De Garrosa a Horts Comtals i a Sant Vicenç dels Horts

De Garrosa a Horts Comtals i a Sant Vicenç dels Horts

Tant a prop estaven els horts del comte de Barcelona de l’església de Sant Vicenç que en unes quantes dècades del segle X, a la vila, inicialment coneguda per Garrosa o Vila Garrosa, se la identificarà per ‘Sant Vicenç, la que té a prop els horts comtals’ (“in terminio de s. Vicenti, ad ipsos ortos chometales”, com assenyala un document del cartulari de Sant Cugat (llibre que recull pergamins) de l’any 986. I poc a poc, al segle XII, adquirirà el nom definitiu: Sant Vicenç dels Horts.

Panoràmica de Sant Vicenç dels Horts. Anys 20. AMSVH. Donació de la família Costa Ubach.

És l’única vila del Baix Llobregat que llueix d’horts al seu topònim, fins i tot durant la guerra civil – que es dirà “Horts del Llobregat”. Dóna mostres del caràcter agrícola del Baix que promou orgullosament un parc agrari i revela una de les identitats de l’actual comarca, en què es reivindica l’agricultura i la seva protecció davant les pressions urbanístiques.

Tot i això, a les acaballes del primer mil·lenni, “Horts Comtals” ja era també un topònim, com apunta el professor d’arqueologia i doctor en filologia catalana Josep Moran i Ocerinjáuregui al seu estudi “De la vila Garrosa a Sant Vicenç dels Horts”, treball que us recomanem llegir per conèixer breument la història del lloc.

Garrosa, del Castell de Cervelló

Sant Vicenç dels Horts. Poblenou. Anys 20. AMSVH. Donació d'Antoni Macià.

Per treure l’entrellat sobre l’origen d’un nom que sembla tan encertat pel lligam agrícola cal viatjar en el temps al 955. L’aleshores vila de Garrosa, pertanyent al castell de Cervelló, apareix esmentada en el cartulari com un terme al costat de l’església sota l’advocació de Sant Vicenç, igual que a l’any 959, quan es precisa que és prop d’un rec i de les terres d’una propietària local, la vescomtessa Riquilda. Si parlem del rec, l’arqueòleg Moran apunta la idea que sigui el del comte Mir, a qui s’atribueix la construcció  o reconstrucció tant del rec del Llobregat com del Regomir de Barcelona.

Sant Vicenç dels Horts. Màquina de batre, 1943. AMSVH. Donació de la família Font Parés.

Al 981 encara se cita Garrosa en els documents del cartulari, precedit del nom de la parròquia. Cinc anys més tard, ja només s’hi parla dels “Horts Comtals”, com s’explicava en les primeres línies d’aquest article, “en el terme de Sant Vicenç, a prop dels mateixos horts comtals”.

El 992, quan el comte Ramon Borrell Ermengol es ven a un magnat (Ènyec Bonfill) el castell de Cervelló i el seu terme, queda exclòs de la venda les parellades de terra, les mujades de vinya i els horts de la família comtal. Una part dels béns es van donar al monestir de Sant Cugat, el qual l’any 1023, confirmant en un document les seves possessions, esmenta aquestes terres “que es diuen Horts Comtals”. Vet aquí el nom convertit en topònim amb tota propietat.

El 1148, finalment, d’acord amb un nou document del cartulari, ja s’esmenta la denominació que seria la definitiva: “in parroechia s. Vincencii de Ortis”.

La vila creix al voltant de l’església

Era de Can Costa. Sant Vicenç dels Horts. 1943. AMSVH. Donació de la família Font i Parés.

Cal dir que la vila de Sant Vicenç es forma i creix a l’entorn de l’església i la sagrera, i depenent de la baronia de Cervelló. Amb el temps, la vila es converteix en la capital del terme on hi ha el castell de Cervelló. I els seus senyors eren anomenats barons de Cervelló i de Sant Vicenç. Moran també assenyala en el seu estudi que Sant Vicenç es va arribar a anomenar “de Cervelló”, com a Santa Coloma de Cervelló també se li va dir  “de Montpedrós”.

El Ferran Berenguer, pagès, i al fons Sant Vicenç dels Horts.

La historiadora Rocio Poyato, en el seu estudi sobre el “Sant Vicenç dels Horts de 1693” recorda que la baronia de Cervelló era una jurisdicció feudal que comprenia els termes de Cervelló, la Palma de Cervelló, Pallejà, Sant Boi, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles, Vallirana i Oleseta (al Penedès). L’origen es troba en el castell de Cervelló. En aquest estudi s’hi detallen els tributs i les rendes dels habitants, derivades de les collites i s’esmenta l’ordi, el blat, el cànem, l’oli i el vi. A la galeria fotogràfica podeu veure el paisatge de vinyes del Sant Vicenç dels Horts de principis del segle XX.

Fotografies cedides per l’Arxiu Municipal de Sant Vicenç dels Horts (AMSVH).

1.- Panoràmica. Anys 20. AMSVH. Donació de la família Costa Ubach.
2.- Sant Vicenç dels Horts. Poble Nou, anys 20. AMSVH. Donació de la família Antoni Macià.
3.- Sant Vicenç dels Horts. Màquina de batre, 1943. AMSVH. Donació de la família Font Parés.
4.- Sant Vicenç dels Horts. Era de Can Costa, 1943. AMSVH. Donació de la família Font Parés.

2 thoughts on “De Garrosa a Horts Comtals i a Sant Vicenç dels Horts

  1. Gràcies per apropar-nos als orígens de Sant Vicenç dels Horts; l’orígen del topònim és realment curiós. Conèixer el nostre passat segur que ens ajuda a construïr el nostre futur.

    1. Gràcies a tu, Joan, pel teu interès en el nostre projecte Orgull de Baix i per llegir l’article. Estem d’acord amb el que comentes sobre el valor del passat de cara a un futur. I si et sembla, fins i tot podríem dir que el gaudim en present. Que també importa, i molt!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *