Aiguamolls al centre de Castelldefels: ‘l’Olla del Rei’

Aiguamolls al centre de Castelldefels: ‘l’Olla del Rei’

Martinets menuts (Ixobrychus minutus), ànecs de coll verd (Anas platyrhynchos), polles d’aigua (Gallinula chloropus), tudons (Columba palumbus), fotges (Fulica atra), cabussets (Tachybaptus ruficollis), tallarols (Sylvia melanocephala), becs de corall (Estrilda astrild) … són algunes de les aus que han fet de l’espai de l’Olla del Rei de Castelldefels, al campus de la UPC, el seu hàbitat natural. Es tracta d’un estany envoltat de bosquets d’alberedes, pins, jonqueres i bogues. Són espècies entre les més abundants, segons l’últim cens realitzat per la universitat la passada primavera, conduït pels biòlegs Ignasi Torre i Marta Segarra.

Lloc de passeig

Les “olles” és com es deia popularment als aiguamolls a Castelldefels. Llacunes i maresmes com la Ricarda o les Filipines, que s’estenien des de Barcelona i fins a l’inici del massís del Garraf resseguint la costa. Segons la llegenda, al rei Joan II d’Aragó li agradava caçar en aquestes “olles”. Així és que actualment es coneix com ”Olla del Rei Joan II” a l’estany del campus universitari de la UPC a Castelldefels. És un espai de valor paisatgístic i recreatiu, encara que la seva missió principal és drenar les aigües pluvials provinents del massís del Garraf, i impedir les inundacions a la part baixa del municipi.

Riquesa d’aigües subterrànies

El que segles enrere eren llacunes i maresmes salvatges és avui un espai condicionat per l’home. L’estany es va construir al 1998 aprofitant els seus antecedents, els aiguamolls i un sol ric en aigües subterrànies. Actualment representa un oasi de natura enmig de la ciutat. La seva diversitat biològica tant de flora com de fauna l’ha fet mereixedor de formar part del catàleg de Zones Humides de Catalunya, des del 2013.

Cabusset. Fotografia del Llibre "Els Ocells de l'Olla del Rei", escrit per l'Ignasi Torre. Fotografia cedida per l'autor del llibre.

L’estany que envolta el campus és un espai de 10 hectàrees que recrea una zona humida com les que hi havia antigament en aquest lloc. Al llarg dels darrers segles, les llacunes es van anar dessecant per transformar-se en terres de conreu. Com que el campus està situat en uns terrenys planers on el nivell freàtic és ric en aigües subterrànies, el projecte de recuperar les llacunes va ser fàcil.

D’invasors i convivències curioses

Arreu del recinte hi ha plafons informatius sobre el tipus d’aus que s’hi troben. La flora i la fauna que s’hi pot veure és la pròpia del Delta de Llobregat, tot i que l’acció de l’home ha portat també la tortuga de Florida, que no té res de deltaica ni de baixllobregatina, i que ha colonitzat de forma abundant les aigües de l’estany. Aquesta tortuga és una de les espècies més comunes que es troben a les botigues d’animals de companyia. Però amb més freqüència de la que seria desitjable apareixen a l’estany enlloc d’estar-se a les cases dels seus propietaris, malgrat l’advertiment que s’hi pot llegir en uns grans cartells informatius, que també indiquen que no s’ha de donar menjar als animals.

En una ocasió, es va fer un seguiment d’una petita colònia d’eriçons mitjançant uns sensors que es van col·locar als animals, i es va descobrir que sovint es desplaçaven a una zona pròxima a l’exterior de l’espai. Per què? Perquè anaven a una menjadora de gats. Una veïna hi col·locava sovint menjar pels gats de la zona i els eriçons també van voler compartir l’experiència!

Els valors de l’”Olla del rei”

Polles d'aigua a l'estany.

Avui, l’estany del campus del Baix Llobregat de la UPC és la única zona humida naturalitzada a Castelldefels. A més del seu valor hidràulic –esmorteeix els problemes de les inundacions-, també en té d’ecològics per la presència de moltes espècies d’animals i vegetals, algunes de les quals estan amenaçades i protegides. Igualment té un valor acadèmic i pedagògic ja que s’hi poden fer programes de recerca i educació ambiental. Però també és un lloc de lleure on estudiants i els veïns poden esplaiar-se en un entorn amb uns valors naturals i estètics com els que oferien els antics aiguamolls del municipi.

Bassa que forma part de l'estany de laminació.

Pels que tinguin curiositat per aprofundir més en el coneixement d’aquest espai un recurs molt valuós és el llibre “Els ocells de l’Olla del Rei” (2011), publicat per l’Ajuntament de Castelldefels i que es pot consultar online. L’autor de l’obra és el biòleg Ignasi Torre -barceloní de naixement i veí de Castelldefels des de fa anys-, que mogut per la seva curiositat científica fa un estudi detallat de les aus que habiten aquest espai. En la publicació podeu consultar els detalls de cada espècie a través de fitxes que s’acompanyen de fotografies.

(Si esteu interessats en la llegenda del rei Joan II i l’Olla del Rei, l’Ajuntament de Castelldefels va publicar un conte en què s’explica. La Llegenda està situada a Castelldefels en el segle XV. Obra de Maria Josep Udina i Pep Solé, amb il·lustracions de Francesc Rovira.)