“D’esquenes al Llobregat”

“D’esquenes al Llobregat”

Si hi hagués un rànquing entre els rius (catalans) més perjudicats per la pressió de l’home –urbanística i industrial- el Llobregat les tindria magres per no estar entre les primeres posicions. Malgrat que el riu ha millorat notablement els últims anys, ciutadans i tècnics experts coincideixen que encara avui hi ha molta feina per fer. I no tant per fer més inversions en depurar l’aigua sinó en la prevenció. Això és: invertir directament en el riu.

Tram del riu Llobregat al seu pas per les rodalies de Montserrat. Imatge del vídeo divulgatiu "D'esquenes al Llobregat".

“El Llobregat és encara avui un gran desconegut amb un gran actiu i patrimoni per reivindicar”. Ho deia Rafael Bellido, advocat urbanista mediambiental i moderador en el debat posterior a la presentació del vídeo divulgatiu “D’esquenes al Llobregat, dijous passat a la Casa de la Cultura d’Abrera, promogut per l’associació naturalista Anda Abrera, i celebrat dins la Setmana de la Terra d’aquest municipi.

Lleres que canvien

Un riu al que se li ha tingut també por. Les seves lleres han anat oscil·lant amb el pas dels anys degut a la urbanització dels espais més pròxims a les ribes. En Josep Ribera, membre de la plataforma ProuSal i de la Xarxa per una nova cultura de l’aigua (XNCA), apuntava que arran de l’extracció de potassa i la consegüent salinització del Llobregat “es crea un deute de país”, ja que les salmorres continuen presents malgrat les inversions que s’hi fan. La XNCA va celebrar fins i tot un judici popular a Manresa. L’acusat, les empreses extractores de potassa. Ara, portaran les conclusions del judici a l’Ajuntament de Barcelona.

El riu Llobregat ha de conviure amb la indústria, les infraestructures i la pressió urbanística. Imatge del vídeo divulgatiu "D'esquenes al Llobregat".

“D’esquenes al riu” mostra, a través de les imatges i la participació de testimonis, com el Llobregat rep l’impacte de les grans infraestructures barcelonines, l’extracció de minerals o la voracitat urbanitzadora, per exemple. També de la producció hidroelèctrica per l’efecte de les rescloses que proliferen en el seu recorregut – emplaçaments per a una setantena de minicentrals elèctriques segons subratllava Roger Lloret, enginyer químic i agrícola i autor del llibre “Rius de sal”. L’entrada en funcionament de les turbines i la manca de cabals mínims (l’ecològic o el necessari per preservar els seus valors naturals) asseca lleres i provoca la mortaldat de peixos.

Camins fluvials

Resclosa de Can Sedó, al Llobregat. Imatge del vídeo divulgatiu "D'esquenes al Llobregat".

El Rafael Díaz, ecologista de ‘Martorell Viu’ mostra la seva preocupació per la falta de protecció de les zones inundables del riu, pels intents d’ocupar urbanísticament aquests espais així com alerta que els nous projectes de construir camins fluvials no serveixin sinó per a legalitzar les ocupacions il·legals a la riba de l’’Anoia.

En Lluís Godé, cap del Departament de Planificació i Ordenació de l’Espai fluvial de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), expressava el seu parer que tot i que cal conèixer millor el riu, és preferible que si hi ha espais de gran valor natural aquests es preservin i els camins públics es facin rodejant-los. Si la pressió a què se sotmet el Llobregat és gran –deia Godé-, a partir de Martorell, riu avall, és molt més forta “però sort en tenim d’una figura de protecció que s’ha demostrat de gran valor: el Parc Agrari, que actua de barrera i impedeix que els espais de les ribes del riu acabin ocupades per polígons industrials o residencials”. L’agricultura salva ara per ara el riu.

 

 

 

 

La ribera del Llobregat fa de reserva de la biodiversitat

La ribera del Llobregat fa de reserva de la biodiversitat

La ribera del Llobregat a Abrera és el darrer punt del riu abans d’entrar en l’espai  més metropolità, just al congost de Martorell. Per tant, constitueix un reservori de biodiversitat a la porta de la regió metropolitana de Barcelona i un lloc que és un refugi per a moltes espècies nidificants. Vam acompanyar els tècnics de SEO BIRD LIFE durant l’anellament d’aus que cada mes realitzen en aquest punt de la comarca, acció que es fa gràcies al conveni de col·laboració que l’entitat té amb l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Abrera.

L’Alfons Recio, tècnic municipal d’Abrera, subratlla com d’important és l’entorn fluvial del riu Llobregat al seu pas per Abrera: és la principal aportació d’aigua a l’aqüífer d’Abrera, conegut com a cubeta d’Abrera. Sense el riu, aquest aqüífer no existiria. Els sediments que secularment ha arrossegat també son els que han creat la capa geològica que conforma l’aqüífer.

El corredor mediterrani

D’altra banda, el riu ha estat, històricament, un espai de comunicació. El Llobregat trenca la serralada litoral, en el congost de Martorell, tot creant un pas que relaciona la fossa Valles-Penedès. És el que avui anomenem corredor mediterrani (antiga via augusta) amb el pla de Barcelona. De fet, gracies al riu, a Abrera conflueix el camí de Madrid, el corredor mediterrani i l’accés a Barcelona, i també via Llobregat, un accés cap als Pirineus. Estratègicament es tracta d’una geografia immillorable.

Des del punt de vista ecològic, és vital per Abrera, un municipi tant retallat per les infraestructures de comunicació (el Llobregat és també una certa paradoxa, dóna una accessibilitat important i a l’hora atreu pressió infraestructural). El riu, a nivell regional, és un connector ecològic, per exemple entre Montserrat  i el delta del Llobregat. Però també a nivell local, dins d’Abrera, ens garanteix una connectivitat ecològica nord – sud. I les torrenteres del Llobregat, connecten les planes agrícoles d’Abrera de Can Garrigosa i Sant Ermengol, o les serres de tanquen la vall de la riera del Morral.

Els canyissars ofereixen refugi a les aus

La ribera del Llobregat a Abrera té doble lectura. En si mateix, actualment és ja un espai de gran valor. Els canyissars done refugi a les especies nidificants. Però a l’hora, sabent que la canya és una espècie invasora, l’espai de ribera ens dóna l’oportunitat de realitzar projectes de gestió de recuperació del bosc de ribera en determinats punts. Aquest potencial de millora, els projectes que s’hi poden desenvolupar, també son un valor.