Blog

Tot repensant el Baix Llobregat

Tot repensant el Baix Llobregat

Si viviu o us moveu pel Baix Llobregat, és segur que durant els darrers mesos heu vist cartells o inclús heu participat en actes amb el segell  “El Baix Llobregat a Debat”. Però, què és exactament “El Baix Llobregat a Debat”? Avui us donem una visió general d’aquesta iniciativa de participació ciutadana única, impulsada per el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, i duta a terme gràcies a l’esforç desinteressat d’un gran nombre de ciutadanes i ciutadans compromesos amb la defensa de la comarca i la resolució dels seus reptes.

Des del principis d’any, més de 2.000 ciutadans i ciutadanes han participat en les 51 taules rodones i debats oberts, celebrats en espais repartits per tot el territori dels 30 municipis que formen la comarca, des de Castelldefels fins a Olesa de Montserrat, passant per Begues, El Prat, Esplugues, Molins de Rei, Torrelles, Sant Vicens dels Horts o Collbató… 51 converses en les quals s’han plantejat temes tan transcendents com “L’encaix del Baix Llobregat en el seu entorn”, “El riu i la gestió de l’aigua”, “La singularitat del Baix Llobregat”, “L’impacte de la logística a la comarca”, “Les ciutats al segle XXI”, “L’aprofitament i gestió dels boscos”, “L’economia social i l’economia d’integració al Baix Llobregat”, entre d’altres. Del pensament produït en totes aquestes jornades de brainstorming ciutadà se n’ha fet registre, i les conclusions es presentaran en el plenari del Congrés que se celebrarà els propers dies 8 i 9 de juliol, i el dia 15 de juliol en el Fòrum Municipalista amb la presència dels alcaldes.

El Baix Llobregat

L’organització s’ha fet gràcies a l’esforç de molts voluntaris, i amb la participació d’experts de dins i fora de la comarca, que han pres part en les sessions desinteressadament motivats per l’ambició del repte. “Crec que aconseguirem trencar tòpics després del debat sobre com afrontar el futur de la comarca i com encaixem en el territori. Perquè anem tan acomplexats? Elevem la mirada. Un fet: l’Àrea Metropolitana de Barcelona són 36 municipis dels quals 23 són del Baix Llobregat. L’AMB som nosaltres. Sense Baix Llobregat no hi ha Àrea”, diu la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, la Conxita Sànchez.

El sentit del procés “El Baix a Debat” ha estat, diu la Conxita, “fer una sacsejada de la comarca” després que la Llei de Governs Locals posés el Baix Llobregat en el punt de mira d’una reorganització del territori i de les institucions supralocals. “Som una comarca de comarques. I això és un actiu. Hem de tenir veu pròpia. Parlem de racionalitzar els recursos públics? D’acord, però això no ha d’implicar una disgregació”, assegura.

La comarca és hereva del moviment obrer, de les lluites i reivindicacions dels pagesos, dels moviments veïnals a favor de barris dignificats “però no volem ser el pati del darrere de Barcelona ni uns terrenys expectants”, reivindica. “Hem de decidir fins a quin punt hem de pagar un peatge”, sosté, fent referència a les servituds amb Barcelona. Però també assenyala el handicap que al seu entendre ha representat la competència entre municipis veïns per solucionar problemes locals més que no cooperar, i aquest model, afirma, “ha de canviar”. “El debat ens empodera per dir que la solució passa per més cooperació”, tot al·ludint a com els nodes d’una xarxa es beneficien de la potència i lligams amb els més pròxims, més que de la competència entre tots.

El Baix Llobregat a Debat és un esforç herculi per a connectar a tots els que des de qualsevol àmbit comparteixen reflexió i propostes de futur el Baix Llobregat, la planificació urbana, el manteniment de l’agricultura, el riu, el pes de les infraestructures, la connectivitat interna o l’estratègia industrial. Un debat molt viu, que vam recollir en el nostre documental “El pati del darrere”, i que per la seva importància i efervescència ens va motivar a tirar endavant el projecte “Orgull de Baix”. Per això seguirem connectats de prop a tot el que passi al voltant del “Baix Llobregat a Debat”, i us en seguirem informant. Continuarà.

Si voleu més informació del Congrés aquesta és la seva web i xarxes socials: www.baixllobregatadebat.cat   Xarxes socials: Facebook – Twitter – Instagram

“Pota blava”, segell de qualitat

“Pota blava”, segell de qualitat

La Lola i la Valentina fa anys que es dediquen a la cria de pollastres de pota blava, la raça del Prat de Llobregat i únic pollastre a tot l’Estat reconegut amb una Indicació Geogràfica Protegida (IGP). Als seus setanta anys, segueixen mantenint la producció d’aquest aviram, no tant per comercialitzar-lo, perquè ja no s’hi dediquen com a negoci, sinó per a autoconsum i per procurar el manteniment de la raça. Altres granges al Prat ja s’encarreguen de la comercialització. L’Ajuntament del Prat dóna el seu suport per a la difusió i conservació d’aquesta raça.

La Lola alimenta els pollastres a la masia MaletEls restauradors de la comarca del Baix Llobregat han posat en valor el “pota blava”, tot fent–lo protagonista de cartes i de menús, amb plats tradicionals i innovadors. També és l’estrella de diverses cites gastronòmiques al Baix, com ara el “Quinto Tapa”, o el “casament” que s’organitza cada any entre la carxofa i el pollastre, tots dos dits “Prat”, en les “Jornades Gastronòmiques”.

Dins el casc urbà del Prat, envoltada avui per un eixam d’edificis d’habitatges, hi ha la masia Cal Malet. Hi ha uns quants galliners amb una quarantena de galls i gallines de la varietat lleonada de pota blava. N’hi ha una altra, la blanca, però pel que expliquen la Lola i la Valentina, no es cria tant com l’altra. Al pollastre “pota blava” se’l distingeix pel blau pissarra de les seves potes i dits, junt amb el vermell viu de la cresta, cara i barballeres, el blanc de les orelletes, ulls avellanes rogenc i el bec fosc.

Tradició de cria d’aviram a les masies del Delta

Pollastre Pota blava a la granja Cal MaletLa Lola Malet –i la seva germana Teresa-, com la Valentina Guisado, presidenta de l’Associació de criadors de pollastres de raça Prat, van començar de ben joves a criar galls i gallines pota blava. A moltes masies de la comarca i especialment a les del Delta, els pagesos criaven aviram –oques, ànecs, galls d’indi i sobretot galls, gallines i capons- d’acord amb el que explica l’historiador del Delta, Jaume Codina. Les gallines i els ous que ponien significaven un ingrés extra. Els pares de la Lola van arribar al Prat des de l’Hospitalet per fer de masovers i s’hi van quedar treballant de pagès. El fill de la Lola també s’hi dedica i com no, en els seus camps hi regnen les carxofes i les hortalisses.

Pollastres Pota blava a la masia Malet“L’únic que no m’agradava era matar les bèsties. Mentre hi va haver la mare, ella se’n preocupava. Després, me’n vaig haver de fer càrrec. Jo! Que si per mi fos, no moriria ningú!”. La Lola és tímida però té un gran sentit de l’humor. Tant, que fa molt de temps que fa veure que no sent el seu marit quan intenta convèncer-la que no dediqui tants esforços a les gallines. Però li agrada fer de criadora. La Valentina va arribar al Prat des d’Almaden (Ciudad Real), s’hi va casar i va començar a fer de criadora, al mateix temps que la seva família es dedicava al camp.

Un pollastre de prop de 4 quilos

Valentina GuisadoLa Valentina diu que a la fira que es fa al Prat cada any tradicionalment per Nadal, un exemplar de pota blava d’entre 3 i 4 quilos pot valdre uns 45 euros. És clar que la seva carn té una qualitat més gran que la de molts altres pollastres. Són pollastres criats durant 7, 8 i 9 mesos. La seva carn és fina i melosa, menys greixosa, apunta la Valentina. “El més bo és quan hi ha família a casa i cuinem pollastre, a tothom li encanta”, diu la Lola.

Pollastres Pota blava a la masia MaletEl que ja no  li agrada tant a Lola és que no hi ha molts joves que vulguin dedicar-se a la cria, cosa amb la que Valentina no hi acaba d’estar del tot d’acord ja que segons diu n’hi ha uns quants que prometen. Això, si, la Lola se’n fa un fart de fer entrevistes amb periodistes, entre els quals, americans, anglesos… encuriosits per l’anomenada del “pota blava”. “És una llàstima que tot això no hagués passat abans, amb la propaganda que ens haurien fet!”, diu. La Lola i la Valentina esperen que la nova granja feta per l’Ajuntament per donar a conèixer el “pota blava” es pugui omplir d’aviram un cop s’aconsegueixin tots els permisos i a més de difondre la raça també atregui l’atenció de nous criadors.

Galls i gallines campen amb prou espai als galliners de la granja de la Lola. Mengen blat de moro, pinso i verdures. Tots els exemplars estan anellats per distingir la seva criança i genealogia, que queda recollida en els llibres de control. Això facilita la selecció d’exemplars per a la reproducció de la raça Prat. I quan és el moment, a la cassola. Cadascú té els seus trucs, les seves receptes. La Lola hi posa una branqueta de canyella. La Valentina, a més de posar-hi una copa de brandy, s’assegura que el pollastre agradi a tothom posant en una safata a banda pinyons, prunes pomes i orellanes.

“D’esquenes al Llobregat”

“D’esquenes al Llobregat”

Si hi hagués un rànquing entre els rius (catalans) més perjudicats per la pressió de l’home –urbanística i industrial- el Llobregat les tindria magres per no estar entre les primeres posicions. Malgrat que el riu ha millorat notablement els últims anys, ciutadans i tècnics experts coincideixen que encara avui hi ha molta feina per fer. I no tant per fer més inversions en depurar l’aigua sinó en la prevenció. Això és: invertir directament en el riu.

Tram del riu Llobregat al seu pas per les rodalies de Montserrat. Imatge del vídeo divulgatiu "D'esquenes al Llobregat".

“El Llobregat és encara avui un gran desconegut amb un gran actiu i patrimoni per reivindicar”. Ho deia Rafael Bellido, advocat urbanista mediambiental i moderador en el debat posterior a la presentació del vídeo divulgatiu “D’esquenes al Llobregat”, dijous passat a la Casa de la Cultura d’Abrera, promogut per l’associació naturalista Anda Abrera, i celebrat dins la Setmana de la Terra d’aquest municipi.

Lleres que canvien

Un riu al que se li ha tingut també por. Les seves lleres han anat oscil·lant amb el pas dels anys degut a la urbanització dels espais més pròxims a les ribes. En Josep Ribera, membre de la plataforma ProuSal i de la Xarxa per una nova cultura de l’aigua (XNCA), apuntava que arran de l’extracció de potassa i la consegüent salinització del Llobregat “es crea un deute de país”, ja que les salmorres continuen presents malgrat les inversions que s’hi fan. La XNCA va celebrar fins i tot un judici popular a Manresa. L’acusat, les empreses extractores de potassa. Ara, portaran les conclusions del judici a l’Ajuntament de Barcelona.

El riu Llobregat ha de conviure amb la indústria, les infraestructures i la pressió urbanística. Imatge del vídeo divulgatiu "D'esquenes al Llobregat".

“D’esquenes al riu” mostra, a través de les imatges i la participació de testimonis, com el Llobregat rep l’impacte de les grans infraestructures barcelonines, l’extracció de minerals o la voracitat urbanitzadora, per exemple. També de la producció hidroelèctrica per l’efecte de les rescloses que proliferen en el seu recorregut – emplaçaments per a una setantena de minicentrals elèctriques segons subratllava Roger Lloret, enginyer químic i agrícola i autor del llibre “Rius de sal”. L’entrada en funcionament de les turbines i la manca de cabals mínims (l’ecològic o el necessari per preservar els seus valors naturals) asseca lleres i provoca la mortaldat de peixos.

Camins fluvials

Resclosa de Can Sedó, al Llobregat. Imatge del vídeo divulgatiu "D'esquenes al Llobregat".

El Rafael Díaz, ecologista de ‘Martorell Viu’ mostra la seva preocupació per la falta de protecció de les zones inundables del riu, pels intents d’ocupar urbanísticament aquests espais així com alerta que els nous projectes de construir camins fluvials no serveixin sinó per a legalitzar les ocupacions il·legals a la riba de l’’Anoia.

En Lluís Godé, cap del Departament de Planificació i Ordenació de l’Espai fluvial de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), expressava el seu parer que tot i que cal conèixer millor el riu, és preferible que si hi ha espais de gran valor natural aquests es preservin i els camins públics es facin rodejant-los. Si la pressió a què se sotmet el Llobregat és gran –deia Godé-, a partir de Martorell, riu avall, és molt més forta “però sort en tenim d’una figura de protecció que s’ha demostrat de gran valor: el Parc Agrari, que actua de barrera i impedeix que els espais de les ribes del riu acabin ocupades per polígons industrials o residencials”. L’agricultura salva ara per ara el riu.

 

 

 

 

Gavà mana en la temporada d’espàrrecs

Gavà mana en la temporada d’espàrrecs

Som de ple en la temporada d’espàrrecs, i Gavà ho acaba de celebrar amb la tradicional fira agrícola que dedica a aquest producte, que s’organitza des del 1932.

En Josep Campany i el seu germà petit Narcís, de Cal Sobrall, a Gavà, omplen d'espàrrecs els cabassos.

Gavà és l’únic lloc de Catalunya on és conreen espàrrecs blancs. Durant tots els mesos d’abril, una de les escenes quotidianes als camps del municipi és veure com es cullen espàrrecs, com podeu veure a la fotografia que acompanya aquestes línies en què uns jovenets pagesos de Cal Sobrall – el Josep Campmany i el seu germà petit Narcís – omplen d’espàrrecs els seus cabassos a les “sorres de gavà”. Aquesta imatge va ser presa el 1934, just quan el cultiu de l’espàrrec a Gavà tenia el seu moment d’esplendor i s’hi produïen unes sis mil tones anuals.

Avui, la major part de la producció d’espàrrec que es cultiva a Gavà es queda a la ciutat, però no és perquè els pagesos no vulguin ampliar horitzons sinó perquè des de fa unes temporades les produccions són petites a causa d’una malura que afecta la planta, segons explica en Josep Pañella, president de la cooperativa agropecuària de Gavà. L’atracció per aquest producte de qualitat de temporada és gran, i la promoció que en fan els cuiners, amb la seva creativitat i aposta pel producte de proximitat, fa que la demanda sigui molt més gran que l’oferta. No val a badar si voleu tastar-los.

Proves amb una nova varietat holandesa

Ara, els pagesos faran una prova amb una nova varietat, per veure la seva resistència i arrelament a les terres de Gavà. Tots els espàrrecs cultivats a Gavà són fruit d’una varietat holandesa. Precisen de terra sorrenca i d’humitat, qualitats que Gavà reuneix als seus camps. Quan creixen, amb l’adaptació al nostre clima, donen lloc a una varietat pròpia.

Diu en Josep Pañella que des de la cooperativa, els pagesos han pensat en demanar a l’Ajuntament el seu suport per poder comptar amb tècnics de la Universitat Politècnica de Catalunya, perquè facin una recerca sobre les malalties que afecten les plantes. En això i en buscar pagesos joves que s’atreveixin a fer proves als seus camps amb la nova varietat, hi treballen a hores d’ara. I és que malgrat que el producte estrella a Gavà és el calçot, a la cooperativa s’han posat mans a l’obra per millorar la productivitat de l’espàrrec.

Paneres artístiques a la mostra agrícola

Panera de verdures fresques guardonada amb el primer premi a la fira agrícola de Gavà.

Per la fira és tota una tradició organitzar una mostra agrícola, i els pagesos i les seves famílies hi participen elaborant unes paneres artístiques fetes amb verdures fresques i d’altres amb gra, a més de fer una presentació de manats d’espàrrecs, com veieu en la galeria de fotografies.

De paneres artístiques, la Montserrat Mestres hi té la mà trencada ja que s’ha endut els primers premis en moltes edicions. I malgrat que aquest any no ha tingut premi, segueix participant i rumiant amb molta antelació que és el que podria fer per la pròxima competició. Hi participa des de 1964. És tot un procés, primer creatiu, i segon laboriós. Almenys durant tot un mes, la Montserrat fa els preparatius i el dia abans de la fira, com la resta de participants, munta la panera per la nit. El jurat es reuneix a les 6 del matí del dissabte de fira per fer la seva valoració.

La Montserrat Mestres

La tradició ve de lluny per a la Montserrat. Ja participava –i segueix fent-ho- en les ofrenes de verdures que els pagesos del Baix Llobregat fan cada any, pels volts de desembre, a la verge de Montserrat, en agraïment a una bona collita.

Com la resta de concursants, la Montserrat se les ha de veure amb les pells de porro, de ceba seca, albergínies negres, ratllades, pebrots escalivats, remolatxa vermella, alls tendres, fulls de col llombarda, closques d’ou, joncs, les arrels del porro, i per descomptat, espàrrecs. Heu provat mai de fer una trena amb la pell dels porros? Doncs la Montserrat és una especialista. Té 76 anys.

Una sortida de volada !

Una sortida de volada !

El passat diumenge 1 de maig, vam fer la visita ambiental amb Depana a les zones de conflicte del Delta del Llobregat, recompensa que havien triat alguns dels mecenes d’ORGULL DE BAIX que han donat suport econòmic al projecte. En la sortida vam conèixer espais a tocar de les reserves que són punts estratègics d’observació d’ocells al Delta. Va ser una ocasió fantàstica per poder trobar-nos personalment i sentir de primera mà les vostres opinions i comentaris sobre el projecte. L’interès i el compromís que vau mostrar tots respecte a “Orgull de Baix” ens dóna alè per seguir treballant per fer créixer i difondre els valors mediambientals d’aquest territori.

Els incombustibles José García i Raul Bastida, ornitòlegs i activistes de Depana i SOS Delta del Llobregat ens van fer de guies, i van compartir amb tots nosaltres la seva passió i  coneixements. Ens van portar a l’altra banda de la desembocadura, al Polígon Pratenc, a veure els flamencs que descansen a la vora de la nova llera del riu, i ens van il·lustrar sobre els canvis que ha experimentat aquest espai des que es va desviar el curs del riu. També ens van acompanyar a les Basses de Can Dimoni, tres llacunes d’origen artificial rodejades de camps de cultius on nien nombroses espècies d’aus del Delta.

Amb els seus llargavistes vam poder observar exemplars de les moltes espècies que fan niu o aturada a la zona: gavines, flamencs, bernat pescaires, un falcó xoriguer i ànecs de tota mena, entre ells el rar ànec blanc.

MOLTES GRÀCIES als participants per compartir amb nosaltres aquesta experiència. Esperem tornar-vos a veure aviat !!

“Però el Llobregat porta aigua?”

“Però el Llobregat porta aigua?”

Mentre anava i tornava, de casa al riu i al revés, l’Edgard Madrenys, fotògraf i tècnic de rehabilitació de fauna salvatge, anava recollint impressions dels seus veïns de Cornellà quan els explicava el que havia trobat a la riba. “Però el Llobregat porta aigua?” li va preguntar un dia un conegut.

Tal era el desconeixement sobre un lloc tant a prop. Ara riu quan ho explica. Doncs resulta que sí, no només porta aigua, ja no és una cloaca i fins i tot, si obrim bé els ulls, podem veure moltes espècies d’animals i de flora.

Bernat pescaire. Imatge presa damunt la passera que creua a Cornella. Fotografia: Edgard Madrenys.

L’Edgard és d’aquelles persones pacients capaces d’invertir el temps i les ganes que calguin per obtenir una bona fotografia. S’ha d’inspeccionar el terreny, primer. Cal supervisar els millors llocs d’observació, tant d’aus com d’amfibis, i fer les mil i una perquè els animals no detectin la presència del fotògraf i de la seva càmera. Així, cal pensar en el camuflatge.

El que el riu ofereix

Tot va començar quan de ben jovenet i amb un bon amic seu anaven sovint al riu amb la idea de descobrir-ho tot. Després, es va penjar uns prismàtics al coll i va continuar amb la seva afició. Finalment, un dia, va poder comprar una càmera i va començar a fer fotografies. Es defineix com un autodidacta en l’aprenentatge de la fotografia.

“Quan vaig començar, fa més de deu anys, em preguntaven sempre perquè anava al riu, i em deien que allà em robarien la bici, que com és que se m’acudia anar-hi”, diu. “Bé, a mi m’interessava el que el riu oferia”, es respon. I és que, com ell mateix apunta, entre el ciment de les autopistes, prop de les vies de tren, la natura s’obre camí en llocs que, insospitats o no, acullen flora i aus, com els abellerols, en el seu trànsit des del sud d’Àfrica i fins al Baix Llobregat.

Com assenyala en la seva pàgina web -madrenys.com-, havia vist per la televisió com els lleons caçaven gaseles, però li fascinava saber que no molt lluny de casa seva hi havia altres depredadors que, per a sobreviure, havien de lluitar tant o més que els lleons per caçar les seves preses, tot i que en aquest indret de la comarca, travessat per ponts, línies elèctriques, autopistes… era més difícil poder observar-ho. I aquest va ser el seu repte.

EMad80-290-1Sorpresa en plena nit

En moltes ocasions, planta una petita tenda que té un disseny de camuflatge entre la vegetació del riu i que té una aparença d’un gran arbust. I des d’allà, dirigeix les seves operacions per obtenir una bona fotografia sense ser vist. En altres moments, i de la mà d’alguns pagesos, s’endinsa en el parc agrari per fotografiar altres animals: eriçons, òlibes, àguiles pescadores, gripaus…

A vegades, ell i els vigilants del parc agrari s’han sorprès mútuament, quan en plena nit, de sobte, s’han trobat cara a cara: “Imagineu-vos, que trobin algú de matinada, vora el riu, amb una llanterna, calçat amb unes botes altes d’aigua… i el permís per fer les fotos, és clar!”.

“Ara el riu és més conegut que abans. La gent hi passeja a la vora. I de vegades s’hi endinsa entre la vegetació”, explica. Això té també té efecte sobre el comportament d’algunes espècies. Per exemple, a l’hora de fer els nius.

Orquídia abellera. Presa al riu al seu pas per Cornellà. Foto: Edgard Madrenys.

Al rescat de capgrossos

Tant o més sorprenent és veure’l, acompanyat dels seus col·legues i amics, amb ampolles d’aigua i galledes, a les zones d’aigua estanca que hi ha prop del riu i al delta. Just abans que les dessequin per evitar la proliferació de mosquits amb les altres temperatures, procuren salvar les postes de capgrossos introduint-les en els recipients. Després, es dirigeixen a altres punts, més protegits, per dipositar-los.

Eriçó fosc. Fotografia presa al parc agrari.

Ara té trenta anys, ha publicat un llibre de fotografies, (“Cornellà, natura amagada”), es dedica professionalment a organitzar visites guiades per observar la fauna salvatge a l’alta muntanya, i quan és capaç d’esgarrapar hores al temps, es dirigeix al riu tot pensant que cada incursió és una nova descoberta. També participa en les visites guiades al riu organitzades per l’Ajuntament de Cornellà.

També va organitzar una exposició amb imatges inèdites sobre la riquesa natural que acull el riu al seu pas per Cornellà, que ara es convertirà en itinerant per la ciutat, i amb el desig que es pugui veure també a moltes de les ciutats de la comarca.

Fotografies: Edgard Madrenys.

 

“La trama”: pagesos joves que segueixen aprenent del camp

“La trama”: pagesos joves que segueixen aprenent del camp

La cooperativa de productes ecològics “La Trama”, de Viladecans la formen tres socis i joves pagesos: la Marta Pastor (36), l’Oriol Comelles (36) i el Sergi Camí (41). La Marta i l’Oriol són cosins. En Sergi va estudiar ebenisteria i mecànica, fa sis anys que es dedica a l’horta i l’interessa l’agricultura biodinàmica. Cultiven prop de 4 hectàrees i la major part del que produeixen ho venen directament als seus clients. Fins i tot, hi ha productes que els hi treuen de les mans.

El dia que parlem, en Sergi no hi és. La Marta, a més de fer de pagesa, també és masovera, junt amb el seu marit Santi en una petita granja prop d’Els Bruguers, a Gavà. A més de gallines, hi tenen ramats d’ovelles i de cabres. I és clar, un dels productes que elaboren és llet de cabra. Obtenen una producció molt petita però de moment, sempre que en té, ja l’ha venut als seus clients. Directament de la granja al consumidors.

Explica que va ser l’Oriol qui la va engrescar a fer de pagesa. D’això en fa tres anys. L’Oriol arronsa les espatlles, fa una ganyota i riu, tot fent veure que ella ja tenia interès pel camp. Abans d’això havia fet altres feines, des de monitora a oficinista. La vida dóna molts tombs, i entre el seu cosí i el projecte emprès amb La Trama, va fer un pas cap endavant en direcció al camp.

Antecedents a la pagesia

L’Oriol prové de pagesos. Anava per professor d’història i mentre estudiava es dedicava al camp, a les terres de la seva família, tot fent autoconsum. Junt amb la Marta, coincideix que l’aprenentatge ha estat molt dur. No només sobre plantar, cuidar i collir, sinó també per vendre. Cultiven hortalisses, verdures i fruita. Aquest any, l’Oriol acabarà l’últim curs a la universitat, però enlloc d’història sortirà amb una titulació en enginyeria agrícola. Si poden, introduiran mosquers per fer captures de les mosques que piquen la fruita, tot i que diuen que de moment, les plagues no els han causat grans estralls.

“Aprenem dels errors –sosté la Marta-, i les collites no són sempre iguals. Pots planificar però després la natura pot ser que t’ho trastoqui tot”. Es refereix a aquest hivern, en què les altes temperatures van provocar que les coliflors i els bròquils, plantats en diferents moments, els van haver de collir tots de cop per Nadal.

Rotació de cultius

D’horta i verdura en planten quasi bé de tot. Mentre parlem, l’Oriol assenyala unes quantes fileres d’espàrrecs que creixen. Som en temporada. Procuren això si, fer rotacions en els cultius. De fruita, sobretot produeixen peres (de sant Joan, moscatella i canyella), pomes (Golden i Fuji), magranes, i prunes, en la varietat més coneguda al Baix, la mirabolà, junt amb clàudies, negres i japoneses. La imatge familiar que podeu veure a les fotografies està presa davant d’una de les pruneres (mirabolà) que més s’estimen, per productiva: 80 quilos d’un sol arbre.

Van triar el nom de La Trama per a la seva explotació perquè van aconseguir organitzar tot un sistema de producció i de distribució junt amb altres productors locals que s’hi van sumar, per exemple de pa, cervesa artesana, sabó o bolets. Ara, rumien si posar un altre nom al seu negoci. Tenen una xarxa de clients molt fidels, sobretot de grups de consumidors i cooperatives de consum de producte ecològic que els compren directament el que produeixen.

Qui es dedica a la distribució és el Santi, el marit de la Marta. També venen als mercats de pagès que es fan a la comarca i al mercat de la Terra a Barcelona. El seu model de negoci es basa en el control de tot el procés de producció, tot recollint i avaluant els resultats del contacte directe amb el consumidor amb la venda de producte de qualitat i ecològic.

La cara oculta del Delta del Llobregat

La cara oculta del Delta del Llobregat

En aquestes darreres hores de campanya, volem compartir amb vosaltres un missatge dels companys de Depana, explicant-vos la recompensa que ells aporten i que encara està disponible, i convidant-vos a descobrir amb ells el territori. Aquí el teniu:

Conèixer és alguna cosa més que veure, és apreciar el que veus. Només el que es coneix de debò, es pot arribar a valorar i a estimar.

Des de DEPANA, i com a aportació al Verkami organitzat amb l’objectiu de tirar endavant el projecte Orgull de Baix, el pròxim dia 1 de maig fem una ruta per llocs emblemàtics del Delta del Llobregat.

L’objectiu és que els participants puguin apreciar els grans contrastos d’aquesta part de la Comarca, al mateix temps que gaudeixen d’un recorregut per espais naturals poc coneguts. Els límits del Delta, on conviuen grans infraestructures i polígons industrials, junt amb les espècies protegides i hàbitats d’importància europea.

Visitarem el riu Llobregat en la seva frontera amb la gran Barcelona, les últimes zones agrícoles tradicionals de la plana del Prat. La desembocadura, la complicada frontera dels Espais Naturals amb l’aeroport, i per acabar la ruta, les darreres platges verges de tota la Catalunya central.

Coneixerem de primera mà l’última part de la convulsa història d’aquest territori, sabrem com se l’ha ajudat a resistir i com és d’agraït aquest entorn quan se li dóna una oportunitat. No us perdeu l’ocasió de veure el Delta del Llobregat des d’una altra perspectiva!

El punt de trobada serà l’estació de Renfe d’El Prat a les 9 hores. S’hi pot accedir per ferrocarril, autobús i metro. Aparcament gratuït. Per fer el recorregut pel Delta ens distribuirem en vehicles privats.

Durada: de 9 a 13 H.

El Llobregat i el Cardener són “rius de sal”

El Llobregat i el Cardener són “rius de sal”

En Roger Lloret s’ha passat més de mitja vida cuidant dels rius del nostre país, i especialment del Llobregat. No és una fal·lera, sinó que ho ha fet perquè era la seva feina (i passió). És clar que quan tenia un moment per ocupar-se d’altres coses, també seguia -i ho segueix fent- interessant-se pels rius i la meteorologia. Químic i agrònom, durant 40 anys ha tingut a les seves mans el control de la qualitat i la sanitat de l’aigua del Llobregat per a la Societat d’Aigües de Barcelona.

Acostumat a atendre a investigadors i a tècnics d’empreses i d’administracions, el 2008 va conèixer Jordi Honey-Rosés, un estudiant de la Universitat d’Illinois de mare catalana, a qui les seves arrels el van portar cap a Barcelona amb l’interès de fer la seva tesi doctoral.

El Roger li va facilitar tota la informació i coneixements de què disposava, tant del Llobregat com del Cardener. Però per acabar d’orientar al Jordi, li va demanar que anés a Castellar de N’Hug, a les fonts del Llobregat i procurés fer el camí del riu fins a la seva desembocadura. El Jordi hi va anar i va fer tot el traçat. Quan va arribar al delta en va tenir prou per decidir de què tractaria la tesi: el vessant econòmic del riu, o dit d’una altra manera més explícita davant del que havia vist: Que és millor, invertir en el riu o en màquines que el millorin?

Aliats

Després, el Roger va conèixer Santiago Gorostiza, un estudiant que es disposava a estudiar la col·lectivització d’empreses a la comarca del Baix Llobregat durant la guerra civil. El fet és que quan Roger, Jordi i Santiago es van trobar amb un munt de dades a les seves mans va passar com quan s’ajunta el pa amb les ganes de menjar, i van decidir escriure un llibre sobre la qüestió. Aquest és l’origen de “Rius de Sal” un intensiu estudi sobre l’impacte de la sal al llarg de la història al curs del Llobregat i el Caderner que han publicat amb l’ajuda del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Durant quatre anys, van consultar tota la informació disponible i van trucar a les portes de tots els llocs coneguts i per conèixer. La principal conclusió que destaquen del seu treball és que des que van començar les explotacions industrials de potassa al Bages, la salinitat del riu Llobregat ha estat el maldecap de l’abastiment de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Durant els tres anys que va estar parada la planta de potassa a la guerra civil, els nivells de salinitat van baixar notablement. Encara avui dia, segons les dades que els autors detallen al seu llibre, la salinitat del riu sobrepassa els màxims que es van fixar durant la Segona República. La Generalitat republicana havia posat en marxa un pla d’acció per frenar la salinitat. Durant els treballs d’investigació, els tres autors van descobrir que la primera denúncia contra les mines data de 1926 per part de l’empresa tèxtil Burés degut a que la sal de l’aigua havia fet malbé les seves turbines.

Han pogut editar gràcies al suport del CECBLL i de mecenes privats. Els tres estan satisfets amb un llibre que mostra com la població es mobilitza per denunciar els impactes de la salinització dels rius a Catalunya. Jordi Honey-Rosés és professor a la universitat British Columbia de Vancouver. Santiago Gorostiza és investigador Marie Curie a la Universitat de Coïmbra (Portugal).

Fotos: Jordi Honey-Rosés i Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

“Rius de Sal – Una visió històrica de la salinització dels rius Llobregat i Cardener durant el segle XX”. Editat per Edicions del Llobregat- Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

“Vaig aprendre coses que mai havia vist”

“Vaig aprendre coses que mai havia vist”

“Vaig aprendre coses que mai havia vist”. Ho diu un dels alumnes de 3er de ESO de l’Institut Olorda de Sant Feliu de Llobregat després fer una visita al parc agrari, veure el documental “El pati del darrere” i escoltar el que els vam explicar a classe sobre el projecte interactiu “Orgull de Baix”.  Com ell, molts altres estudiants diuen haver quedat sorpresos de les dimensions de l’espai agrícola que forma el Parc Agrari, entre d’altres detalls. Tant a la vora i tant desconegut, oi?

Van trepitjar el terreny, van sentir el que diuen els pagesos i van parar atenció a mapes i fotografies del documental interactiu que estem preparant. Més tard, cadascú va escriure una redacció tot subratllant el que havien aprés sobre l’agricultura, el riu, els aqüífers, què és un delta, el  que significa el parc agrari per a Barcelona i les ciutats del seu voltant, o el que hauria representat un projecte com Eurovegas.

“Hem de protegir les terres, que simbolitzen la nostra comarca i són font de vida. I hem de lluitar contra els que les volen destruir”, escriu un estudiant amb molt de convenciment. Sembla tenir pocs dubtes sobre el valor del terra. Pel que fa al del sòl, està en el camí de descobrir-ho tot solet. Aquest mateix estudiant, amb lletra ben clara, confessa que ha conegut un territori que abans ignorava. El veia com un lloc de pas. De manera que ara ha estat capaç de donar-li valor: “He après a valorar un territori, que en part em pertany i pertany al meu patrimoni”. Ras i curt.

Una gran extensió agrícola a tocar de Barcelona

Els ha sorprès poder veure amb detall l’extensió del parc agrari i que aquest està a tocar les ciutats en què hi viuen. També del fet que l’agricultura té un paper “residual” entre les activitats econòmiques. Però, a més, han pogut apreciar com aquest mateix espai és un rebost d’aliments per a Barcelona i les ciutats del Baix Llobregat.

Són de l’opinió que “Eurovegas” hauria empobrit moltes persones, que hauria reduït l’espai agrícola fins a la seva desaparició, i en conseqüència hauria provocat un “perjudici” més que un benefici. “L’agricultura és més important que Eurovegas”, apunta un dels alumnes, mentre que un altre escriu que s’ha adonat de com de “pressionat” està el parc agrari per les infraestructures que hi passen a tocar, quan no el travessen.

Han aprés a distingir l’agricultura integrada, que cerca minimitzar l’ús de productes químics en el camp, a l’ecològica, que tots la relacionen amb la qualitat i la salut com a valors. De la vall alta a la baixa i fins el delta, els alumnes han recorregut sobre el terreny i amb els nostres mapes a la pantalla un espai que produeix fruita, verdures hortalisses, amb dos aqüífers, un dels quals està molt salinitzat, però que per causa d’una “bona terra i climatologia” resulta un dels llocs més fèrtils per a l’agricultura a un pas de la gran ciutat.