De petita, la Laila Chaabi, veia el seu pare treballant a l’hort que tenien per autoconsum i va anar aprenent sobre què, com i quan plantar, com regar… “Petits detalls que no t’ensenyen a la facultat, on tot és molt teòric”, diu. Però mai s’havia plantejat fer de pagesa. Com que de tombs, la vida en fa un quants, des de fa tres anys treballa la terra a Cal Pastera, una petita explotació d’una hectàrea d’extensió a Sant Boi, propietat dels seus pares, i una altra a Sant Vicenç dels Horts, de mitja hectàrea. Va estudiar enginyeria agrícola i té 31 anys.

Avui, és al front del seu propi projecte. Un negoci basat en l’agricultura ecològica. Li agrada comparar-lo amb la figura d’un arbre. Primer es planta, s’arrela, creix, forma un munt de branques i un dia dóna fruits. De la llavor o l’esqueix, n’haurà sortit un arbre que desitja que sigui generós. Ara, està en la fase de creixement. Diu que es distingeix el tronc. Un que espera que d’aquí a un any, si fa no fa, es faci robust i amb el que s’hi pugui continuar guanyant la vida.

“Tenia el més important per treballar: la terra”

“Quan vaig acabar la carrera –recorda-, no tenia feina. Em vaig preguntar: què faig? Em poso a fer de comercial fitosanitari? Va anar passant el temps fins que em vaig adonar que jo tenia terra! Tenia el més important per posar-me a treballar”. Va anar sumant les experiències familiars i els seus coneixements i va prendre la decisió de treballar al camp. “És una feina poc agraïda i gens valorada, i en canvi el menjar és la base de tot”, apunta. Ella i una amiga van sumar esforços i a penes sense inversió, van començar a plantar a la propietat de Sant Boi.

No ho van tenir fàcil. Els començaments mai ho són. A més, de tant en tant rebien un gerro d’aigua freda d’alguns dels seus companys pagesos: “Sou unes brutes, ens deien. I tot perquè tenim plantes en el camp que per a ells són ‘males herbes’”. Aquestes plantes són just les que atrauen fauna que es converteix en aliada per combatre segons quines plagues. Potser fan la impressió que el camp no està cuidat, però en realitat fan una funció important per a la collita, subratlla.

El valor del “boca-orella”

No havien passat tres anys quan la seva amiga va marxar per participar en un altre projecte agrari. Va decidir seguir sola i va començar a vendre les seves collites. Gràcies al boca orella va guanyar clients i aquests li van donar un reconeixement entre els pagesos dels voltants. De vegades, es posa d’acord amb altres petits productors per no repetir cultius i entre tots poder tenir una mica de tot: carxofes, col Kale, bledes, fonoll, raves, porros, cebes, pebrots, albergínies, cogombres, carbasses i enciams.

Sap perfectament com s’omple una pica. Els seus horaris són, com diu la dita, de sol a sol, i els seus guanys els reinverteix tots al camp. La seva mare posa el cotxe i l’ajuda a portar a vendre els seus productes. Ara, està estalviant per comprar-se una petita furgoneta. A part de vendre cistelles de productes a través de la seva pàgina web i a grups de consumidors, també en ven en una parada, que comparteix amb altres tres petits productors de Viladecans, al “Mercat de la terra”, que es fa a l’avinguda del Paral·lel de Barcelona els segons dissabtes de cada més, promogut per Slow Food Barcelona – Vázquez Montalban.

Projecte TRACE

Al camp de Sant Vicenç dels Horts, treballa en un projecte promogut per l’Associació Catalana de Traumatisme Cranioencefàlic i Dany Cerebral (TRACE). La Laila hi cultiva productes ecològics i col·labora amb les activitats de l’associació, que té com a objectius millorar la qualitat de vida dels afectats i familiars, i aconseguir la inserció social, educativa, ocupacional i laboral dels afectats.

Si el seu arbre continua creixent com ha previst, aviat podrà posar en marxa un altre projecte: cultivar plantes aromàtiques i medicinals en una petita part de la propietat de Sant Boi. Ja l’ha batejat com “el jardí de la salut”. Energia i ganes, no li’n falten. Va de bòlit i li agradaria tenir el do de la ubiqüitat.