“D’esquenes al Llobregat”

“D’esquenes al Llobregat”

Si hi hagués un rànquing entre els rius (catalans) més perjudicats per la pressió de l’home –urbanística i industrial- el Llobregat les tindria magres per no estar entre les primeres posicions. Malgrat que el riu ha millorat notablement els últims anys, ciutadans i tècnics experts coincideixen que encara avui hi ha molta feina per fer. I no tant per fer més inversions en depurar l’aigua sinó en la prevenció. Això és: invertir directament en el riu.

Tram del riu Llobregat al seu pas per les rodalies de Montserrat. Imatge del vídeo divulgatiu "D'esquenes al Llobregat".

“El Llobregat és encara avui un gran desconegut amb un gran actiu i patrimoni per reivindicar”. Ho deia Rafael Bellido, advocat urbanista mediambiental i moderador en el debat posterior a la presentació del vídeo divulgatiu “D’esquenes al Llobregat, dijous passat a la Casa de la Cultura d’Abrera, promogut per l’associació naturalista Anda Abrera, i celebrat dins la Setmana de la Terra d’aquest municipi.

Lleres que canvien

Un riu al que se li ha tingut també por. Les seves lleres han anat oscil·lant amb el pas dels anys degut a la urbanització dels espais més pròxims a les ribes. En Josep Ribera, membre de la plataforma ProuSal i de la Xarxa per una nova cultura de l’aigua (XNCA), apuntava que arran de l’extracció de potassa i la consegüent salinització del Llobregat “es crea un deute de país”, ja que les salmorres continuen presents malgrat les inversions que s’hi fan. La XNCA va celebrar fins i tot un judici popular a Manresa. L’acusat, les empreses extractores de potassa. Ara, portaran les conclusions del judici a l’Ajuntament de Barcelona.

El riu Llobregat ha de conviure amb la indústria, les infraestructures i la pressió urbanística. Imatge del vídeo divulgatiu "D'esquenes al Llobregat".

“D’esquenes al riu” mostra, a través de les imatges i la participació de testimonis, com el Llobregat rep l’impacte de les grans infraestructures barcelonines, l’extracció de minerals o la voracitat urbanitzadora, per exemple. També de la producció hidroelèctrica per l’efecte de les rescloses que proliferen en el seu recorregut – emplaçaments per a una setantena de minicentrals elèctriques segons subratllava Roger Lloret, enginyer químic i agrícola i autor del llibre “Rius de sal”. L’entrada en funcionament de les turbines i la manca de cabals mínims (l’ecològic o el necessari per preservar els seus valors naturals) asseca lleres i provoca la mortaldat de peixos.

Camins fluvials

Resclosa de Can Sedó, al Llobregat. Imatge del vídeo divulgatiu "D'esquenes al Llobregat".

El Rafael Díaz, ecologista de ‘Martorell Viu’ mostra la seva preocupació per la falta de protecció de les zones inundables del riu, pels intents d’ocupar urbanísticament aquests espais així com alerta que els nous projectes de construir camins fluvials no serveixin sinó per a legalitzar les ocupacions il·legals a la riba de l’’Anoia.

En Lluís Godé, cap del Departament de Planificació i Ordenació de l’Espai fluvial de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), expressava el seu parer que tot i que cal conèixer millor el riu, és preferible que si hi ha espais de gran valor natural aquests es preservin i els camins públics es facin rodejant-los. Si la pressió a què se sotmet el Llobregat és gran –deia Godé-, a partir de Martorell, riu avall, és molt més forta “però sort en tenim d’una figura de protecció que s’ha demostrat de gran valor: el Parc Agrari, que actua de barrera i impedeix que els espais de les ribes del riu acabin ocupades per polígons industrials o residencials”. L’agricultura salva ara per ara el riu.

 

 

 

 

Gavà mana en la temporada d’espàrrecs

Gavà mana en la temporada d’espàrrecs

Som de ple en la temporada d’espàrrecs, i Gavà ho acaba de celebrar amb la tradicional fira agrícola que dedica a aquest producte, que s’organitza des del 1932.

En Josep Campany i el seu germà petit Narcís, de Cal Sobrall, a Gavà, omplen d'espàrrecs els cabassos.

Gavà és l’únic lloc de Catalunya on és conreen espàrrecs blancs. Durant tots els mesos d’abril, una de les escenes quotidianes als camps del municipi és veure com es cullen espàrrecs, com podeu veure a la fotografia que acompanya aquestes línies en què uns jovenets pagesos de Cal Sobrall – el Josep Campmany i el seu germà petit Narcís – omplen d’espàrrecs els seus cabassos a les “sorres de gavà”. Aquesta imatge va ser presa el 1934, just quan el cultiu de l’espàrrec a Gavà tenia el seu moment d’esplendor i s’hi produïen unes sis mil tones anuals.

Avui, la major part de la producció d’espàrrec que es cultiva a Gavà es queda a la ciutat, però no és perquè els pagesos no vulguin ampliar horitzons sinó perquè des de fa unes temporades les produccions són petites a causa d’una malura que afecta la planta, segons explica en Josep Pañella, president de la cooperativa agropecuària de Gavà. L’atracció per aquest producte de qualitat de temporada és gran, i la promoció que en fan els cuiners, amb la seva creativitat i aposta pel producte de proximitat, fa que la demanda sigui molt més gran que l’oferta. No val a badar si voleu tastar-los.

Proves amb una nova varietat holandesa

Ara, els pagesos faran una prova amb una nova varietat, per veure la seva resistència i arrelament a les terres de Gavà. Tots els espàrrecs cultivats a Gavà són fruit d’una varietat holandesa. Precisen de terra sorrenca i d’humitat, qualitats que Gavà reuneix als seus camps. Quan creixen, amb l’adaptació al nostre clima, donen lloc a una varietat pròpia.

Diu en Josep Pañella que des de la cooperativa, els pagesos han pensat en demanar a l’Ajuntament el seu suport per poder comptar amb tècnics de la Universitat Politècnica de Catalunya, perquè facin una recerca sobre les malalties que afecten les plantes. En això i en buscar pagesos joves que s’atreveixin a fer proves als seus camps amb la nova varietat, hi treballen a hores d’ara. I és que malgrat que el producte estrella a Gavà és el calçot, a la cooperativa s’han posat mans a l’obra per millorar la productivitat de l’espàrrec.

Paneres artístiques a la mostra agrícola

Panera de verdures fresques guardonada amb el primer premi a la fira agrícola de Gavà.

Per la fira és tota una tradició organitzar una mostra agrícola, i els pagesos i les seves famílies hi participen elaborant unes paneres artístiques fetes amb verdures fresques i d’altres amb gra, a més de fer una presentació de manats d’espàrrecs, com veieu en la galeria de fotografies.

De paneres artístiques, la Montserrat Mestres hi té la mà trencada ja que s’ha endut els primers premis en moltes edicions. I malgrat que aquest any no ha tingut premi, segueix participant i rumiant amb molta antelació que és el que podria fer per la pròxima competició. Hi participa des de 1964. És tot un procés, primer creatiu, i segon laboriós. Almenys durant tot un mes, la Montserrat fa els preparatius i el dia abans de la fira, com la resta de participants, munta la panera per la nit. El jurat es reuneix a les 6 del matí del dissabte de fira per fer la seva valoració.

La Montserrat Mestres

La tradició ve de lluny per a la Montserrat. Ja participava –i segueix fent-ho- en les ofrenes de verdures que els pagesos del Baix Llobregat fan cada any, pels volts de desembre, a la verge de Montserrat, en agraïment a una bona collita.

Com la resta de concursants, la Montserrat se les ha de veure amb les pells de porro, de ceba seca, albergínies negres, ratllades, pebrots escalivats, remolatxa vermella, alls tendres, fulls de col llombarda, closques d’ou, joncs, les arrels del porro, i per descomptat, espàrrecs. Heu provat mai de fer una trena amb la pell dels porros? Doncs la Montserrat és una especialista. Té 76 anys.

Una sortida de volada !

Una sortida de volada !

El passat diumenge 1 de maig, vam fer la visita ambiental amb Depana a les zones de conflicte del Delta del Llobregat, recompensa que havien triat alguns dels mecenes d’ORGULL DE BAIX que han donat suport econòmic al projecte. En la sortida vam conèixer espais a tocar de les reserves que són punts estratègics d’observació d’ocells al Delta. Va ser una ocasió fantàstica per poder trobar-nos personalment i sentir de primera mà les vostres opinions i comentaris sobre el projecte. L’interès i el compromís que vau mostrar tots respecte a “Orgull de Baix” ens dóna alè per seguir treballant per fer créixer i difondre els valors mediambientals d’aquest territori.

Els incombustibles José García i Raul Bastida, ornitòlegs i activistes de Depana i SOS Delta del Llobregat ens van fer de guies, i van compartir amb tots nosaltres la seva passió i  coneixements. Ens van portar a l’altra banda de la desembocadura, al Polígon Pratenc, a veure els flamencs que descansen a la vora de la nova llera del riu, i ens van il·lustrar sobre els canvis que ha experimentat aquest espai des que es va desviar el curs del riu. També ens van acompanyar a les Basses de Can Dimoni, tres llacunes d’origen artificial rodejades de camps de cultius on nien nombroses espècies d’aus del Delta.

Amb els seus llargavistes vam poder observar exemplars de les moltes espècies que fan niu o aturada a la zona: gavines, flamencs, bernat pescaires, un falcó xoriguer i ànecs de tota mena, entre ells el rar ànec blanc.

MOLTES GRÀCIES als participants per compartir amb nosaltres aquesta experiència. Esperem tornar-vos a veure aviat !!