En Ferran Berenguer és un pagès, biòleg de formació, que abans treballava en una cooperativa de consum. L’any 2007, a l’inici de la crisi econòmica, es va posar a treballar al camp. Va associar-se amb en Joan Llorens, pagès de naixement, i van decidir dedicar-se a l’agricultura ecològica.
La seva feina a la cooperativa de consum de producte ecològic, va permetre al Ferran conéixer bé el mercat, i per això ara sap on és el seu públic. “El producte ecològic s’introdueix amb la confiança del client”, diu. Si això falla, es trenca la part més valuosa de la relació comercial. Ès per això, creu en Ferran, que prenen rellevància els grups de consumidors que s’organitzen per a la compra de producte ecològic arreu.
A Cal Roset de Sant Vicenç dels Horts, en Ferran, en Joan, les seves famílies i un grup de treballadors que els ajuden, s’hi dediquen de valent al camp. Quan és hora de plantar, s’escull el sistema que millor reportarà producte durant més temps, enlloc de collir grans quantitats de cop, i anar a vendre.
Els seus productes es venen en un format de cistella a particulars o a la botiga que tenen a Barcelona ciutat, i sobretot als grups i cooperatives de consumidors de producte ecològic, cada cop més nombrosos i bons coneixedors de les virtuts d’aquest tipus de producte, associat a la idea d’una alimentació saludable i responsable.
¿El pitjor de l’agricultura ecològica és haver de patir i fer front a les plagues? “La burocràcia”, respon en Ferran. I és que tota producció ecològica precisa que sigui certificada -a Catalunya, en vetlla el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica.
Seguint les normatives corresponents, amb una bona planificació a l’hora de plantar i collir, i tenint una estratègia comercial ben definida, en Ferran i en Joan han tirat endavant un negoci basat en la confiança dels clients i un model d’agricultura que demostra ser sostenible, també econòmicament.
De petita, la Laila Chaabi, veia el seu pare treballant a l’hort que tenien per autoconsum i va anar aprenent sobre què, com i quan plantar, com regar… “Petits detalls que no t’ensenyen a la facultat, on tot és molt teòric”, diu. Però mai s’havia plantejat fer de pagesa. Com que de tombs, la vida en fa un quants, des de fa tres anys treballa la terra a Cal Pastera, una petita explotació d’una hectàrea d’extensió a Sant Boi, propietat dels seus pares, i una altra a Sant Vicenç dels Horts, de mitja hectàrea. Va estudiar enginyeria agrícola i té 31 anys.
Avui, és al front del seu propi projecte. Un negoci basat en l’agricultura ecològica. Li agrada comparar-lo amb la figura d’un arbre. Primer es planta, s’arrela, creix, forma un munt de branques i un dia dóna fruits. De la llavor o l’esqueix, n’haurà sortit un arbre que desitja que sigui generós. Ara, està en la fase de creixement. Diu que es distingeix el tronc. Un que espera que d’aquí a un any, si fa no fa, es faci robust i amb el que s’hi pugui continuar guanyant la vida.
“Tenia el més important per treballar: la terra”
“Quan vaig acabar la carrera –recorda-, no tenia feina. Em vaig preguntar: què faig? Em poso a fer de comercial fitosanitari? Va anar passant el temps fins que em vaig adonar que jo tenia terra! Tenia el més important per posar-me a treballar”. Va anar sumant les experiències familiars i els seus coneixements i va prendre la decisió de treballar al camp. “És una feina poc agraïda i gens valorada, i en canvi el menjar és la base de tot”, apunta. Ella i una amiga van sumar esforços i a penes sense inversió, van començar a plantar a la propietat de Sant Boi.
No ho van tenir fàcil. Els començaments mai ho són. A més, de tant en tant rebien un gerro d’aigua freda d’alguns dels seus companys pagesos: “Sou unes brutes, ens deien. I tot perquè tenim plantes en el camp que per a ells són ‘males herbes’”. Aquestes plantes són just les que atrauen fauna que es converteix en aliada per combatre segons quines plagues. Potser fan la impressió que el camp no està cuidat, però en realitat fan una funció important per a la collita, subratlla.
El valor del “boca-orella”
No havien passat tres anys quan la seva amiga va marxar per participar en un altre projecte agrari. Va decidir seguir sola i va començar a vendre les seves collites. Gràcies al boca orella va guanyar clients i aquests li van donar un reconeixement entre els pagesos dels voltants. De vegades, es posa d’acord amb altres petits productors per no repetir cultius i entre tots poder tenir una mica de tot: carxofes, col Kale, bledes, fonoll, raves, porros, cebes, pebrots, albergínies, cogombres, carbasses i enciams.
Sap perfectament com s’omple una pica. Els seus horaris són, com diu la dita, de sol a sol, i els seus guanys els reinverteix tots al camp. La seva mare posa el cotxe i l’ajuda a portar a vendre els seus productes. Ara, està estalviant per comprar-se una petita furgoneta. A part de vendre cistelles de productes a través de la seva pàgina web i a grups de consumidors, també en ven en una parada, que comparteix amb altres tres petits productors de Viladecans, al “Mercat de la terra”, que es fa a l’avinguda del Paral·lel de Barcelona els segons dissabtes de cada més, promogut per Slow Food Barcelona – Vázquez Montalban.
Projecte TRACE
Al camp de Sant Vicenç dels Horts, treballa en un projecte promogut per l’Associació Catalana de Traumatisme Cranioencefàlic i Dany Cerebral (TRACE). La Laila hi cultiva productes ecològics i col·labora amb les activitats de l’associació, que té com a objectius millorar la qualitat de vida dels afectats i familiars, i aconseguir la inserció social, educativa, ocupacional i laboral dels afectats.
Si el seu arbre continua creixent com ha previst, aviat podrà posar en marxa un altre projecte: cultivar plantes aromàtiques i medicinals en una petita part de la propietat de Sant Boi. Ja l’ha batejat com “el jardí de la salut”. Energia i ganes, no li’n falten. Va de bòlit i li agradaria tenir el do de la ubiqüitat.
Els pagesos que es dediquen a l’agricultura ecològica al Parc Agrari del Baix Llobregat havien plantejat sovint als tècnics de l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) del Parc Agrari els seus dubtes sobre quin pot ser el millor adob orgànic per a la terra. Davant dels interrogants, l’Albert Lacunza, un dels tècnics de l’ADV Fruiters, amb la col·laboració de Mauri Gómez, responsable de manteniment dels espais verds de Can Comas, va decidir investigar-hi tot posant en marxa un estudi.
Els compostos s’aconsellen tant en agricultura integrada com orgànica. Ara bé, al parc agrari la cabana ramadera ha desaparegut i no hi ha llocs on disposin de fems. A més, com explica l’Albert, sobre els adobs orgànics cal preveure que, bé poden resultar molt beneficiosos, bé poden ser molt perjudicials. Cal sumar-hi el fet que tant importants són els ingredients de l’adob com la manera d’elaborar-lo. A partir d’aquestes premisses, va iniciar el desembre passat un assaig comparatiu de diferents compostos per a l’agricultura ecològica, finançat pel Parc Agrari. Recentment, ha enllestit el seu estudi amb la recepció de les anàlisis per part de la Universitat de Barcelona i pròximament publicarà els resultats al web de l’ADV fruitsdelbaix.cat.
Cols per a les proves
Per a l’assaig va fer servir cols, tot aprofitant la temporada. Com a substrat, sorra de construcció, un material inert, de forma que la seva extrapolació a un sòl fèrtil tindria uns resultats iguals o millors. Va comparar els següents compostos: humus de cucs, que a més de fertilitzar és eficaç per a recuperar terres degradades per sobreexplotació; un altre elaborat a partir de fems de vedell per part d’una empresa berguedana; un procedent de fraccions orgàniques de residus d’una planta de tractament de la comarca, i finalment un compost fermentat (Bocashi) elaborat, per exemple, amb fems, pellofes d’arròs, terra, palla entre d’altres elements, i que pot ser elaborat pel mateix pagès en 15 dies (tot i que requereix dedicar-hi temps).
Els resultats han donat com a guanyador l’adob elaborat amb fems de vedell: no només aporta nutrients al sòl sinó que també és dels millors fertilitzants. Ara, aquest assaig es farà de nou tot fent servir com a substrat terra del parc agrari. A més, en algunes finques els pagesos han reservat també un espai per a l’experimentació. Si parlem de costos, cal apuntar que tot agricultor inverteix una mitjana de 3.000 a 6.000 euros anuals per hectàrea en fertilitzants, subratlla l’Albert. L’aplicació de l’adob guanyador de l’assaig pot tenir un cost de 500 a 1.000 euros per hectàrea i any i a més contribueix a la doble funció de millorar el terra i ser un bon fertilitzant. Conclusió?
Fotografies: Albert Lacunza / ADV Fruiters Baix Llobregat.