Mentre anava i tornava, de casa al riu i al revés, l’Edgard Madrenys, fotògraf i tècnic de rehabilitació de fauna salvatge, anava recollint impressions dels seus veïns de Cornellà quan els explicava el que havia trobat a la riba. “Però el Llobregat porta aigua?” li va preguntar un dia un conegut.

Tal era el desconeixement sobre un lloc tant a prop. Ara riu quan ho explica. Doncs resulta que sí, no només porta aigua, ja no és una cloaca i fins i tot, si obrim bé els ulls, podem veure moltes espècies d’animals i de flora.

L’Edgard és d’aquelles persones pacients capaces d’invertir el temps i les ganes que calguin per obtenir una bona fotografia. S’ha d’inspeccionar el terreny, primer. Cal supervisar els millors llocs d’observació, tant d’aus com d’amfibis, i fer les mil i una perquè els animals no detectin la presència del fotògraf i de la seva càmera. Així, cal pensar en el camuflatge.

El que el riu ofereix

Tot va començar quan de ben jovenet i amb un bon amic seu anaven sovint al riu amb la idea de descobrir-ho tot. Després, es va penjar uns prismàtics al coll i va continuar amb la seva afició. Finalment, un dia, va poder comprar una càmera i va començar a fer fotografies. Es defineix com un autodidacta en l’aprenentatge de la fotografia.

“Quan vaig començar, fa més de deu anys, em preguntaven sempre perquè anava al riu, i em deien que allà em robarien la bici, que com és que se m’acudia anar-hi”, diu. “Bé, a mi m’interessava el que el riu oferia”, es respon. I és que, com ell mateix apunta, entre el ciment de les autopistes, prop de les vies de tren, la natura s’obre camí en llocs que, insospitats o no, acullen flora i aus, com els abellerols, en el seu trànsit des del sud d’Àfrica i fins al Baix Llobregat.

Com assenyala en la seva pàgina web -madrenys.com-, havia vist per la televisió com els lleons caçaven gaseles, però li fascinava saber que no molt lluny de casa seva hi havia altres depredadors que, per a sobreviure, havien de lluitar tant o més que els lleons per caçar les seves preses, tot i que en aquest indret de la comarca, travessat per ponts, línies elèctriques, autopistes… era més difícil poder observar-ho. I aquest va ser el seu repte.

Sorpresa en plena nit

En moltes ocasions, planta una petita tenda que té un disseny de camuflatge entre la vegetació del riu i que té una aparença d’un gran arbust. I des d’allà, dirigeix les seves operacions per obtenir una bona fotografia sense ser vist. En altres moments, i de la mà d’alguns pagesos, s’endinsa en el parc agrari per fotografiar altres animals: eriçons, òlibes, àguiles pescadores, gripaus…

A vegades, ell i els vigilants del parc agrari s’han sorprès mútuament, quan en plena nit, de sobte, s’han trobat cara a cara: “Imagineu-vos, que trobin algú de matinada, vora el riu, amb una llanterna, calçat amb unes botes altes d’aigua… i el permís per fer les fotos, és clar!”.

“Ara el riu és més conegut que abans. La gent hi passeja a la vora. I de vegades s’hi endinsa entre la vegetació”, explica. Això té també té efecte sobre el comportament d’algunes espècies. Per exemple, a l’hora de fer els nius.

Al rescat de capgrossos

Tant o més sorprenent és veure’l, acompanyat dels seus col·legues i amics, amb ampolles d’aigua i galledes, a les zones d’aigua estanca que hi ha prop del riu i al delta. Just abans que les dessequin per evitar la proliferació de mosquits amb les altres temperatures, procuren salvar les postes de capgrossos introduint-les en els recipients. Després, es dirigeixen a altres punts, més protegits, per dipositar-los.

Ara té trenta anys, ha publicat un llibre de fotografies, (“Cornellà, natura amagada”), es dedica professionalment a organitzar visites guiades per observar la fauna salvatge a l’alta muntanya, i quan és capaç d’esgarrapar hores al temps, es dirigeix al riu tot pensant que cada incursió és una nova descoberta. També participa en les visites guiades al riu organitzades per l’Ajuntament de Cornellà.

També va organitzar una exposició amb imatges inèdites sobre la riquesa natural que acull el riu al seu pas per Cornellà, que ara es convertirà en itinerant per la ciutat, i amb el desig que es pugui veure també a moltes de les ciutats de la comarca.

Fotografies: Edgard Madrenys.