Fer vacances a pagès? Si retrocedim unes quantes dècades, a pagès, de vacances, no se’n feien mai. L’espluguenc Josep Casellas, pagès i masover, explica als seus 92 anys que quan ell era un nen, el concepte de les vacances no existia.
Josep Casellas ha fet de masover tota la seva vida a la masia de Can Cortada, a Esplugues de Llobregat. La seva fabulosa memòria recorda com eren les vacances d’escola per als qui com ell, eren nens de pagès. Per ell vacances era treballar al camp.
La conversa amb el Josep i la Pepita Vilà, la seva cosina segona i també espluguenca, gira sobre el Baix Llobregat i al voltant de l’estiu del 1939, quan el Josep, un nen aleshores, acaba el curs escolar i com la majoria de la resta dels dies el que fa és ajudar els seus pares al mas. El mateix que fan molts dels seus amics i companys d’escola, els pares dels quals són pagesos o bé cuiden de propietats i terres d’altres. Ja fa molts anys que té el costum d’escriure cada dia al seu dietari, potser seguint l’estela de Rafael d’Amat i de Cortada, el baró de Maldà, que passava llargues temporades a Can Cortada, la propietat familiar, escrivint el seu “Calaix de sastre”.
Els llibres de deures per a l’estiu
A l’estiu, el temps d’estudi s’havia acabat però no el d’anar al camp, perquè això és el que es feia aleshores durant les vacances de l’escola arreu del Baix Llobregat. No obstant, el Josep explica que quan finalitzava el curs, els estudiants tenien un llibre de deures per fer a l’estiu. Alguns matins fins i tot els fullejaven… Així, el que feia era ajudar a collir les peres, prunes, préssecs … El que calgués i tocava collir per l’època.
“No et preguntaven si vols venir a ajudar al camp… Hi anaves i prou”. Sense discussió. La Pepita Vilà, que ha rescatat les fotografies que podeu veure en aquesta pàgina, afegeix a la conversa que no cabia la possibilitat de dir “no puc o no vull”. “Això no se li podia dir a l’àvia” quan donava una ordre com aquesta: “Pepita, ves a netejar el galliner”. I això passava durant les vacances.
És clar que quan la Pepita ho explica, el Josep fa un posat murri, perquè a ell mai li van manar fer aquesta feina. Les sospites, doncs, s’esvaeixen. Segons quines feines acabaven en mans de les dones. Netejar el galliner no era precisament una tasca fàcil i ràpida de fer. Tampoc agradable. Però com altres tasques a pagès, es feien si o si.
Les bicicletes eren per a l’escapada
Per les tardes, passada la calorada, i com en molts altres llocs i sobretot als pobles, era el moment de sortir al carrer a divertir-se amb els amics. No tothom tenia bicicleta, cosa que permetia fer una escapada d’Esplugues. Però es compartia amb els amics. D’anades a la platja, poques. Més aviat, banys al riu, més a la vora.
A la colla d’amics –i cosins- del Josep se’ls coneixia a Esplugues per “Els setrilleres”, perquè dos dels nens eren alts i els altres dos més baixets. Ells contents. Al cap de poc temps, van conèixer unes noies i van començar a sortir amb elles. Però al poble que aleshores era Esplugues, tothom els va seguir dient “els setrilleres”.
Amb el pas dels anys, sí que sorgiria la possibilitat de fer vacances. El Josep diu que va ser amb l’arribada del popular 600 i la paga extra de juliol que algunes famílies van poder “marxar” d’Esplugues per fer unes vacances en un altre lloc. Aquest fet trasbalsaria la vida espluguenca fins a tal punt que el Josep està convençut que va ser per causa de la sortida per vacances de molts espluguencs que la festa major de la vila i la festa de la collita, que se celebrava tradicionalment el 22 de juliol per Santa Magdalena, es va traslladar al 21 de setembre, per Sant Mateu, per evitar la falta de parroquians al juliol !
Imatges cedides per Josep Casellas i Pepita Vilà.
