Quan és hora de l’espai del Temps a la televisió i s’informa de la previsió meteorològica pel cap de setmana, l’Albert Bou reconeix que hi està molt atent. De fet, com ell, molts altres pagesos i també espectadors paren l’orella al que s’hi explica i dirigeixen els ulls cap a les isòbares i a les icones de sol, núvols i pluja sobre els mapes que s’hi mostren. I si el que s’hi espera és, posem per cas, pluja, a qui no li agrada li passa pel cap que potser aquella línia que sembla travessar el seu poble, tal i com es perfila potser dóna un cert marge per una mica de sol.

Passa que si el dijous s’anuncia pluja, l’Albert ja sap que no collirà calçots. Perquè no en rebrà comandes. Si pel contrari, tot apunta a migdies assolellats, tant de dissabte com de diumenge, aleshores, com un rellotge, a la tarda del dijous comença a rebre peticions dels seus clients perquè culli i reservi desenes de manats d’aquesta popular ceba tendra. Perquè hi haurà calçotada el cap de setmana.

Els calçots són un conreu que es va començar a introduir al Baix Llobregat fa més de 20 anys. L’Albert Bou va ser dels primers pagesos del Parc Agrari a cultivar-los. Diu que sempre li ha agradat experimentar i provar coses noves i el calçot en va ser una. Al Baix Llobregat, és un conreu que s’hi ha adaptat bé. A diferència d’altres pagesos, mai els rega. Diu que d’aquesta manera aconsegueix que siguin més dolços. “A més, així es couen i no es bullen”, apunta.

També té una altra avantatge: menys aigua també implica menys tractaments fitosanitaris, ja que els redueix la humitat i hi ha menys risc de fongs. Des del novembre que els cull, tot controlant les temperatures i el creixement de les cebes perquè no s’espiguin, i en va fent reserves al seu camp, a Can Coracero, a Sant Boi, amb l’ajut del seu pare. En ven una part als mercats de pagès de la comarca: Sant Boi, a la Colònia Güell i a Can Mercader de Cornellà.