El cultiu hidropònic: com fer crèixer tomaqueres en aigua

El cultiu hidropònic: com fer crèixer tomaqueres en aigua

En Joan Amat és un pagès veterà. Treballa al parc agrari des que tenia 14 anys. Ara en té 53 i una de les seves especialitats és el cultiu hidropònic, o com cultivar hortalisses tot fent servir aigua, abonament i fibra de coco enlloc de sòl agrícola. La planta s’alimenta dels nutrients dissolts en l’aigua en un sol que és inert, però té un bon creixement, permet una gran producció i ofereix una bona qualitat. A més, és una de les formes de conreu que permet reutilitzar l’aigua, amb el consegüent estalvi.

Ara fa uns quinze dies va omplir de tomaqueres un dels seus hivernacles a Viladecans en un cultiu hidropònic. El planter el podeu veure en les fotografies. Si tot va com està previst, cap a finals del mes de maig, començarà a collir. Encara que és un sistema on és més fàcil controlar plagues i malalties, cal estar atent i supervisar contínuament el procés de creixement. I en aquest punt, compta amb el suport d’una tècnica de l’Agrupació de Defensa Vegetal d’Horta del Parc Agrari.

Una aplicació controla el rec a totes els cultius

Una altra de les peculiaritats en les explotacions d’en Joan Amat, tant per als cultius hidropònics com en sòl agrícola, és que la producció està controlada per un sistema informàtic que regula el rec i l’abonament. Funciona igual que una gran i única aplicació. Quan en Joan explica aquest detall fa el posat de poder gaudir d’una preocupació menys. Després de les tomaqueres vindran els carbassons.

En un altre dels hivernacles, fa pocs dies ha plantat milers d’apis, tot i que en aquesta ocasió ha fet servir terra agrícola. I al seu costat, en una altra nau, enramades de pèsols. També els podrà collir avançat el mes de maig, si és que la meteorologia no sorprèn amb un hivern que fins ara no ha donat mostres de cap rigor.

En Joan Amat, abans de fer les plantades d’api i tomaqueres s’ha dedicat les últimes setmanes a collir carxofes en un dels seus camps. De la varietat “Simphony”. Com que també li agrada provar “coses noves”, va decidir veure com s’arrelava aquesta varietat en sòl del parc agrari del Baix Llobregat. A diferència de la blanca de Tudela, ovalada, la “Simphony” és alta i espigada. Sobre la qualitat, en Joan n’està satisfet. I també de la producció, ja que aquesta varietat proporciona més carxofes que l’altra. Sobre les plagues i el seu tractament, ha de tenir les mateixes cures. És un pel més barata. De tendra ho és tan o més que la Blanca, a pesar que la seva aparença faci just l’efecte contrari.

Com molts altres pagesos del Baix Llobregat, en Joan Amat treballa la terra de forma que sigui ben productiva. Per les seves mans també, passen, cultiu rere cultiu, cogombres, espinacs, pèsols, apis, col, bledes i carxofes. Però si li pregunteu pel territori agrari del Baix Llobregat i per fer de pagès, us dirà que la gran fragilitat d’aquest espai la provoca la “manca d’inversions públiques en infraestructures agràries”. Però això ja és una altra història.

 

L’arbre de la Laila creix a Cal Pastera

L’arbre de la Laila creix a Cal Pastera

De petita, la Laila Chaabi, veia el seu pare treballant a l’hort que tenien per autoconsum i va anar aprenent sobre què, com i quan plantar, com regar… “Petits detalls que no t’ensenyen a la facultat, on tot és molt teòric”, diu. Però mai s’havia plantejat fer de pagesa. Com que de tombs, la vida en fa un quants, des de fa tres anys treballa la terra a Cal Pastera, una petita explotació d’una hectàrea d’extensió a Sant Boi, propietat dels seus pares, i una altra a Sant Vicenç dels Horts, de mitja hectàrea. Va estudiar enginyeria agrícola i té 31 anys.

Avui, és al front del seu propi projecte. Un negoci basat en l’agricultura ecològica. Li agrada comparar-lo amb la figura d’un arbre. Primer es planta, s’arrela, creix, forma un munt de branques i un dia dóna fruits. De la llavor o l’esqueix, n’haurà sortit un arbre que desitja que sigui generós. Ara, està en la fase de creixement. Diu que es distingeix el tronc. Un que espera que d’aquí a un any, si fa no fa, es faci robust i amb el que s’hi pugui continuar guanyant la vida.

“Tenia el més important per treballar: la terra”

“Quan vaig acabar la carrera –recorda-, no tenia feina. Em vaig preguntar: què faig? Em poso a fer de comercial fitosanitari? Va anar passant el temps fins que em vaig adonar que jo tenia terra! Tenia el més important per posar-me a treballar”. Va anar sumant les experiències familiars i els seus coneixements i va prendre la decisió de treballar al camp. “És una feina poc agraïda i gens valorada, i en canvi el menjar és la base de tot”, apunta. Ella i una amiga van sumar esforços i a penes sense inversió, van començar a plantar a la propietat de Sant Boi.

No ho van tenir fàcil. Els començaments mai ho són. A més, de tant en tant rebien un gerro d’aigua freda d’alguns dels seus companys pagesos: “Sou unes brutes, ens deien. I tot perquè tenim plantes en el camp que per a ells són ‘males herbes’”. Aquestes plantes són just les que atrauen fauna que es converteix en aliada per combatre segons quines plagues. Potser fan la impressió que el camp no està cuidat, però en realitat fan una funció important per a la collita, subratlla.

El valor del “boca-orella”

No havien passat tres anys quan la seva amiga va marxar per participar en un altre projecte agrari. Va decidir seguir sola i va començar a vendre les seves collites. Gràcies al boca orella va guanyar clients i aquests li van donar un reconeixement entre els pagesos dels voltants. De vegades, es posa d’acord amb altres petits productors per no repetir cultius i entre tots poder tenir una mica de tot: carxofes, col Kale, bledes, fonoll, raves, porros, cebes, pebrots, albergínies, cogombres, carbasses i enciams.

Sap perfectament com s’omple una pica. Els seus horaris són, com diu la dita, de sol a sol, i els seus guanys els reinverteix tots al camp. La seva mare posa el cotxe i l’ajuda a portar a vendre els seus productes. Ara, està estalviant per comprar-se una petita furgoneta. A part de vendre cistelles de productes a través de la seva pàgina web i a grups de consumidors, també en ven en una parada, que comparteix amb altres tres petits productors de Viladecans, al “Mercat de la terra”, que es fa a l’avinguda del Paral·lel de Barcelona els segons dissabtes de cada més, promogut per Slow Food Barcelona – Vázquez Montalban.

Projecte TRACE

Al camp de Sant Vicenç dels Horts, treballa en un projecte promogut per l’Associació Catalana de Traumatisme Cranioencefàlic i Dany Cerebral (TRACE). La Laila hi cultiva productes ecològics i col·labora amb les activitats de l’associació, que té com a objectius millorar la qualitat de vida dels afectats i familiars, i aconseguir la inserció social, educativa, ocupacional i laboral dels afectats.

Si el seu arbre continua creixent com ha previst, aviat podrà posar en marxa un altre projecte: cultivar plantes aromàtiques i medicinals en una petita part de la propietat de Sant Boi. Ja l’ha batejat com “el jardí de la salut”. Energia i ganes, no li’n falten. Va de bòlit i li agradaria tenir el do de la ubiqüitat.

Una pagesa optimista

Una pagesa optimista

La Mireia Cardona fa tres anys que fa de pagesa. Té 32 anys, és enginyera agrícola per formació i actualment és responsable de la producció en una cooperativa nascuda el novembre passat al Parc Agrari, la “Central Parc”, dedicada a l’agricultura ecològica, amb terrenys arrendats a Sant Boi, principalment i al Prat.

Abans de formar part de l’equip de la cooperativa, havia treballat en una altra explotació agrària i compaginava la feina de pagesa –dels dilluns als dijous- amb una altra en un restaurant que li ocupava divendres, dissabtes i diumenges. Ja no tenia més hores. Fins que un dia va dir prou. I va decidir treballar exclusivament al camp. Amb totes les energies i esperances posades en un nou projecte, en el qual hi treballen sis persones més en diverses tasques i que parteix de la idea de recuperar espais en desús o abandonats al Parc Agrari per tornar-los a fer productius i revaloritzar-los a través de l’agricultura ecològica.

Cinc hectàrees de conreus

És de les poques dones que al parc agrari estan al davant de la producció: cinc hectàrees que sumen diverses finques, algunes de les quals estaven abandonades. Fa el que li agrada. Aquests dies ha collit carxofes, uns 300 quilos que portarà directament al Maresme. I ja està pensant en els més de 1.000 quilos que tindran com a destí la Carxofada que es farà a Sant Boi el dia 20 de març.

I vindran pròximes collites: de faves, pèsols, cebes, alls, enciams, remolatxes o tomàquets, per exemple. Una part dels camps estan en procés de conversió a l’agricultura ecològica, ja que tot seguint la normativa cal que estiguin tres anys sense tractaments fitosanitaris químics. Però està a un pas d’aconseguir-ho. D’altres finques ja tenen la certificació de producció ecològica.

Guanyar-se la vida treballant al camp

Parlant amb altres pagesos, quan li diuen que no es guanyarà la vida treballant al camp, fa el cor fort. Quan ho explica, fa el posat de ser conscient de les dificultats d’un projecte que arrenca però també de saber què té entre mans. Ni que, en ocasions, per molt que planifica una jornada aquesta feina li proporciona un munt d’imprevistos. Per una altra banda, la producció ecològica té sortida entre els cada cop més nombrosos grups de consumidors que s’organitzen per fer-ne compres de forma periòdica. Famílies que creen associacions i cooperatives de consum ecològic i a les que s’acaben unint altres persones, tots clients molt fidels als productors que els serveixen.

De nou, no té temps per avorrir-se. Prepara espais per a plantes que atreguin la fauna auxiliar, aliats en el camp. També s’ha de preocupar per les plagues habituals, per exemple del riquer de la carxofa, i tot que està tranquil·la perquè fins ara no s’han presentat grans problemes, ha assumit que d’una manera o altra l’oïdi (fong) acabarà fent acte de presència entre els pèsols. L’experiència que atresora la fa capaç de posar els cinc sentits en les solucions i trobar-les, o mirar el cantó positiu de tot.

Espai per a la formació

En un dels camps on té plantades carxofes, hi ha un espai reservat per a la formació dels alumnes de formació professional (agrària) d’un dels cursos en què participa la cooperativa. Hi fan pràctiques tres dies a la setmana i hi tenen plantats enciams i cols. Només hi ha una noia entre la dotzena d’estudiants. Mireia somriu quan revela la dada. El temps dirà.

La cooperativa “Central Parc” va sorgir de l’impuls de l’ong Desos Opció Solidària i compta amb el suport de l’Ajuntament de Sant Boi, la Fundació Catalunya la Pedrera, l’Obra Social La Caixa, entre d’altres entitats i institucions.

Un assaig de l’ADV Fruiters del Parc Agrari troba el millor adob per a l’agricultura ecològica

Els pagesos que es dediquen a l’agricultura ecològica al Parc Agrari del Baix Llobregat havien plantejat sovint als tècnics de l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) del Parc Agrari els seus dubtes sobre quin pot ser el millor adob orgànic per a la terra. Davant dels interrogants, l’Albert Lacunza, un dels tècnics de l’ADV Fruiters, amb la col·laboració de Mauri Gómez, responsable de manteniment dels espais verds de Can Comas, va decidir investigar-hi tot posant en marxa un estudi.

Els compostos s’aconsellen tant en agricultura integrada com orgànica. Ara bé, al parc agrari la cabana ramadera ha desaparegut i no hi ha llocs on disposin de fems. A més, com explica l’Albert, sobre els adobs orgànics cal preveure que, bé poden resultar molt beneficiosos, bé poden ser molt perjudicials. Cal sumar-hi el fet que tant importants són els ingredients de l’adob com la manera d’elaborar-lo. A partir d’aquestes premisses, va iniciar el desembre passat un assaig comparatiu de diferents compostos per a l’agricultura ecològica, finançat pel Parc Agrari. Recentment, ha enllestit el seu estudi amb la recepció de les anàlisis per part de la Universitat de Barcelona i pròximament  publicarà els resultats al web de l’ADV fruitsdelbaix.cat.

Cols per a les proves

Per a l’assaig va fer servir cols, tot aprofitant la temporada. Com a substrat, sorra de construcció, un material inert, de forma que la seva extrapolació a un sòl fèrtil tindria uns resultats iguals o millors. Va comparar els següents compostos: humus de cucs, que a més de fertilitzar és eficaç per a recuperar terres degradades per sobreexplotació; un altre elaborat a partir de fems de vedell per part d’una empresa berguedana; un procedent de fraccions orgàniques de residus d’una planta de tractament de la comarca, i finalment un compost fermentat (Bocashi) elaborat, per exemple, amb fems, pellofes d’arròs, terra, palla entre d’altres elements, i que pot ser elaborat pel mateix pagès en 15 dies (tot i que requereix dedicar-hi temps).

Els resultats han donat com a guanyador l’adob elaborat amb fems de vedell: no només aporta nutrients al sòl sinó que també és dels millors fertilitzants. Ara, aquest assaig es farà de nou tot fent servir com a substrat terra del parc agrari. A més, en algunes finques els pagesos han reservat també un espai per a l’experimentació. Si parlem de costos, cal apuntar que tot agricultor inverteix una mitjana de 3.000 a 6.000 euros anuals per hectàrea en fertilitzants, subratlla l’Albert.  L’aplicació de l’adob guanyador de l’assaig pot tenir un cost de 500 a 1.000 euros per hectàrea i any i a més contribueix a la doble funció de millorar el terra i ser un bon fertilitzant. Conclusió?

Fotografies: Albert Lacunza / ADV Fruiters Baix Llobregat.

Un pagès de 21 anys a qui li agrada “despertar la terra”

Un pagès de 21 anys a qui li agrada “despertar la terra”

L’Arnau Vidal és un dels pagesos més joves, per edat, que treballen al Parc Agrari del Baix Llobregat. Té 21 anys i pocs temps enrere es dedicava a ajudar el seu pare en l’empresa familiar tot netejant camps i rieres amb la maquinària pesant de què disposen. Gràcies a un tractor de gran potència, desbrossava els camps de matolls i canyissars. Ara també ho fa però no per altres pagesos, sinó en interès propi.

Com uns quants altres joves, si fa no fa d’edats semblants, l’Arnau ha pres l’opció de dedicar-se a la pagesia tot reivindicant l’ofici. Fa tres anys, ell i el seu pare parlaven de futur. La neteja de finques i camins té temporades en què hi ha molta feina i en d’altres no tant. El seu pare li va preguntar aleshores si no li agradaria fer de pagès i aprofitar el moment. Ell li va respondre amb un sí decidit. “Et sents lliure”, diu, quan se li pregunta perquè aquest ofici i no un altre.

Amb la mateixa maquinària, neteja de vegetació els camps abandonats, retira la brossa que s’hi ha anat acumulant amb el temps i els prepara pel seu conreu. Algunes de les terres que comença a transformar-les tenen més aviat l’aspecte d’un camp estès de plàstics que, com si es tractés d’una espècie autòctona, destaca entre les deixalles.

De fet, l’Arnau, el primer que fa és aconseguir terres per al conreu allà on no n’hi han. Les desbrossa, neteja i les prepara. Per començar hi planta alfals i civada. Assegura que és una de les millors maneres que hi ha “per despertar la terra”. Al cap d’un parell d’anys, quan la terra ja s’ha tret la són de sobre, hi planta carxofes, coliflors, faves o bròquils.

En poc temps, ja ha recuperat desenes d’hectàrees tot arribant a acords amb els seus propietaris. Alguns dels camps no formen part del parc agrari. Altres si. Però mentrestant, els ha tornat a fer productius i s’hi guanya la vida. També fa de mecànic tot arreglant els tractors.

Fotografies: Orgull de Baix.

Calçots de la mà de la meteo de la tele

Calçots de la mà de la meteo de la tele

Quan és hora de l’espai del Temps a la televisió i s’informa de la previsió meteorològica pel cap de setmana, l’Albert Bou reconeix que hi està molt atent. De fet, com ell, molts altres pagesos i també espectadors paren l’orella al que s’hi explica i dirigeixen els ulls cap a les isòbares i a les icones de sol, núvols i pluja sobre els mapes que s’hi mostren. I si el que s’hi espera és, posem per cas, pluja, a qui no li agrada li passa pel cap que potser aquella línia que sembla travessar el seu poble, tal i com es perfila potser dóna un cert marge per una mica de sol.

Passa que si el dijous s’anuncia pluja, l’Albert ja sap que no collirà calçots. Perquè no en rebrà comandes. Si pel contrari, tot apunta a migdies assolellats, tant de dissabte com de diumenge, aleshores, com un rellotge, a la tarda del dijous comença a rebre peticions dels seus clients perquè culli i reservi desenes de manats d’aquesta popular ceba tendra. Perquè hi haurà calçotada el cap de setmana.

Els calçots són un conreu que es va començar a introduir al Baix Llobregat fa més de 20 anys. L’Albert Bou va ser dels primers pagesos del Parc Agrari a cultivar-los. Diu que sempre li ha agradat experimentar i provar coses noves i el calçot en va ser una. Al Baix Llobregat, és un conreu que s’hi ha adaptat bé. A diferència d’altres pagesos, mai els rega. Diu que d’aquesta manera aconsegueix que siguin més dolços. “A més, així es couen i no es bullen”, apunta.

També té una altra avantatge: menys aigua també implica menys tractaments fitosanitaris, ja que els redueix la humitat i hi ha menys risc de fongs. Des del novembre que els cull, tot controlant les temperatures i el creixement de les cebes perquè no s’espiguin, i en va fent reserves al seu camp, a Can Coracero, a Sant Boi, amb l’ajut del seu pare. En ven una part als mercats de pagès de la comarca: Sant Boi, a la Colònia Güell i a Can Mercader de Cornellà.

Les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) i els pagesos augmenten el control sobre les collites

Les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) i els pagesos augmenten el control sobre les collites

Pagesos i tècnics de l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) del Baix Llobregat d’Horta i de Fruita  incrementen els controls i el seguiment de les collites en favor de la qualitat sanitària. Els rellotges biològics estan ben actius i el treball de camp dels tècnics –enginyers tècnics agrícoles i biòlegs- es fa més evident davant l’avançament de l’aparició dels paràsits o plagues que podrien fer malbé els conreus.

Fan mes controls i els tècnics estan molt a sobre per si cal aplicar tractaments i quins s’han de tenir en compte. L’ADV d’Horta disposa de 3 tècnics que assessoren els pagesos sobre un total de 150 hectàrees. La de fruiters, amb altres 2 tècnics, supervisa una àrea de 450 hectàrees. És un servei que contracten els pagesos i està bonificat per l’administració.

Temperatures moderades i humitat són terreny abonat pels fongs sobretot. I les erugues, pugons i les mosques que piquen horta o fruiters no estan adormides. És treball dels tècnics de l’ADV assessorar els pagesos –que es constitueixen en socis de l’Agrupació al Baix- en el seguiment dels paràsits habituals dels camps i indicar els tipus de tractament fitosanitari que es pot utilitzar, tot minimitzant l’ús de productes agroquímics en agricultura integrada, i assenyalant l’ús de productes naturals en el cas de l’ecològica. Els tècnics també realitzen tasques d’investigació, algunes sol·licitades pels mateixos pagesos, altres proposades pel mateix equip de professionals, i tots els seus treballs es poden consultar on line al web de l’ADV (Fruita).

Fotografies cedides pels tècnics de l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) del Baix Llobregat.

La carxofa és la protagonista a la cassola

La carxofa és la protagonista a la cassola

Confitada, crua, a la planxa, en tempura, bullida, a la brasa, saltejada… La carxofa s’hi presta a tot tipus d’elaboracions a la cuina. És la protagonista absoluta de la temporada (i a molta distància el calçot… com a actor secundari). La carxofa (Prat) del parc agrari és bona per molts motius: perquè creix en una terra rica en minerals –és terra al·luvial, gaudeix d’un microclima que la protegeix i pot arribar, del camp a la taula, en molt poc temps.

I si la preparació a la cuina admet moltes possibilitats, Mingo Morilla, xef del restaurant Cal Mingo de Viladecans, quan arriba la temporada obre una carta expressa per a la carxofa: en carpaccio amb sardina marinada i pinyons, en tempura i romesco –la més demandada pel seus clients- saltejada amb gambes i calamars, en puré i amb taronja acompanyant un secret ibèric, en salsa de cloïsses, pernil i mongetes de Santa Pau, amb peus de porc, amb encenalls de foie i ous trencats…

Us ha fet venir gana? Doncs us informem que Morilla no és un cas aïllat. Forma part del col·lectiu de restauradors CUBAT que proposen una cuina elaborada principalment amb ingredients locals del Baix Llobregat. Aquest grup, junt amb el col·lectiu Quinto Tapa, promogut des de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat, son les dues grans iniciatives gastronòmiques que volen donar valor al producte del Parc Agrari que han sorgit en els darreres anys i que estan revolucionant la gastronomia del Baix Llobregat… El Consorci del Parc Agrari fomenta directament la producció agrícola de la comarca amb la col·laboració del col·lectiu gastronòmic “Sabors de l’Horta”, amb la participació d’una quarantena de coneguts restaurants d’arreu de la comarca que treballen amb el segell “Producte Fresc” del Parc Agrari. Una cuina promoguda per experts restauradors i que es basa en el producte local, de proximitat i de temporada. “Una cuina arrelada a la seva terra”, pregona el seu eslògan, tradicional o ben creativa.

Fotografies: Orgull de Baix.