Una comarca en què la diversitat uneix, i la complexitat dispara la imaginació

Una comarca en què la diversitat uneix, i la complexitat dispara la imaginació

Al Baix s’ambiciona per al futur una comarca unida en la diversitat, ben lluny de la uniformitat. La complexitat és un dels trets definitoris d’aquest territori que, de nord a sud, és urbà i rural, industrial i agrícola, amb espais naturals de gran bellesa que conviuen amb grans infraestructures estratègiques que donen servei a tot el país.

És la idea principal que vam extreure del ric mosaic d’aportacions que va representar el 1er Congrés “El Baix Llobregat a Debat”. I és també l’esperit del nostre projecte Orgull de Baix. Participants al congrés "El Baix a debat" en una de les sessions del congrés.

Pels qui no ho sabeu, “El Baix Llobregat a Debat” ha estat una iniciativa única liderada pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que ha circulat pels municipis de la comarca durant tot el 2016, proposant debats a la ciutadania i recollint-ne les aportacions i les reflexions des de tots els punts de vista, per a culminar aquest mes de juliol amb el Plenari i la posada en comú d’aquest fructífer procés de pensament col·lectiu.

Fins ara mai cap territori havia engegat un procés com aquest per repensar-se des de la pluralitat de les veus de la ciutadania, descobrir les seves arrels, la seva identitat i plantejar-se com li agradaria ser de cara al futur. Una altra iniciativa pionera que sorgeix de la gent del Baix.

Nosaltres ens hem sentit molt afortunats de coincidir en el temps amb una iniciativa com aquesta, i ens va fer molta il·lusió poder aportar el nostre gra de sorra, presentant el prototip del documental interactiu “Orgull de Baix” als assistents al plenari.

Imatge del documental interactiu "Orgull de Baix".Durant la participació de la Isabel Fernández, directora d’Orgull de Baix, amb el Quim Brugué, catedràtic en Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, al debat “Reptes d’una societat complexa”, van coincidir a destacar que en la complexitat d’aquest territori rau la seva bellesa, i que la complexitat és també un al·licient perquè puguin sorgir idees innovadores, potser arriscades, però també encoratjadores. O dit d’una altra manera, és el conflicte el que obliga a pensar i propicia el sorgiment de l’enginy i la innovació per a trobar solucions noves.

La presidenta del Centre d'Estudis Conxita Sánchez introdueix la sessió amb la participació dels alcaldes Josep Perpinyà (Sant Just Desvern) i Jordi San José (Sant feliu de Llobregat).Esperem haver-vos despertat les ganes de saber més sobre tot el procés d’ “El Baix Llobregat a Debat”, i us deixem l’enllaç a l’inspirador editorial del mes de juliol que acaba de publicar el Centre d’Estudis Comarcals resumint l’esperit d’aquesta petita revolució que estan posant en marxa, i que diu coses tan motivadores com aquesta: “Reconeguem-nos totes les persones en les nostres viles i ciutats, en els espais creats per a la indústria i pel transport. Reivindiquem el dret a gaudir de l’aire, de l’aigua i de la terra…”. Aquí la versió completa: “De la reflexió a l’acció”.

 

Olesa, referent d’un model de gestió pública de l’aigua

Olesa, referent d’un model de gestió pública de l’aigua

Van néixer el 1868 amb un repte: fer arribar l’aigua corrent a totes les cases d’Olesa de Montserrat. Actualment, a punt de fer 150 anys, la cooperativa Comunitat Minera Olesana continua subministrant l’aigua a tota la ciutat amb una filosofia: és un servei, no un negoci. Economia Social portada a la pràctica. Resistents i emprenedors, han passat a distribuir electricitat a través de Factor Energia. Tot coincidint amb el Dia Internacional de les Cooperatives, prenen de nou la iniciativa i donen el tret de sortida a la creació a la xarxa d’una nova plataforma per reflexionar sobre els models de gestió de l’aigua, tot defensant-ne la seva gestió pública: aigua.coop. Amb el mateix esperit reivindicatiu i combatiu d’altres entitats baixllobregatines.

En primer terme, l'estació de captació d'aigua de la Comunitat Minera Olesana per pous pròxims al riu.

Ara, amb la nova plataforma Aigua.coop, la cooperativa fa un pas més enllà i es proposa defensar que un altre model de gestió de l’aigua és possible, des del cooperativisme i l’economia social, com a model de consum alternatiu i al servei dels ciutadans.

El referent és l’experiència de la pròpia Comunitat Minera, i per mitjà del nou lloc web donaran informació a tothom que estigui interessat en constituir una cooperativa per a autogestionar l’abastament d’aigua municipal.

El preu de  l’aigua, molt més baix a Olesa

Per a prendre nota: A Olesa, els 10.187 socis i sòcies de la cooperativa paguen el metre cúbic d’aigua a 1,004 euros. A la resta de Catalunya, paguem una mitjana de 2,053 euros. Inverteixen cada any uns 400.000 euros en la millora de la qualitat de l’aigua i en la xarxa de distribució. Quina és la clau? “Nosaltres no fem negoci amb l’aigua”, subratlla el president de la Comunitat Minera Olesana, Joan Arévalo, que afegeix: “És un gran negoci per a les multinacionals, però nosaltres creiem que l’aigua no és una mercaderia. És un servei bàsic”.

Instal·lacions de tractament de l'aigua del Llobregat mitjançant filtres de sorra. Comunitat Minera Olesana.

 

És l’única cooperativa de les seves característiques a Catalunya i a Espanya, ja que el més freqüent és que companyies privades prestin el servei de subministrament. La Taula de l’Aigua de Terrassa i el municipi de Guadassuar (Ribera Alta, València), entre d’altres, han demanat a la cooperativa conèixer en detall el servei que presta. El president creu que, davant d’una sensibilització més gran per part de la població sobre la gestió de l’aigua, algunes ciutats es poden plantejar recuperar i municipalitzar de nou el servei. Aquest any 2016 finalitzen diverses concessions. El temps dirà.

El suport dels olesans és clau

Per Arévalo, si la Comunitat Minera ha resistit fins avui és gràcies al suport dels olesans. Amb tot, la cooperativa fa una tasca de relacions públiques contínua: publiquen llibres, organitzen activitats a Olesa, són actius a les xarxes socials, pertanyen al grup empresarial cooperatiu Clade, treballen amb la Universitat Blanquerna per tractar de crear una càtedra d’economia social, promouen el cooperativisme… I com a servei, han començat a fer una cerca de nous punts de captació d’aigua al terme d’Olesa.

L’aigua que subministra la cooperativa s’extrau de pous pròxims al riu Llobregat i d’una mina. El problema de la salinització de l’aigua del Llobregat s’aborda justament gràcies a l’aportació de la mina d’aigua que, afegida a la captada als pous, ajuda a diluir els clorurs. Es potabilitza amb filtres de sorra i carbó actiu i es distribueix a la població. El problema és que segons la cooperativa, el col·lector de salmorres, “que ja està més que amortitzat”, apunta Arévalo, necessita una renovació de les connexions de la canonada a causa del seu mal estat, per tal d’evitar una possible una contaminació per sal.

El Llobregat, l’aorta de l’Àrea Metropolitana

El Llobregat és un riu cansant de maltractaments continus tot i que és molt agraït gràcies a les neus que recull en el seu naixement, diu el president de la cooperativa Comunitat Minera Olesana. “Aquest riu és com l’artèria aorta de l’àrea metropolitana de Barcelona, i resulta vital per al subministrament d’aigua”, diu.

La Comunitat Minera Olesana és una cooperativa que des de fa gairebé 150 anys s’encarrega de la distribució de l’aigua a Olesa de Montserrat, amb un model d’economia social que ha demostrat que funciona. Defensen que cal tenir més respecte pel Llobregat, i sobretot, fer-hi moltes més inversions perquè millori.

El riu Llobregat