Va caldre una guerra perquè el Llobregat no fos un riu de sal

Va caldre una guerra perquè el Llobregat no fos un riu de sal

La salinització del riu Llobregat representa un problema que s’arrossega des de principis del segle XX. A la part superior de la seva conca, a la vora del seu afluent, el Cardener, hi ha mines de sal i potassa. Aquesta activitat industrial comença al 1925, quan s’inauguren les instal·lacions de la companyia Mines de Potassa de Súria. L’extracció de potassa és una activitat que produeix salmorres, provinents de la neteja del mineral, que salinitzen les aigües del Cardener i del Llobregat.

Al 1926, només un any després de la inauguració de les mines, Antònia Burés, propietària d’una empresa tèxtil a la colònia Antius, a la riba del Cardener entre Súria i Manresa, va posar la primera denúncia contra l’empresa Mines de Potassa de Súria, per considerar que la sal que l’empresa abocava a les aigües del riu havia corroït les turbines de les màquines de la seva fàbrica. Burés apuntava de ple a l’empresa com a responsable del problema.

Acudit firmat per Tísner al setmanari satíric "L'Esquella de la Torratxa". Publicat el 22 de març de 1935.
Acudit firmat per Tísner al setmanari satíric “L’Esquella de la Torratxa”. Publicat el 22 de març de 1935.

Accediu a l’edició digitalitzada de “L’Esquella de la Torratxa” del 22 de març de 1935 (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, ARCA).

Alarmes enceses

A partir d’aleshores, la polèmica no va cessar. Al 1930, veïns, pagesos, propietaris de fàbriques i la mateixa companyia d’Aigües de Barcelona denunciaven els fets. Observaven amb recel com els índexs de salinitat de l’aigua del riu, lluny de baixar, augmentaven. Totes les alarmes estaven enceses i s’hi va proposar la construcció d’un col·lector que portés les salmorres directament des de la mina al mar. El 1935 la situació era tal que els mitjans de comunicació, amb molta ironia, dedicaven mordaços acudits gràfics a les seves pàgines. L’humor va esdevenir un arma de protesta ben esmolada davant la inquietud i la incertesa sobre la qualitat i l’ús de les aigües del Llobregat.

Acudit gràfic publicat pel diari "La Publicitat" el 9 de juliol de 1935.
Amb l’humor, el diari “La Publicitat” avança una predicció sobre com serà l’aigua del Llobregat al cap de pocs anys si persisteix el problema de la salinització. Acudit publicat pel diari el 9 de juliol de 1935.

Accediu a l’edició digitalitzada de “La Publicitat” del més de juliol de juliol de 1935 (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, ARCA).

La sal s’esvaeix del riu durant la guerra

Durant els anys de la Guerra Civil però, es va produir un fet que ve a reforçar les tesis dels qui sostenen una relació de causa i efecte entre l’activitat de les mines i la salinitat del riu. Quan la crida dels homes a files va obligar a paralitzar les mines per manca de mà d’obra, els nivells de sal del riu van caure en picat fins a mínims històrics. Els registres de sal a l’aigua del riu en aquells anys, donen xifres similars a les que s’observaven abans de l’inici de les explotacions mineres. Va caldre una guerra perquè baixessin els nivells de sal del riu Llobregat.

Com que persistia la preocupació per la qualitat de l’aigua del Llobregat els tècnics de l’empresa Aigües de Barcelona, aleshores col·lectivitzada, van seguir anant al riu a fer-hi controls, fins i tot en  els pitjors moments de la guerra, quan les bombes queien sobre Barcelona. En prenien mostres i les analitzaven amb el suport dels seus col·legues del Laboratori Municipal de Barcelona. Els mateixos treballadors d’Aigües de Barcelona van procurar que els vehicles que es feien servir per desplaçar-se al riu no fossin requisats per les necessitats de la guerra.

Acudit firmat per Tísner al setmanari satíric "El be negre". Publicat el 20 de març de 1935.
Acudit firmat per Tísner al setmanari satíric “El be negre”. Publicat el 20 de març de 1935.

Accediu a l’edició digitalitzada d’“El be negre” de 20 de març de 1935 (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, ARCA).

Les masies del Llobregat proporcionen queviures

Als grans mals, grans remeis. Tot i la temeritat que suposava desplaçar-se al riu, les inspeccions també proporcionaven als tècnics l’oportunitat de visitar les masies del Llobregat, on adquirien queviures i altres productes que difícilment es podien trobar a Barcelona en aquells moments.

De tots aquests fets en tenim coneixement gràcies al treball de recerca de Roger Lloret, Jordi Honey-Rosés i Santiago Gorostiza per al seu llibre “Rius de sal”. Els tres autors han fet una extensa consulta de dades procedents d’arxius públics i privats, per a realitzar una anàlisi històrica documentada del problema de la sal al Llobregat. Un exemple de la informació sobre la que han treballat son les dades que es recullen en el quadre de l’evolució del nivell de clorurs al riu Llobregat aigües avall de Martorell, des de 1931 a 2013 i que us mostrem en aquest article. La tesi d’aquests investigadors és que l’activitat de les mines té conseqüències en els nivells de salinitat del riu, i aquest treball és la seva eina per demostrar-la. Un conflicte mediambiental que afecta tant els habitants de la conca del Llobregat i del Cardener, com els de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ja que el Llobregat és el principal proveïdor d’aigua de  la regió metropolitana.

Mapa de l'evolució de clorurs a l'aigua del riu Llobregat en el tram posterior a Martorell de 1931 a 2013. Elaboració dels autors del llibre "Rius de Sal".
Mapa de l’evolució de clorurs a l’aigua del riu Llobregat en el tram posterior a Martorell de 1931 a 2013. Elaboració dels autors del llibre “Rius de Sal”.

 

· Imatges cedides pels autors del Llibre “Rius de sal”.

 

Una sortida de volada !

Una sortida de volada !

El passat diumenge 1 de maig, vam fer la visita ambiental amb Depana a les zones de conflicte del Delta del Llobregat, recompensa que havien triat alguns dels mecenes d’ORGULL DE BAIX que han donat suport econòmic al projecte. En la sortida vam conèixer espais a tocar de les reserves que són punts estratègics d’observació d’ocells al Delta. Va ser una ocasió fantàstica per poder trobar-nos personalment i sentir de primera mà les vostres opinions i comentaris sobre el projecte. L’interès i el compromís que vau mostrar tots respecte a “Orgull de Baix” ens dóna alè per seguir treballant per fer créixer i difondre els valors mediambientals d’aquest territori.

Els incombustibles José García i Raul Bastida, ornitòlegs i activistes de Depana i SOS Delta del Llobregat ens van fer de guies, i van compartir amb tots nosaltres la seva passió i  coneixements. Ens van portar a l’altra banda de la desembocadura, al Polígon Pratenc, a veure els flamencs que descansen a la vora de la nova llera del riu, i ens van il·lustrar sobre els canvis que ha experimentat aquest espai des que es va desviar el curs del riu. També ens van acompanyar a les Basses de Can Dimoni, tres llacunes d’origen artificial rodejades de camps de cultius on nien nombroses espècies d’aus del Delta.

Amb els seus llargavistes vam poder observar exemplars de les moltes espècies que fan niu o aturada a la zona: gavines, flamencs, bernat pescaires, un falcó xoriguer i ànecs de tota mena, entre ells el rar ànec blanc.

MOLTES GRÀCIES als participants per compartir amb nosaltres aquesta experiència. Esperem tornar-vos a veure aviat !!

“Però el Llobregat porta aigua?”

“Però el Llobregat porta aigua?”

Mentre anava i tornava, de casa al riu i al revés, l’Edgard Madrenys, fotògraf i tècnic de rehabilitació de fauna salvatge, anava recollint impressions dels seus veïns de Cornellà quan els explicava el que havia trobat a la riba. “Però el Llobregat porta aigua?” li va preguntar un dia un conegut.

Tal era el desconeixement sobre un lloc tant a prop. Ara riu quan ho explica. Doncs resulta que sí, no només porta aigua, ja no és una cloaca i fins i tot, si obrim bé els ulls, podem veure moltes espècies d’animals i de flora.

Bernat pescaire. Imatge presa damunt la passera que creua a Cornella. Fotografia: Edgard Madrenys.

L’Edgard és d’aquelles persones pacients capaces d’invertir el temps i les ganes que calguin per obtenir una bona fotografia. S’ha d’inspeccionar el terreny, primer. Cal supervisar els millors llocs d’observació, tant d’aus com d’amfibis, i fer les mil i una perquè els animals no detectin la presència del fotògraf i de la seva càmera. Així, cal pensar en el camuflatge.

El que el riu ofereix

Tot va començar quan de ben jovenet i amb un bon amic seu anaven sovint al riu amb la idea de descobrir-ho tot. Després, es va penjar uns prismàtics al coll i va continuar amb la seva afició. Finalment, un dia, va poder comprar una càmera i va començar a fer fotografies. Es defineix com un autodidacta en l’aprenentatge de la fotografia.

“Quan vaig començar, fa més de deu anys, em preguntaven sempre perquè anava al riu, i em deien que allà em robarien la bici, que com és que se m’acudia anar-hi”, diu. “Bé, a mi m’interessava el que el riu oferia”, es respon. I és que, com ell mateix apunta, entre el ciment de les autopistes, prop de les vies de tren, la natura s’obre camí en llocs que, insospitats o no, acullen flora i aus, com els abellerols, en el seu trànsit des del sud d’Àfrica i fins al Baix Llobregat.

Com assenyala en la seva pàgina web -madrenys.com-, havia vist per la televisió com els lleons caçaven gaseles, però li fascinava saber que no molt lluny de casa seva hi havia altres depredadors que, per a sobreviure, havien de lluitar tant o més que els lleons per caçar les seves preses, tot i que en aquest indret de la comarca, travessat per ponts, línies elèctriques, autopistes… era més difícil poder observar-ho. I aquest va ser el seu repte.

EMad80-290-1Sorpresa en plena nit

En moltes ocasions, planta una petita tenda que té un disseny de camuflatge entre la vegetació del riu i que té una aparença d’un gran arbust. I des d’allà, dirigeix les seves operacions per obtenir una bona fotografia sense ser vist. En altres moments, i de la mà d’alguns pagesos, s’endinsa en el parc agrari per fotografiar altres animals: eriçons, òlibes, àguiles pescadores, gripaus…

A vegades, ell i els vigilants del parc agrari s’han sorprès mútuament, quan en plena nit, de sobte, s’han trobat cara a cara: “Imagineu-vos, que trobin algú de matinada, vora el riu, amb una llanterna, calçat amb unes botes altes d’aigua… i el permís per fer les fotos, és clar!”.

“Ara el riu és més conegut que abans. La gent hi passeja a la vora. I de vegades s’hi endinsa entre la vegetació”, explica. Això té també té efecte sobre el comportament d’algunes espècies. Per exemple, a l’hora de fer els nius.

Orquídia abellera. Presa al riu al seu pas per Cornellà. Foto: Edgard Madrenys.

Al rescat de capgrossos

Tant o més sorprenent és veure’l, acompanyat dels seus col·legues i amics, amb ampolles d’aigua i galledes, a les zones d’aigua estanca que hi ha prop del riu i al delta. Just abans que les dessequin per evitar la proliferació de mosquits amb les altres temperatures, procuren salvar les postes de capgrossos introduint-les en els recipients. Després, es dirigeixen a altres punts, més protegits, per dipositar-los.

Eriçó fosc. Fotografia presa al parc agrari.

Ara té trenta anys, ha publicat un llibre de fotografies, (“Cornellà, natura amagada”), es dedica professionalment a organitzar visites guiades per observar la fauna salvatge a l’alta muntanya, i quan és capaç d’esgarrapar hores al temps, es dirigeix al riu tot pensant que cada incursió és una nova descoberta. També participa en les visites guiades al riu organitzades per l’Ajuntament de Cornellà.

També va organitzar una exposició amb imatges inèdites sobre la riquesa natural que acull el riu al seu pas per Cornellà, que ara es convertirà en itinerant per la ciutat, i amb el desig que es pugui veure també a moltes de les ciutats de la comarca.

Fotografies: Edgard Madrenys.

 

La cara oculta del Delta del Llobregat

La cara oculta del Delta del Llobregat

En aquestes darreres hores de campanya, volem compartir amb vosaltres un missatge dels companys de Depana, explicant-vos la recompensa que ells aporten i que encara està disponible, i convidant-vos a descobrir amb ells el territori. Aquí el teniu:

Conèixer és alguna cosa més que veure, és apreciar el que veus. Només el que es coneix de debò, es pot arribar a valorar i a estimar.

Des de DEPANA, i com a aportació al Verkami organitzat amb l’objectiu de tirar endavant el projecte Orgull de Baix, el pròxim dia 1 de maig fem una ruta per llocs emblemàtics del Delta del Llobregat.

L’objectiu és que els participants puguin apreciar els grans contrastos d’aquesta part de la Comarca, al mateix temps que gaudeixen d’un recorregut per espais naturals poc coneguts. Els límits del Delta, on conviuen grans infraestructures i polígons industrials, junt amb les espècies protegides i hàbitats d’importància europea.

Visitarem el riu Llobregat en la seva frontera amb la gran Barcelona, les últimes zones agrícoles tradicionals de la plana del Prat. La desembocadura, la complicada frontera dels Espais Naturals amb l’aeroport, i per acabar la ruta, les darreres platges verges de tota la Catalunya central.

Coneixerem de primera mà l’última part de la convulsa història d’aquest territori, sabrem com se l’ha ajudat a resistir i com és d’agraït aquest entorn quan se li dóna una oportunitat. No us perdeu l’ocasió de veure el Delta del Llobregat des d’una altra perspectiva!

El punt de trobada serà l’estació de Renfe d’El Prat a les 9 hores. S’hi pot accedir per ferrocarril, autobús i metro. Aparcament gratuït. Per fer el recorregut pel Delta ens distribuirem en vehicles privats.

Durada: de 9 a 13 H.

El Llobregat i el Cardener són “rius de sal”

El Llobregat i el Cardener són “rius de sal”

En Roger Lloret s’ha passat més de mitja vida cuidant dels rius del nostre país, i especialment del Llobregat. No és una fal·lera, sinó que ho ha fet perquè era la seva feina (i passió). És clar que quan tenia un moment per ocupar-se d’altres coses, també seguia -i ho segueix fent- interessant-se pels rius i la meteorologia. Químic i agrònom, durant 40 anys ha tingut a les seves mans el control de la qualitat i la sanitat de l’aigua del Llobregat per a la Societat d’Aigües de Barcelona.

Acostumat a atendre a investigadors i a tècnics d’empreses i d’administracions, el 2008 va conèixer Jordi Honey-Rosés, un estudiant de la Universitat d’Illinois de mare catalana, a qui les seves arrels el van portar cap a Barcelona amb l’interès de fer la seva tesi doctoral.

El Roger li va facilitar tota la informació i coneixements de què disposava, tant del Llobregat com del Cardener. Però per acabar d’orientar al Jordi, li va demanar que anés a Castellar de N’Hug, a les fonts del Llobregat i procurés fer el camí del riu fins a la seva desembocadura. El Jordi hi va anar i va fer tot el traçat. Quan va arribar al delta en va tenir prou per decidir de què tractaria la tesi: el vessant econòmic del riu, o dit d’una altra manera més explícita davant del que havia vist: Que és millor, invertir en el riu o en màquines que el millorin?

Aliats

Després, el Roger va conèixer Santiago Gorostiza, un estudiant que es disposava a estudiar la col·lectivització d’empreses a la comarca del Baix Llobregat durant la guerra civil. El fet és que quan Roger, Jordi i Santiago es van trobar amb un munt de dades a les seves mans va passar com quan s’ajunta el pa amb les ganes de menjar, i van decidir escriure un llibre sobre la qüestió. Aquest és l’origen de “Rius de Sal” un intensiu estudi sobre l’impacte de la sal al llarg de la història al curs del Llobregat i el Caderner que han publicat amb l’ajuda del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Durant quatre anys, van consultar tota la informació disponible i van trucar a les portes de tots els llocs coneguts i per conèixer. La principal conclusió que destaquen del seu treball és que des que van començar les explotacions industrials de potassa al Bages, la salinitat del riu Llobregat ha estat el maldecap de l’abastiment de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Durant els tres anys que va estar parada la planta de potassa a la guerra civil, els nivells de salinitat van baixar notablement. Encara avui dia, segons les dades que els autors detallen al seu llibre, la salinitat del riu sobrepassa els màxims que es van fixar durant la Segona República. La Generalitat republicana havia posat en marxa un pla d’acció per frenar la salinitat. Durant els treballs d’investigació, els tres autors van descobrir que la primera denúncia contra les mines data de 1926 per part de l’empresa tèxtil Burés degut a que la sal de l’aigua havia fet malbé les seves turbines.

Han pogut editar gràcies al suport del CECBLL i de mecenes privats. Els tres estan satisfets amb un llibre que mostra com la població es mobilitza per denunciar els impactes de la salinització dels rius a Catalunya. Jordi Honey-Rosés és professor a la universitat British Columbia de Vancouver. Santiago Gorostiza és investigador Marie Curie a la Universitat de Coïmbra (Portugal).

Fotos: Jordi Honey-Rosés i Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

“Rius de Sal – Una visió històrica de la salinització dels rius Llobregat i Cardener durant el segle XX”. Editat per Edicions del Llobregat- Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

La ribera del Llobregat fa de reserva de la biodiversitat

La ribera del Llobregat fa de reserva de la biodiversitat

La ribera del Llobregat a Abrera és el darrer punt del riu abans d’entrar en l’espai  més metropolità, just al congost de Martorell. Per tant, constitueix un reservori de biodiversitat a la porta de la regió metropolitana de Barcelona i un lloc que és un refugi per a moltes espècies nidificants. Vam acompanyar els tècnics de SEO BIRD LIFE durant l’anellament d’aus que cada mes realitzen en aquest punt de la comarca, acció que es fa gràcies al conveni de col·laboració que l’entitat té amb l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Abrera.

L’Alfons Recio, tècnic municipal d’Abrera, subratlla com d’important és l’entorn fluvial del riu Llobregat al seu pas per Abrera: és la principal aportació d’aigua a l’aqüífer d’Abrera, conegut com a cubeta d’Abrera. Sense el riu, aquest aqüífer no existiria. Els sediments que secularment ha arrossegat també son els que han creat la capa geològica que conforma l’aqüífer.

El corredor mediterrani

D’altra banda, el riu ha estat, històricament, un espai de comunicació. El Llobregat trenca la serralada litoral, en el congost de Martorell, tot creant un pas que relaciona la fossa Valles-Penedès. És el que avui anomenem corredor mediterrani (antiga via augusta) amb el pla de Barcelona. De fet, gracies al riu, a Abrera conflueix el camí de Madrid, el corredor mediterrani i l’accés a Barcelona, i també via Llobregat, un accés cap als Pirineus. Estratègicament es tracta d’una geografia immillorable.

Des del punt de vista ecològic, és vital per Abrera, un municipi tant retallat per les infraestructures de comunicació (el Llobregat és també una certa paradoxa, dóna una accessibilitat important i a l’hora atreu pressió infraestructural). El riu, a nivell regional, és un connector ecològic, per exemple entre Montserrat  i el delta del Llobregat. Però també a nivell local, dins d’Abrera, ens garanteix una connectivitat ecològica nord – sud. I les torrenteres del Llobregat, connecten les planes agrícoles d’Abrera de Can Garrigosa i Sant Ermengol, o les serres de tanquen la vall de la riera del Morral.

Els canyissars ofereixen refugi a les aus

La ribera del Llobregat a Abrera té doble lectura. En si mateix, actualment és ja un espai de gran valor. Els canyissars done refugi a les especies nidificants. Però a l’hora, sabent que la canya és una espècie invasora, l’espai de ribera ens dóna l’oportunitat de realitzar projectes de gestió de recuperació del bosc de ribera en determinats punts. Aquest potencial de millora, els projectes que s’hi poden desenvolupar, també son un valor.