Durant tot un trimestre del curs passat, els alumnes de 3er d’ESO de l’Institut Leonardo da Vinci de San Cugat van utilitzar les imatges del documental “El pati del darrere”, més una sèrie d’eines interactives disponibles a Internet, per a estudiar l’assignatura de geografia d’una manera més activa i participativa.
La idea va ser iniciativa de Miquel Rocasalbas, professor de geografia d’aquest institut, interessat sempre en provar noves tècniques per motivar i millorar l’aprenentatge. En Miquel va proposar als seus alumnes realitzar plegats un estudi intensiu de geografia social, econòmica i humana del territori del Delta del Llobregat. L’objectiu era despertar la curiositat dels nanos, i impulsar-los a fer recerca, de manera que al final del procés fossin capaços de treure conclusions pròpies sobre el futur d’aquest territori. Aquest és el relat de l’experiència.
Retrat del Baix
Ramats d’ovelles al Baix Llobregat? Si. N’hi ha. Entre les primeres seqüencies del documental “El pati del darrere”, un ramat pastura a la vora d’un camp de golf “rústic” que han condicionat els mateixos jugadors. Al fons de la imatge, es veu un pont de grans dimensions sobre el qual circulen molts vehicles, cosa que ofereix un paisatge de contrastos.
El documental avança i de mica en mica els testimonis dels protagonistes i les imatges del riu, del parc agrari, de les ciutats i les infraestructures, donen forma a una història que esdevé un retrat del Baix Llobregat. Un en què les grans infraestructures conviuen amb paisatges naturals de gran bellesa i amb un món agrícola que s’enfronta a les pressions urbanístiques. És només el començament però els alumnes de 3er de ESO de l’Institut Leonardo da Vinci de Sant Cugat reaccionen i comencen a prendre nota del que hi veuen. Les ovelles els han encuriosit. Un avís que el que ve a continuació els pot sorprendre tant o més.
Google Maps i l’Institut Cartogràfic de Catalunya
La “realitat ignorada” que se subratlla a “El pati del darrere” es va transformant pas a pas en una altra de més coneguda per part dels alumnes. A partir de les directrius del professor i amb una cerca per Internet, es capbussen en el territori de la comarca i amplien la informació que en tenen, principalment sobre el Delta. Les eines en línia que ofereix l’Institut Cartogràfic de Catalunya i Google Maps els ajuden en la seva recerca. A més, el professor els facilita pistes amb enllaços que apunten a pàgines web en què poden obtenir informació rellevant sobre la comarca.
En Miquel els demana que amb el que han vist a les imatges del documental i amb el resultat de la recerca feta a Internet expliquin i situïn sobre el mapa les infraestructures que travessen la plana del Baix Llobregat, les peculiaritats del Delta del Llobregat, el creixement urbà de diversos municipis, l’abast del projecte Eurovegas, els polígons industrials amb el d’Amazon inclòs, el riu i una superfície verda que s’hi estén com una taca d’oli: el parc agrari.
Exclamacions per l’abast d’Eurovegas
Quan els alumnes delimiten sobre el mapa l’extensió prevista del projecte Eurovegas també es produeixen sorpreses. Com que a Internet també han trobat informacions que en el seu moment van publicar els mitjans de comunicació, analitzen pros i contres i aleshores sorgeixen exclamacions, explica en Miquel. Hi ha unanimitat en contra d’un gran complex dedicat al joc construït sobre terrenys agrícoles.
“Per què és una bona zona per al conreu?” “Quin tipus de conreus hi trobarem?”, “Com era el riu Llobregat abans de la segona meitat del segle XX i quina era la seva funció per a la societat i la vida animal?” es pregunta a l’exercici, entre una tretzena de qüestions que també apunten al Pla Delta, el desviament del riu, l’impacte de l’aeroport i del port i la gran transformació del Delta.
Bones notes
Les notes dels treballs han estat bones, diu el Miquel. Els materials didàctics, una nova eina audiovisual i el lligam amb la realitat han augmentat l’interès dels joves sobre l’objecte del seu estudi. Amb aquesta nova iniciativa, l’Institut lluny de ser una institució educativa tancada i estanca, s’obre al món i planteja qüestions que són d’actualitat, amb una invitació als alumnes a resoldre-les juntament amb el seu professor. Una experiència senzilla però molt engrescadora, que es beneficia de la utilització i l’aportació del documental televisiu i de l’ús de la tecnologia per a incentivar la curiositat i l’aprenentatge.
Per aquests alumnes, el Baix ja no és un desconegut. Al contrari, saben i poden argumentar què és el que passa en un territori que viu frec a frec amb la capital barcelonina. D’un retrat a una anàlisi de detall gràcies a una experiència curricular que eixampla els seus horitzons.
El Miquel diu que està satisfet. Tant que repetirà l’experiència durant aquest curs que està a punt de començar, amb la possibilitat que el mateix exercici es pugui fer com a treball de síntesi, ara que sap que la versió interactiva del documental –“Orgull de Baix”- estarà enllestida i disponible a la web aquesta tardor. El documental web serà una eina que reforçarà encara més l’atractiu per descobrir i estudiar aquest espai. Estem feliços per la iniciativa del Miquel Rocasalbas i del Leonardo da Vinci, i impacients per veure la seva evolució. Desitgem que després del llançament oficial d’”Orgull de Baix” sorgeixin més iniciatives com aquesta.
Els restauradors de la comarca del Baix Llobregat han posat en valor el “pota blava”, tot fent–lo protagonista de cartes i de menús, amb plats tradicionals i innovadors. També és l’estrella de diverses cites gastronòmiques al Baix, com ara el “Quinto Tapa”, o el “casament” que s’organitza cada any entre la carxofa i el pollastre, tots dos dits “Prat”, en les “Jornades Gastronòmiques”.
La Lola Malet –i la seva germana Teresa-, com la Valentina Guisado, presidenta de l’
“L’únic que no m’agradava era matar les bèsties. Mentre hi va haver la mare, ella se’n preocupava. Després, me’n vaig haver de fer càrrec. Jo! Que si per mi fos, no moriria ningú!”. La Lola és tímida però té un gran sentit de l’humor. Tant, que fa molt de temps que fa veure que no sent el seu marit quan intenta convèncer-la que no dediqui tants esforços a les gallines. Però li agrada fer de criadora. La Valentina va arribar al Prat des d’Almaden (Ciudad Real), s’hi va casar i va començar a fer de criadora, al mateix temps que la seva família es dedicava al camp.
La Valentina diu que a la fira que es fa al Prat cada any tradicionalment per Nadal, un exemplar de pota blava d’entre 3 i 4 quilos pot valdre uns 45 euros. És clar que la seva carn té una qualitat més gran que la de molts altres pollastres. Són pollastres criats durant 7, 8 i 9 mesos. La seva carn és fina i melosa, menys greixosa, apunta la Valentina. “El més bo és quan hi ha família a casa i cuinem pollastre, a tothom li encanta”, diu la Lola.
El que ja no li agrada tant a Lola és que no hi ha molts joves que vulguin dedicar-se a la cria, cosa amb la que Valentina no hi acaba d’estar del tot d’acord ja que segons diu n’hi ha uns quants que prometen. Això, si, la Lola se’n fa un fart de fer entrevistes amb periodistes, entre els quals, americans, anglesos… encuriosits per l’anomenada del “pota blava”. “És una llàstima que tot això no hagués passat abans, amb la propaganda que ens haurien fet!”, diu. La Lola i la Valentina esperen que la nova granja feta per l’Ajuntament per donar a conèixer el “pota blava” es pugui omplir d’aviram un cop s’aconsegueixin tots els permisos i a més de difondre la raça també atregui l’atenció de nous criadors.
