Olesa, referent d’un model de gestió pública de l’aigua

Olesa, referent d’un model de gestió pública de l’aigua

Van néixer el 1868 amb un repte: fer arribar l’aigua corrent a totes les cases d’Olesa de Montserrat. Actualment, a punt de fer 150 anys, la cooperativa Comunitat Minera Olesana continua subministrant l’aigua a tota la ciutat amb una filosofia: és un servei, no un negoci. Economia Social portada a la pràctica. Resistents i emprenedors, han passat a distribuir electricitat a través de Factor Energia. Tot coincidint amb el Dia Internacional de les Cooperatives, prenen de nou la iniciativa i donen el tret de sortida a la creació a la xarxa d’una nova plataforma per reflexionar sobre els models de gestió de l’aigua, tot defensant-ne la seva gestió pública: aigua.coop. Amb el mateix esperit reivindicatiu i combatiu d’altres entitats baixllobregatines.

En primer terme, l'estació de captació d'aigua de la Comunitat Minera Olesana per pous pròxims al riu.

Ara, amb la nova plataforma Aigua.coop, la cooperativa fa un pas més enllà i es proposa defensar que un altre model de gestió de l’aigua és possible, des del cooperativisme i l’economia social, com a model de consum alternatiu i al servei dels ciutadans.

El referent és l’experiència de la pròpia Comunitat Minera, i per mitjà del nou lloc web donaran informació a tothom que estigui interessat en constituir una cooperativa per a autogestionar l’abastament d’aigua municipal.

El preu de  l’aigua, molt més baix a Olesa

Per a prendre nota: A Olesa, els 10.187 socis i sòcies de la cooperativa paguen el metre cúbic d’aigua a 1,004 euros. A la resta de Catalunya, paguem una mitjana de 2,053 euros. Inverteixen cada any uns 400.000 euros en la millora de la qualitat de l’aigua i en la xarxa de distribució. Quina és la clau? “Nosaltres no fem negoci amb l’aigua”, subratlla el president de la Comunitat Minera Olesana, Joan Arévalo, que afegeix: “És un gran negoci per a les multinacionals, però nosaltres creiem que l’aigua no és una mercaderia. És un servei bàsic”.

Instal·lacions de tractament de l'aigua del Llobregat mitjançant filtres de sorra. Comunitat Minera Olesana.

 

És l’única cooperativa de les seves característiques a Catalunya i a Espanya, ja que el més freqüent és que companyies privades prestin el servei de subministrament. La Taula de l’Aigua de Terrassa i el municipi de Guadassuar (Ribera Alta, València), entre d’altres, han demanat a la cooperativa conèixer en detall el servei que presta. El president creu que, davant d’una sensibilització més gran per part de la població sobre la gestió de l’aigua, algunes ciutats es poden plantejar recuperar i municipalitzar de nou el servei. Aquest any 2016 finalitzen diverses concessions. El temps dirà.

El suport dels olesans és clau

Per Arévalo, si la Comunitat Minera ha resistit fins avui és gràcies al suport dels olesans. Amb tot, la cooperativa fa una tasca de relacions públiques contínua: publiquen llibres, organitzen activitats a Olesa, són actius a les xarxes socials, pertanyen al grup empresarial cooperatiu Clade, treballen amb la Universitat Blanquerna per tractar de crear una càtedra d’economia social, promouen el cooperativisme… I com a servei, han començat a fer una cerca de nous punts de captació d’aigua al terme d’Olesa.

L’aigua que subministra la cooperativa s’extrau de pous pròxims al riu Llobregat i d’una mina. El problema de la salinització de l’aigua del Llobregat s’aborda justament gràcies a l’aportació de la mina d’aigua que, afegida a la captada als pous, ajuda a diluir els clorurs. Es potabilitza amb filtres de sorra i carbó actiu i es distribueix a la població. El problema és que segons la cooperativa, el col·lector de salmorres, “que ja està més que amortitzat”, apunta Arévalo, necessita una renovació de les connexions de la canonada a causa del seu mal estat, per tal d’evitar una possible una contaminació per sal.

El Llobregat, l’aorta de l’Àrea Metropolitana

El Llobregat és un riu cansant de maltractaments continus tot i que és molt agraït gràcies a les neus que recull en el seu naixement, diu el president de la cooperativa Comunitat Minera Olesana. “Aquest riu és com l’artèria aorta de l’àrea metropolitana de Barcelona, i resulta vital per al subministrament d’aigua”, diu.

La Comunitat Minera Olesana és una cooperativa que des de fa gairebé 150 anys s’encarrega de la distribució de l’aigua a Olesa de Montserrat, amb un model d’economia social que ha demostrat que funciona. Defensen que cal tenir més respecte pel Llobregat, i sobretot, fer-hi moltes més inversions perquè millori.

El riu Llobregat

D’Olesa a Los Angeles gràcies al valor d’una olivera autòctona

D’Olesa a Los Angeles gràcies al valor d’una olivera autòctona

Al nord de la comarca del Baix Llobregat, a Olesa de Montserrat, es cultiva una varietat d’oliva autòctona, la Palomar Olesana. Els pagesos que s’hi dediquen la defensen amb una estratègia: promoure la qualitat enlloc d’una gran producció. L’oli que se n’obté –l’”Oulesa” procedeix de nombroses però petites explotacions que es concentren a Olesa, al peu de Montserrat, en terra de llicorella (pissarres).

La varietat proporciona un oli extraverge de gran qualitat, gustós, amb molt baixa acidesa (0,11) i lleuger. Té un gust dolç i un cert punt picant que s’esvaeix de seguida en el paladar. L’oliva es cull verda, habitualment a finals d’octubre, i un cop feta l’extracció, amb el seu repòs, és a punt per Nadal. Els informes analítics fets sobre aquest oli fan servir les expressions fruitat mig, amarg mig i picant mig, junt amb els adjectius madur i equilibrat.

Que l’olivera Palomar es mantingui i es promogui és el principal objectiu de la Fundació Agrícola Olesana, una associació privada formada per 172 socis productors, i que disposa de molí propi per a l’extracció de l’oli. Cada productor associat hi porta la seva producció, en fa l’extracció i l’envasa. Al mateix temps, una dotzena de productors va constituir fa pocs anys una Societat Agrària Transformadora (SAT) amb la idea de comercialitzar l’oli, que es pot comprar a la botiga de la fundació a Olesa i en establiments de Barcelona.

Un tast duu l’oli a Los Àngeles

Des de 2014, l’oli olesà (“Oulesa”) es troba també a la ciutat californiana de Los Angeles. Aquests últims dies es feien els preparatius per a l’enviament d’uns 300 litres a una restauradora (Coreen Peralta) que els productors van conèixer tot participant a la fira Mercat de Mercats, que organitza Mercats de Barcelona cada octubre a la plaça de la catedral. A la restauradora li va agradar tant el tast –una torrada amb oli- que des d’aleshores és una fidel clienta i el comercialitza a Califòrnia.

Aquell any van vendre tot l’oli que duien a la barcelonina fira dels mercats. També van descobrir que alguns dels clients que els van comprar pensaven que Olesa, tot i acompanyar-se del topònim montserratí i de la fama de la seva Passió, està a uns 200 quilòmetres de la capital ! L’anècdota l’explica en Josep Maria Gibert, secretari de la Fundació, un home, ja jubilat, que va cada dia “a la vinya”, com es diu als camps d’oliveres a Olesa, per cuidar dels seus conreus.

Les pluges, la calor i la mosca de l’oliva

Que hi hagi més o menys producció d’oli d’aquesta varietat depèn, primer, de les  pluges que es produeixin durant el cultiu. Durant els últims dos anys, inclòs el que som, no han estat abundants; segon, la calor, que amb elevades temperatures pot provocar que l’oliva es panseixi; i tercer, de l’aigua de rec, que no arriba a molts dels camps situats en els grans desnivells de les muntanyes. En Josep Maria té l’esperança que aviat es pugui arribar a un acord per fer arribar l’aigua als camps situats a més altitud per un sistema de bombeig.

Hi ha una altra limitació: la plaga de la mosca de l’olivera, que si bé últimament està controlada gràcies a les captures fetes en mosquers, pot ocasionar més d’un ensurt als pagesos. L’agricultura que s’hi practica és convencional però la SAT ja està pensant en fer el pas cap a l’agricultura ecològica, que és l’ambició dels associats, com subratlla en Josep Maria.