Si viviu o us moveu pel Baix Llobregat, és segur que durant els darrers mesos heu vist cartells o inclús heu participat en actes amb el segell “El Baix Llobregat a Debat”. Però, què és exactament “El Baix Llobregat a Debat”? Avui us donem una visió general d’aquesta iniciativa de participació ciutadana única, impulsada per el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, i duta a terme gràcies a l’esforç desinteressat d’un gran nombre de ciutadanes i ciutadans compromesos amb la defensa de la comarca i la resolució dels seus reptes.
Des del principis d’any, més de 2.000 ciutadans i ciutadanes han participat en les 51 taules rodones i debats oberts, celebrats en espais repartits per tot el territori dels 30 municipis que formen la comarca, des de Castelldefels fins a Olesa de Montserrat, passant per Begues, El Prat, Esplugues, Molins de Rei, Torrelles, Sant Vicens dels Horts o Collbató… 51 converses en les quals s’han plantejat temes tan transcendents com “L’encaix del Baix Llobregat en el seu entorn”, “El riu i la gestió de l’aigua”, “La singularitat del Baix Llobregat”, “L’impacte de la logística a la comarca”, “Les ciutats al segle XXI”, “L’aprofitament i gestió dels boscos”, “L’economia social i l’economia d’integració al Baix Llobregat”, entre d’altres. Del pensament produït en totes aquestes jornades de brainstorming ciutadà se n’ha fet registre, i les conclusions es presentaran en el plenari del Congrés que se celebrarà els propers dies 8 i 9 de juliol, i el dia 15 de juliol en el Fòrum Municipalista amb la presència dels alcaldes.
L’organització s’ha fet gràcies a l’esforç de molts voluntaris, i amb la participació d’experts de dins i fora de la comarca, que han pres part en les sessions desinteressadament motivats per l’ambició del repte. “Crec que aconseguirem trencar tòpics després del debat sobre com afrontar el futur de la comarca i com encaixem en el territori. Perquè anem tan acomplexats? Elevem la mirada. Un fet: l’Àrea Metropolitana de Barcelona són 36 municipis dels quals 23 són del Baix Llobregat. L’AMB som nosaltres. Sense Baix Llobregat no hi ha Àrea”, diu la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, la Conxita Sànchez.
El sentit del procés “El Baix a Debat” ha estat, diu la Conxita, “fer una sacsejada de la comarca” després que la Llei de Governs Locals posés el Baix Llobregat en el punt de mira d’una reorganització del territori i de les institucions supralocals. “Som una comarca de comarques. I això és un actiu. Hem de tenir veu pròpia. Parlem de racionalitzar els recursos públics? D’acord, però això no ha d’implicar una disgregació”, assegura.
La comarca és hereva del moviment obrer, de les lluites i reivindicacions dels pagesos, dels moviments veïnals a favor de barris dignificats “però no volem ser el pati del darrere de Barcelona ni uns terrenys expectants”, reivindica. “Hem de decidir fins a quin punt hem de pagar un peatge”, sosté, fent referència a les servituds amb Barcelona. Però també assenyala el handicap que al seu entendre ha representat la competència entre municipis veïns per solucionar problemes locals més que no cooperar, i aquest model, afirma, “ha de canviar”. “El debat ens empodera per dir que la solució passa per més cooperació”, tot al·ludint a com els nodes d’una xarxa es beneficien de la potència i lligams amb els més pròxims, més que de la competència entre tots.
El Baix Llobregat a Debat és un esforç herculi per a connectar a tots els que des de qualsevol àmbit comparteixen reflexió i propostes de futur el Baix Llobregat, la planificació urbana, el manteniment de l’agricultura, el riu, el pes de les infraestructures, la connectivitat interna o l’estratègia industrial. Un debat molt viu, que vam recollir en el nostre documental “El pati del darrere”, i que per la seva importància i efervescència ens va motivar a tirar endavant el projecte “Orgull de Baix”. Per això seguirem connectats de prop a tot el que passi al voltant del “Baix Llobregat a Debat”, i us en seguirem informant. Continuarà.
Si voleu més informació del Congrés aquesta és la seva web i xarxes socials: www.baixllobregatadebat.cat Xarxes socials: Facebook – Twitter – Instagram
Els restauradors de la comarca del Baix Llobregat han posat en valor el “pota blava”, tot fent–lo protagonista de cartes i de menús, amb plats tradicionals i innovadors. També és l’estrella de diverses cites gastronòmiques al Baix, com ara el “Quinto Tapa”, o el “casament” que s’organitza cada any entre la carxofa i el pollastre, tots dos dits “Prat”, en les “Jornades Gastronòmiques”.
La Lola Malet –i la seva germana Teresa-, com la Valentina Guisado, presidenta de l’
“L’únic que no m’agradava era matar les bèsties. Mentre hi va haver la mare, ella se’n preocupava. Després, me’n vaig haver de fer càrrec. Jo! Que si per mi fos, no moriria ningú!”. La Lola és tímida però té un gran sentit de l’humor. Tant, que fa molt de temps que fa veure que no sent el seu marit quan intenta convèncer-la que no dediqui tants esforços a les gallines. Però li agrada fer de criadora. La Valentina va arribar al Prat des d’Almaden (Ciudad Real), s’hi va casar i va començar a fer de criadora, al mateix temps que la seva família es dedicava al camp.
La Valentina diu que a la fira que es fa al Prat cada any tradicionalment per Nadal, un exemplar de pota blava d’entre 3 i 4 quilos pot valdre uns 45 euros. És clar que la seva carn té una qualitat més gran que la de molts altres pollastres. Són pollastres criats durant 7, 8 i 9 mesos. La seva carn és fina i melosa, menys greixosa, apunta la Valentina. “El més bo és quan hi ha família a casa i cuinem pollastre, a tothom li encanta”, diu la Lola.
El que ja no li agrada tant a Lola és que no hi ha molts joves que vulguin dedicar-se a la cria, cosa amb la que Valentina no hi acaba d’estar del tot d’acord ja que segons diu n’hi ha uns quants que prometen. Això, si, la Lola se’n fa un fart de fer entrevistes amb periodistes, entre els quals, americans, anglesos… encuriosits per l’anomenada del “pota blava”. “És una llàstima que tot això no hagués passat abans, amb la propaganda que ens haurien fet!”, diu. La Lola i la Valentina esperen que la nova granja feta per l’Ajuntament per donar a conèixer el “pota blava” es pugui omplir d’aviram un cop s’aconsegueixin tots els permisos i a més de difondre la raça també atregui l’atenció de nous criadors.
