Al nord de la comarca del Baix Llobregat, a Olesa de Montserrat, es cultiva una varietat d’oliva autòctona, la Palomar Olesana. Els pagesos que s’hi dediquen la defensen amb una estratègia: promoure la qualitat enlloc d’una gran producció. L’oli que se n’obté –l’”Oulesa” procedeix de nombroses però petites explotacions que es concentren a Olesa, al peu de Montserrat, en terra de llicorella (pissarres).

La varietat proporciona un oli extraverge de gran qualitat, gustós, amb molt baixa acidesa (0,11) i lleuger. Té un gust dolç i un cert punt picant que s’esvaeix de seguida en el paladar. L’oliva es cull verda, habitualment a finals d’octubre, i un cop feta l’extracció, amb el seu repòs, és a punt per Nadal. Els informes analítics fets sobre aquest oli fan servir les expressions fruitat mig, amarg mig i picant mig, junt amb els adjectius madur i equilibrat.

Que l’olivera Palomar es mantingui i es promogui és el principal objectiu de la Fundació Agrícola Olesana, una associació privada formada per 172 socis productors, i que disposa de molí propi per a l’extracció de l’oli. Cada productor associat hi porta la seva producció, en fa l’extracció i l’envasa. Al mateix temps, una dotzena de productors va constituir fa pocs anys una Societat Agrària Transformadora (SAT) amb la idea de comercialitzar l’oli, que es pot comprar a la botiga de la fundació a Olesa i en establiments de Barcelona.

Un tast duu l’oli a Los Àngeles

Des de 2014, l’oli olesà (“Oulesa”) es troba també a la ciutat californiana de Los Angeles. Aquests últims dies es feien els preparatius per a l’enviament d’uns 300 litres a una restauradora (Coreen Peralta) que els productors van conèixer tot participant a la fira Mercat de Mercats, que organitza Mercats de Barcelona cada octubre a la plaça de la catedral. A la restauradora li va agradar tant el tast –una torrada amb oli- que des d’aleshores és una fidel clienta i el comercialitza a Califòrnia.

Aquell any van vendre tot l’oli que duien a la barcelonina fira dels mercats. També van descobrir que alguns dels clients que els van comprar pensaven que Olesa, tot i acompanyar-se del topònim montserratí i de la fama de la seva Passió, està a uns 200 quilòmetres de la capital ! L’anècdota l’explica en Josep Maria Gibert, secretari de la Fundació, un home, ja jubilat, que va cada dia “a la vinya”, com es diu als camps d’oliveres a Olesa, per cuidar dels seus conreus.

Les pluges, la calor i la mosca de l’oliva

Que hi hagi més o menys producció d’oli d’aquesta varietat depèn, primer, de les  pluges que es produeixin durant el cultiu. Durant els últims dos anys, inclòs el que som, no han estat abundants; segon, la calor, que amb elevades temperatures pot provocar que l’oliva es panseixi; i tercer, de l’aigua de rec, que no arriba a molts dels camps situats en els grans desnivells de les muntanyes. En Josep Maria té l’esperança que aviat es pugui arribar a un acord per fer arribar l’aigua als camps situats a més altitud per un sistema de bombeig.

Hi ha una altra limitació: la plaga de la mosca de l’olivera, que si bé últimament està controlada gràcies a les captures fetes en mosquers, pot ocasionar més d’un ensurt als pagesos. L’agricultura que s’hi practica és convencional però la SAT ja està pensant en fer el pas cap a l’agricultura ecològica, que és l’ambició dels associats, com subratlla en Josep Maria.