho explica. Doncs resulta que sí, no només porta aigua, ja no és una cloaca i fins i tot, si obrim bé els ulls, podem veure moltes espècies d’animals i de flora.

Bernat pescaire. Imatge presa damunt la passera que creua a Cornella. Fotografia: Edgard Madrenys.

L’Edgard és d’aquelles persones pacients capaces d’invertir el temps i les ganes que calguin per obtenir una bona fotografia. S’ha d’inspeccionar el terreny, primer. Cal supervisar els millors llocs d’observació, tant d’aus com d’amfibis, i fer les mil i una perquè els animals no detectin la presència del fotògraf i de la seva càmera. Així, cal pensar en el camuflatge.

El que el riu ofereix

Tot va començar quan de ben jovenet i amb un bon amic seu anaven sovint al riu amb la idea de descobrir-ho tot. Després, es va penjar uns prismàtics al coll i va continuar amb la seva afició. Finalment, un dia, va poder comprar una càmera i va començar a fer fotografies. Es defineix com un autodidacta en l’aprenentatge de la fotografia.

“Quan vaig començar, fa més de deu anys, em preguntaven sempre perquè anava al riu, i em deien que allà em robarien la bici, que com és que se m’acudia anar-hi”, diu. “Bé, a mi m’interessava el que el riu oferia”, es respon. I és que, com ell mateix apunta, entre el ciment de les autopistes, prop de les vies de tren, la natura s’obre camí en llocs que, insospitats o no, acullen flora i aus, com els abellerols, en el seu trànsit des del sud d’Àfrica i fins al Baix Llobregat.

Com assenyala en la seva pàgina web -madrenys.com-, havia vist per la televisió com els lleons caçaven gaseles, però li fascinava saber que no molt lluny de casa seva hi havia altres depredadors que, per a sobreviure, havien de lluitar tant o més que els lleons per caçar les seves preses, tot i que en aquest indret de la comarca, travessat per ponts, línies elèctriques, autopistes… era més difícil poder observar-ho. I aquest va ser el seu repte.

EMad80-290-1Sorpresa en plena nit

En moltes ocasions, planta una petita tenda que té un disseny de camuflatge entre la vegetació del riu i que té una aparença d’un gran arbust. I des d’allà, dirigeix les seves operacions per obtenir una bona fotografia sense ser vist. En altres moments, i de la mà d’alguns pagesos, s’endinsa en el parc agrari per fotografiar altres animals: eriçons, òlibes, àguiles pescadores, gripaus…

A vegades, ell i els vigilants del parc agrari s’han sorprès mútuament, quan en plena nit, de sobte, s’han trobat cara a cara: “Imagineu-vos, que trobin algú de matinada, vora el riu, amb una llanterna, calçat amb unes botes altes d’aigua… i el permís per fer les fotos, és clar!”.

“Ara el riu és més conegut que abans. La gent hi passeja a la vora. I de vegades s’hi endinsa entre la vegetació”, explica. Això té també té efecte sobre el comportament d’algunes espècies. Per exemple, a l’hora de fer els nius.

Orquídia abellera. Presa al riu al seu pas per Cornellà. Foto: Edgard Madrenys.

Al rescat de capgrossos

Tant o més sorprenent és veure’l, acompanyat dels seus col·legues i amics, amb ampolles d’aigua i galledes, a les zones d’aigua estanca que hi ha prop del riu i al delta. Just abans que les dessequin per evitar la proliferació de mosquits amb les altres temperatures, procuren salvar les postes de capgrossos introduint-les en els recipients. Després, es dirigeixen a altres punts, més protegits, per dipositar-los.

Eriçó fosc. Fotografia presa al parc agrari.

Ara té trenta anys, ha publicat un llibre de fotografies, (“Cornellà, natura amagada”), es dedica professionalment a organitzar visites guiades per observar la fauna salvatge a l’alta muntanya, i quan és capaç d’esgarrapar hores al temps, es dirigeix al riu tot pensant que cada incursió és una nova descoberta. També participa en les visites guiades al riu organitzades per l’Ajuntament de Cornellà.

També va organitzar una exposició amb imatges inèdites sobre la riquesa natural que acull el riu al seu pas per Cornellà, que ara es convertirà en itinerant per la ciutat, i amb el desig que es pugui veure també a moltes de les ciutats de la comarca.

Fotografies: Edgard Madrenys.

 

“La trama”: pagesos joves que segueixen aprenent del camp

“La trama”: pagesos joves que segueixen aprenent del camp

La cooperativa de productes ecològics “La Trama”, de Viladecans la formen tres socis i joves pagesos: la Marta Pastor (36), l’Oriol Comelles (36) i el Sergi Camí (41). La Marta i l’Oriol són cosins. En Sergi va estudiar ebenisteria i mecànica, fa sis anys que es dedica a l’horta i l’interessa l’agricultura biodinàmica. Cultiven prop de 4 hectàrees i la major part del que produeixen ho venen directament als seus clients. Fins i tot, hi ha productes que els hi treuen de les mans.

El dia que parlem, en Sergi no hi és. La Marta, a més de fer de pagesa, també és masovera, junt amb el seu marit Santi en una petita granja prop d’Els Bruguers, a Gavà. A més de gallines, hi tenen ramats d’ovelles i de cabres. I és clar, un dels productes que elaboren és llet de cabra. Obtenen una producció molt petita però de moment, sempre que en té, ja l’ha venut als seus clients. Directament de la granja al consumidors.

Explica que va ser l’Oriol qui la va engrescar a fer de pagesa. D’això en fa tres anys. L’Oriol arronsa les espatlles, fa una ganyota i riu, tot fent veure que ella ja tenia interès pel camp. Abans d’això havia fet altres feines, des de monitora a oficinista. La vida dóna molts tombs, i entre el seu cosí i el projecte emprès amb La Trama, va fer un pas cap endavant en direcció al camp.

Antecedents a la pagesia

L’Oriol prové de pagesos. Anava per professor d’història i mentre estudiava es dedicava al camp, a les terres de la seva família, tot fent autoconsum. Junt amb la Marta, coincideix que l’aprenentatge ha estat molt dur. No només sobre plantar, cuidar i collir, sinó també per vendre. Cultiven hortalisses, verdures i fruita. Aquest any, l’Oriol acabarà l’últim curs a la universitat, però enlloc d’història sortirà amb una titulació en enginyeria agrícola. Si poden, introduiran mosquers per fer captures de les mosques que piquen la fruita, tot i que diuen que de moment, les plagues no els han causat grans estralls.

“Aprenem dels errors –sosté la Marta-, i les collites no són sempre iguals. Pots planificar però després la natura pot ser que t’ho trastoqui tot”. Es refereix a aquest hivern, en què les altes temperatures van provocar que les coliflors i els bròquils, plantats en diferents moments, els van haver de collir tots de cop per Nadal.

Rotació de cultius

D’horta i verdura en planten quasi bé de tot. Mentre parlem, l’Oriol assenyala unes quantes fileres d’espàrrecs que creixen. Som en temporada. Procuren això si, fer rotacions en els cultius. De fruita, sobretot produeixen peres (de sant Joan, moscatella i canyella), pomes (Golden i Fuji), magranes, i prunes, en la varietat més coneguda al Baix, la mirabolà, junt amb clàudies, negres i japoneses. La imatge familiar que podeu veure a les fotografies està presa davant d’una de les pruneres (mirabolà) que més s’estimen, per productiva: 80 quilos d’un sol arbre.

Van triar el nom de La Trama per a la seva explotació perquè van aconseguir organitzar tot un sistema de producció i de distribució junt amb altres productors locals que s’hi van sumar, per exemple de pa, cervesa artesana, sabó o bolets. Ara, rumien si posar un altre nom al seu negoci. Tenen una xarxa de clients molt fidels, sobretot de grups de consumidors i cooperatives de consum de producte ecològic que els compren directament el que produeixen.

Qui es dedica a la distribució és el Santi, el marit de la Marta. També venen als mercats de pagès que es fan a la comarca i al mercat de la Terra a Barcelona. El seu model de negoci es basa en el control de tot el procés de producció, tot recollint i avaluant els resultats del contacte directe amb el consumidor amb la venda de producte de qualitat i ecològic.

La cara oculta del Delta del Llobregat

La cara oculta del Delta del Llobregat

En aquestes darreres hores de campanya, volem compartir amb vosaltres un missatge dels companys de Depana, explicant-vos la recompensa que ells aporten i que encara està disponible, i convidant-vos a descobrir amb ells el territori. Aquí el teniu:

Conèixer és alguna cosa més que veure, és apreciar el que veus. Només el que es coneix de debò, es pot arribar a valorar i a estimar.

Des de DEPANA, i com a aportació al Verkami organitzat amb l’objectiu de tirar endavant el projecte Orgull de Baix, el pròxim dia 1 de maig fem una ruta per llocs emblemàtics del Delta del Llobregat.

L’objectiu és que els participants puguin apreciar els grans contrastos d’aquesta part de la Comarca, al mateix temps que gaudeixen d’un recorregut per espais naturals poc coneguts. Els límits del Delta, on conviuen grans infraestructures i polígons industrials, junt amb les espècies protegides i hàbitats d’importància europea.

Visitarem el riu Llobregat en la seva frontera amb la gran Barcelona, les últimes zones agrícoles tradicionals de la plana del Prat. La desembocadura, la complicada frontera dels Espais Naturals amb l’aeroport, i per acabar la ruta, les darreres platges verges de tota la Catalunya central.

Coneixerem de primera mà l’última part de la convulsa història d’aquest territori, sabrem com se l’ha ajudat a resistir i com és d’agraït aquest entorn quan se li dóna una oportunitat. No us perdeu l’ocasió de veure el Delta del Llobregat des d’una altra perspectiva!

El punt de trobada serà l’estació de Renfe d’El Prat a les 9 hores. S’hi pot accedir per ferrocarril, autobús i metro. Aparcament gratuït. Per fer el recorregut pel Delta ens distribuirem en vehicles privats.

Durada: de 9 a 13 H.

El Llobregat i el Cardener són “rius de sal”

El Llobregat i el Cardener són “rius de sal”

En Roger Lloret s’ha passat més de mitja vida cuidant dels rius del nostre país, i especialment del Llobregat. No és una fal·lera, sinó que ho ha fet perquè era la seva feina (i passió). És clar que quan tenia un moment per ocupar-se d’altres coses, també seguia -i ho segueix fent- interessant-se pels rius i la meteorologia. Químic i agrònom, durant 40 anys ha tingut a les seves mans el control de la qualitat i la sanitat de l’aigua del Llobregat per a la Societat d’Aigües de Barcelona.

Acostumat a atendre a investigadors i a tècnics d’empreses i d’administracions, el 2008 va conèixer Jordi Honey-Rosés, un estudiant de la Universitat d’Illinois de mare catalana, a qui les seves arrels el van portar cap a Barcelona amb l’interès de fer la seva tesi doctoral.

El Roger li va facilitar tota la informació i coneixements de què disposava, tant del Llobregat com del Cardener. Però per acabar d’orientar al Jordi, li va demanar que anés a Castellar de N’Hug, a les fonts del Llobregat i procurés fer el camí del riu fins a la seva desembocadura. El Jordi hi va anar i va fer tot el traçat. Quan va arribar al delta en va tenir prou per decidir de què tractaria la tesi: el vessant econòmic del riu, o dit d’una altra manera més explícita davant del que havia vist: Que és millor, invertir en el riu o en màquines que el millorin?

Aliats

Després, el Roger va conèixer Santiago Gorostiza, un estudiant que es disposava a estudiar la col·lectivització d’empreses a la comarca del Baix Llobregat durant la guerra civil. El fet és que quan Roger, Jordi i Santiago es van trobar amb un munt de dades a les seves mans va passar com quan s’ajunta el pa amb les ganes de menjar, i van decidir escriure un llibre sobre la qüestió. Aquest és l’origen de “Rius de Sal” un intensiu estudi sobre l’impacte de la sal al llarg de la història al curs del Llobregat i el Caderner que han publicat amb l’ajuda del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Durant quatre anys, van consultar tota la informació disponible i van trucar a les portes de tots els llocs coneguts i per conèixer. La principal conclusió que destaquen del seu treball és que des que van començar les explotacions industrials de potassa al Bages, la salinitat del riu Llobregat ha estat el maldecap de l’abastiment de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Durant els tres anys que va estar parada la planta de potassa a la guerra civil, els nivells de salinitat van baixar notablement. Encara avui dia, segons les dades que els autors detallen al seu llibre, la salinitat del riu sobrepassa els màxims que es van fixar durant la Segona República. La Generalitat republicana havia posat en marxa un pla d’acció per frenar la salinitat. Durant els treballs d’investigació, els tres autors van descobrir que la primera denúncia contra les mines data de 1926 per part de l’empresa tèxtil Burés degut a que la sal de l’aigua havia fet malbé les seves turbines.

Han pogut editar gràcies al suport del CECBLL i de mecenes privats. Els tres estan satisfets amb un llibre que mostra com la població es mobilitza per denunciar els impactes de la salinització dels rius a Catalunya. Jordi Honey-Rosés és professor a la universitat British Columbia de Vancouver. Santiago Gorostiza és investigador Marie Curie a la Universitat de Coïmbra (Portugal).

Fotos: Jordi Honey-Rosés i Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

“Rius de Sal – Una visió històrica de la salinització dels rius Llobregat i Cardener durant el segle XX”. Editat per Edicions del Llobregat- Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

“Vaig aprendre coses que mai havia vist”

“Vaig aprendre coses que mai havia vist”

“Vaig aprendre coses que mai havia vist”. Ho diu un dels alumnes de 3er de ESO de l’Institut Olorda de Sant Feliu de Llobregat després fer una visita al parc agrari, veure el documental “El pati del darrere” i escoltar el que els vam explicar a classe sobre el projecte interactiu “Orgull de Baix”.  Com ell, molts altres estudiants diuen haver quedat sorpresos de les dimensions de l’espai agrícola que forma el Parc Agrari, entre d’altres detalls. Tant a la vora i tant desconegut, oi?

Van trepitjar el terreny, van sentir el que diuen els pagesos i van parar atenció a mapes i fotografies del documental interactiu que estem preparant. Més tard, cadascú va escriure una redacció tot subratllant el que havien aprés sobre l’agricultura, el riu, els aqüífers, què és un delta, el  que significa el parc agrari per a Barcelona i les ciutats del seu voltant, o el que hauria representat un projecte com Eurovegas.

“Hem de protegir les terres, que simbolitzen la nostra comarca i són font de vida. I hem de lluitar contra els que les volen destruir”, escriu un estudiant amb molt de convenciment. Sembla tenir pocs dubtes sobre el valor del terra. Pel que fa al del sòl, està en el camí de descobrir-ho tot solet. Aquest mateix estudiant, amb lletra ben clara, confessa que ha conegut un territori que abans ignorava. El veia com un lloc de pas. De manera que ara ha estat capaç de donar-li valor: “He après a valorar un territori, que en part em pertany i pertany al meu patrimoni”. Ras i curt.

Una gran extensió agrícola a tocar de Barcelona

Els ha sorprès poder veure amb detall l’extensió del parc agrari i que aquest està a tocar les ciutats en què hi viuen. També del fet que l’agricultura té un paper “residual” entre les activitats econòmiques. Però, a més, han pogut apreciar com aquest mateix espai és un rebost d’aliments per a Barcelona i les ciutats del Baix Llobregat.

Són de l’opinió que “Eurovegas” hauria empobrit moltes persones, que hauria reduït l’espai agrícola fins a la seva desaparició, i en conseqüència hauria provocat un “perjudici” més que un benefici. “L’agricultura és més important que Eurovegas”, apunta un dels alumnes, mentre que un altre escriu que s’ha adonat de com de “pressionat” està el parc agrari per les infraestructures que hi passen a tocar, quan no el travessen.

Han aprés a distingir l’agricultura integrada, que cerca minimitzar l’ús de productes químics en el camp, a l’ecològica, que tots la relacionen amb la qualitat i la salut com a valors. De la vall alta a la baixa i fins el delta, els alumnes han recorregut sobre el terreny i amb els nostres mapes a la pantalla un espai que produeix fruita, verdures hortalisses, amb dos aqüífers, un dels quals està molt salinitzat, però que per causa d’una “bona terra i climatologia” resulta un dels llocs més fèrtils per a l’agricultura a un pas de la gran ciutat.