En Joan Amat és un pagès veterà. Treballa al parc agrari des que tenia 14 anys. Ara en té 53 i una de les seves especialitats és el cultiu hidropònic, o com cultivar hortalisses tot fent servir aigua, abonament i fibra de coco enlloc de sòl agrícola. La planta s’alimenta dels nutrients dissolts en l’aigua en un sol que és inert, però té un bon creixement, permet una gran producció i ofereix una bona qualitat. A més, és una de les formes de conreu que permet reutilitzar l’aigua, amb el consegüent estalvi.
Ara fa uns quinze dies va omplir de tomaqueres un dels seus hivernacles a Viladecans en un cultiu hidropònic. El planter el podeu veure en les fotografies. Si tot va com està previst, cap a finals del mes de maig, començarà a collir. Encara que és un sistema on és més fàcil controlar plagues i malalties, cal estar atent i supervisar contínuament el procés de creixement. I en aquest punt, compta amb el suport d’una tècnica de l’Agrupació de Defensa Vegetal d’Horta del Parc Agrari.
Una aplicació controla el rec a totes els cultius
Una altra de les peculiaritats en les explotacions d’en Joan Amat, tant per als cultius hidropònics com en sòl agrícola, és que la producció està controlada per un sistema informàtic que regula el rec i l’abonament. Funciona igual que una gran i única aplicació. Quan en Joan explica aquest detall fa el posat de poder gaudir d’una preocupació menys. Després de les tomaqueres vindran els carbassons.
En un altre dels hivernacles, fa pocs dies ha plantat milers d’apis, tot i que en aquesta ocasió ha fet servir terra agrícola. I al seu costat, en una altra nau, enramades de pèsols. També els podrà collir avançat el mes de maig, si és que la meteorologia no sorprèn amb un hivern que fins ara no ha donat mostres de cap rigor.
En Joan Amat, abans de fer les plantades d’api i tomaqueres s’ha dedicat les últimes setmanes a collir carxofes en un dels seus camps. De la varietat “Simphony”. Com que també li agrada provar “coses noves”, va decidir veure com s’arrelava aquesta varietat en sòl del parc agrari del Baix Llobregat. A diferència de la blanca de Tudela, ovalada, la “Simphony” és alta i espigada. Sobre la qualitat, en Joan n’està satisfet. I també de la producció, ja que aquesta varietat proporciona més carxofes que l’altra. Sobre les plagues i el seu tractament, ha de tenir les mateixes cures. És un pel més barata. De tendra ho és tan o més que la Blanca, a pesar que la seva aparença faci just l’efecte contrari.
Com molts altres pagesos del Baix Llobregat, en Joan Amat treballa la terra de forma que sigui ben productiva. Per les seves mans també, passen, cultiu rere cultiu, cogombres, espinacs, pèsols, apis, col, bledes i carxofes. Però si li pregunteu pel territori agrari del Baix Llobregat i per fer de pagès, us dirà que la gran fragilitat d’aquest espai la provoca la “manca d’inversions públiques en infraestructures agràries”. Però això ja és una altra història.
