Una comarca en què la diversitat uneix, i la complexitat dispara la imaginació

Una comarca en què la diversitat uneix, i la complexitat dispara la imaginació

Al Baix s’ambiciona per al futur una comarca unida en la diversitat, ben lluny de la uniformitat. La complexitat és un dels trets definitoris d’aquest territori que, de nord a sud, és urbà i rural, industrial i agrícola, amb espais naturals de gran bellesa que conviuen amb grans infraestructures estratègiques que donen servei a tot el país.

És la idea principal que vam extreure del ric mosaic d’aportacions que va representar el 1er Congrés “El Baix Llobregat a Debat”. I és també l’esperit del nostre projecte Orgull de Baix. Participants al congrés "El Baix a debat" en una de les sessions del congrés.

Pels qui no ho sabeu, “El Baix Llobregat a Debat” ha estat una iniciativa única liderada pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que ha circulat pels municipis de la comarca durant tot el 2016, proposant debats a la ciutadania i recollint-ne les aportacions i les reflexions des de tots els punts de vista, per a culminar aquest mes de juliol amb el Plenari i la posada en comú d’aquest fructífer procés de pensament col·lectiu.

Fins ara mai cap territori havia engegat un procés com aquest per repensar-se des de la pluralitat de les veus de la ciutadania, descobrir les seves arrels, la seva identitat i plantejar-se com li agradaria ser de cara al futur. Una altra iniciativa pionera que sorgeix de la gent del Baix.

Nosaltres ens hem sentit molt afortunats de coincidir en el temps amb una iniciativa com aquesta, i ens va fer molta il·lusió poder aportar el nostre gra de sorra, presentant el prototip del documental interactiu “Orgull de Baix” als assistents al plenari.

Imatge del documental interactiu "Orgull de Baix".Durant la participació de la Isabel Fernández, directora d’Orgull de Baix, amb el Quim Brugué, catedràtic en Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, al debat “Reptes d’una societat complexa”, van coincidir a destacar que en la complexitat d’aquest territori rau la seva bellesa, i que la complexitat és també un al·licient perquè puguin sorgir idees innovadores, potser arriscades, però també encoratjadores. O dit d’una altra manera, és el conflicte el que obliga a pensar i propicia el sorgiment de l’enginy i la innovació per a trobar solucions noves.

La presidenta del Centre d'Estudis Conxita Sánchez introdueix la sessió amb la participació dels alcaldes Josep Perpinyà (Sant Just Desvern) i Jordi San José (Sant feliu de Llobregat).Esperem haver-vos despertat les ganes de saber més sobre tot el procés d’ “El Baix Llobregat a Debat”, i us deixem l’enllaç a l’inspirador editorial del mes de juliol que acaba de publicar el Centre d’Estudis Comarcals resumint l’esperit d’aquesta petita revolució que estan posant en marxa, i que diu coses tan motivadores com aquesta: “Reconeguem-nos totes les persones en les nostres viles i ciutats, en els espais creats per a la indústria i pel transport. Reivindiquem el dret a gaudir de l’aire, de l’aigua i de la terra…”. Aquí la versió completa: “De la reflexió a l’acció”.

 

Tot repensant el Baix Llobregat

Tot repensant el Baix Llobregat

Si viviu o us moveu pel Baix Llobregat, és segur que durant els darrers mesos heu vist cartells o inclús heu participat en actes amb el segell  “El Baix Llobregat a Debat”. Però, què és exactament “El Baix Llobregat a Debat”? Avui us donem una visió general d’aquesta iniciativa de participació ciutadana única, impulsada per el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, i duta a terme gràcies a l’esforç desinteressat d’un gran nombre de ciutadanes i ciutadans compromesos amb la defensa de la comarca i la resolució dels seus reptes.

Des del principis d’any, més de 2.000 ciutadans i ciutadanes han participat en les 51 taules rodones i debats oberts, celebrats en espais repartits per tot el territori dels 30 municipis que formen la comarca, des de Castelldefels fins a Olesa de Montserrat, passant per Begues, El Prat, Esplugues, Molins de Rei, Torrelles, Sant Vicens dels Horts o Collbató… 51 converses en les quals s’han plantejat temes tan transcendents com “L’encaix del Baix Llobregat en el seu entorn”, “El riu i la gestió de l’aigua”, “La singularitat del Baix Llobregat”, “L’impacte de la logística a la comarca”, “Les ciutats al segle XXI”, “L’aprofitament i gestió dels boscos”, “L’economia social i l’economia d’integració al Baix Llobregat”, entre d’altres. Del pensament produït en totes aquestes jornades de brainstorming ciutadà se n’ha fet registre, i les conclusions es presentaran en el plenari del Congrés que se celebrarà els propers dies 8 i 9 de juliol, i el dia 15 de juliol en el Fòrum Municipalista amb la presència dels alcaldes.

El Baix Llobregat

L’organització s’ha fet gràcies a l’esforç de molts voluntaris, i amb la participació d’experts de dins i fora de la comarca, que han pres part en les sessions desinteressadament motivats per l’ambició del repte. “Crec que aconseguirem trencar tòpics després del debat sobre com afrontar el futur de la comarca i com encaixem en el territori. Perquè anem tan acomplexats? Elevem la mirada. Un fet: l’Àrea Metropolitana de Barcelona són 36 municipis dels quals 23 són del Baix Llobregat. L’AMB som nosaltres. Sense Baix Llobregat no hi ha Àrea”, diu la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, la Conxita Sànchez.

El sentit del procés “El Baix a Debat” ha estat, diu la Conxita, “fer una sacsejada de la comarca” després que la Llei de Governs Locals posés el Baix Llobregat en el punt de mira d’una reorganització del territori i de les institucions supralocals. “Som una comarca de comarques. I això és un actiu. Hem de tenir veu pròpia. Parlem de racionalitzar els recursos públics? D’acord, però això no ha d’implicar una disgregació”, assegura.

La comarca és hereva del moviment obrer, de les lluites i reivindicacions dels pagesos, dels moviments veïnals a favor de barris dignificats “però no volem ser el pati del darrere de Barcelona ni uns terrenys expectants”, reivindica. “Hem de decidir fins a quin punt hem de pagar un peatge”, sosté, fent referència a les servituds amb Barcelona. Però també assenyala el handicap que al seu entendre ha representat la competència entre municipis veïns per solucionar problemes locals més que no cooperar, i aquest model, afirma, “ha de canviar”. “El debat ens empodera per dir que la solució passa per més cooperació”, tot al·ludint a com els nodes d’una xarxa es beneficien de la potència i lligams amb els més pròxims, més que de la competència entre tots.

El Baix Llobregat a Debat és un esforç herculi per a connectar a tots els que des de qualsevol àmbit comparteixen reflexió i propostes de futur el Baix Llobregat, la planificació urbana, el manteniment de l’agricultura, el riu, el pes de les infraestructures, la connectivitat interna o l’estratègia industrial. Un debat molt viu, que vam recollir en el nostre documental “El pati del darrere”, i que per la seva importància i efervescència ens va motivar a tirar endavant el projecte “Orgull de Baix”. Per això seguirem connectats de prop a tot el que passi al voltant del “Baix Llobregat a Debat”, i us en seguirem informant. Continuarà.

Si voleu més informació del Congrés aquesta és la seva web i xarxes socials: www.baixllobregatadebat.cat   Xarxes socials: FacebookTwitterInstagram