Us presentem “Orgull de Baix, Memòria de paisatge”. Ens ajudeu a fer-lo possible?

Us presentem “Orgull de Baix, Memòria de paisatge”. Ens ajudeu a fer-lo possible?

“Orgull de Baix, Memòria de paisatge” és un treball de creació col.laborativa que convoca un grup de persones majors de 65 anys i un grup de joves adolescents de diferents poblacions del Baix Llobregat per a participar en un procés de recuperació de la memòria històrica del passat agrícola i ramader de la comarca, en el qual ells seran alhora els autors i els protagonistes.

Els resultats del treball s’incorporaran al documental interactiu “Orgull de Baix” i estaran accessibles per a tothom a través de la web del projecte.

Per a portar a terme “Memòria de paisatge” fem una comunicació i una convocatòria pública entre la ciutadania del Baix per a sel.leccionar els 30 participants del projecte. Busquem 10 joves de 3er i 4rt d’ESO, i 20 persones grans de 65 anys en endavant que estimin el territori i vulguin participar en l’experiència.

Iniciarem el procés organitzant als participants en equips de 3 persones, dues persones grans i un adolescent, i convidant-los a prendre part d’una sèrie de tallers, guiats per professionals del documental audiovisual, que celebrarem al llarg de varies setmanes. L’objectiu d’aquest tallers és convertir cada equip en una unitat de recerca i producció documental encarregada de descobrir i recuperar històries sobre la memòria i la transformació del paisatge de la comarca. Per a aconseguir-ho, buscaran testimonis que els parlin d’aquest passat, i també material fotogràfic i/o fílmic que es pugui trobar en possessió de particulars, i/o dels arxius municipals.

Al final del procés cada equip produirà un micro-documental de 3 minuts que entrarà a formar part de la web d’Orgull de Baix. Les peces es filmaran i muntaran amb dispositius mòbils. Aprofitarem el fet inter generacional perquè els adolescents ajudin als més grans a adquirir competència amb els dispositius digitals, mentre que els grans ajudaran als joves a millorar la seva competència com a narradors i contadors d’històries.

El procés es durà a terme en una sèrie de tallers setmanals de 3 hores, per a la coordinació i fixació d’objectius, més una sèrie d’hores de treball independent de cada equip amb la mentoria i coordinació dels responsables de l’activitat. L’espai de treball comú serà el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Animeu-vos a participar omplint aquest breu formulari. Ens ho passarem molt bé!

Memòria de paisatge és un projecte d’Isabel Fernández i Al Pati Produccions, amb el suport de l’Obra Social La Caixa, i la col.laboració del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Pasted image at 2017_01_18 10_08 PM

 

“El Pati del darrere”, convertit en eina d’estudi

“El Pati del darrere”, convertit en eina d’estudi

Durant tot un trimestre del curs passat, els alumnes de 3er d’ESO de l’Institut Leonardo da Vinci de San Cugat van utilitzar les imatges del documental “El pati del darrere”,  més una sèrie d’eines interactives disponibles a Internet, per a estudiar l’assignatura de geografia d’una manera més activa i participativa.

La idea va ser iniciativa de Miquel Rocasalbas, professor de geografia d’aquest institut, interessat sempre en provar noves tècniques  per motivar i millorar l’aprenentatge. En Miquel va proposar als seus alumnes realitzar plegats un estudi intensiu de geografia social, econòmica i humana del territori del Delta del Llobregat. L’objectiu era despertar la curiositat dels nanos, i impulsar-los a fer recerca, de manera que al final del procés fossin capaços de treure conclusions pròpies sobre el futur d’aquest territori. Aquest és el relat de l’experiència.

Retrat del Baix

Ramats d’ovelles al Baix Llobregat? Si. N’hi ha. Entre les primeres seqüencies del documental “El pati del darrere”, un ramat pastura a la vora d’un camp de golf “rústic” que han condicionat els mateixos jugadors. Al fons de la imatge, es veu un pont de grans dimensions sobre el qual circulen molts vehicles, cosa que ofereix un paisatge de contrastos.

El documental avança i de mica en mica els testimonis dels protagonistes i les imatges del riu, del parc agrari, de les ciutats i les infraestructures, donen forma a una història que esdevé un retrat del Baix Llobregat. Un en què les grans infraestructures conviuen amb paisatges naturals de gran bellesa i amb un món agrícola que s’enfronta a les pressions urbanístiques. És només el començament però els alumnes de 3er de ESO de l’Institut Leonardo da Vinci de Sant Cugat reaccionen i comencen a prendre nota del que hi veuen. Les ovelles els han encuriosit. Un avís que el que ve a continuació els pot sorprendre tant o més.

Mapa realitzat per l’alumna Ariadna Serrano Gaya, de 3er d’ESO de l’Institut Leonardo da Vinci de Sant Cugat del Vallès. Imatge cedida per l'alumna.
Mapa realitzat per l’alumna Ariadna Serrano Gaya, de 3er d’ESO de l’Institut Leonardo da Vinci de Sant Cugat del Vallès. Imatge cedida per l’alumna.

Google Maps i l’Institut Cartogràfic de Catalunya

La “realitat ignorada” que se subratlla a “El pati del darrere” es va transformant pas a pas en una altra de més coneguda per part dels alumnes. A partir de les directrius del professor i amb una cerca per Internet, es capbussen en el territori de la comarca i amplien la informació que en tenen, principalment sobre el Delta. Les eines en línia que ofereix l’Institut Cartogràfic de Catalunya i Google Maps els ajuden en la seva recerca. A més, el professor els facilita pistes amb enllaços que apunten a pàgines web en què poden obtenir informació rellevant sobre la comarca.

En Miquel els demana que amb el que han vist a les imatges del documental i amb el resultat de la recerca feta a Internet expliquin i situïn sobre el mapa les infraestructures que travessen la plana del Baix Llobregat, les peculiaritats del Delta del Llobregat, el creixement urbà de diversos municipis, l’abast del projecte Eurovegas, els polígons industrials amb el d’Amazon inclòs, el riu i una superfície verda que s’hi estén com una taca d’oli: el parc agrari.

Les infraestructures viàries (AP2 a la fotografia) i ferroviàries exerceixen un gran pes en el territori del Baix Llobregat. Imatge del documental "El pati del darrere".

Exclamacions per l’abast d’Eurovegas

Quan els alumnes delimiten sobre el mapa l’extensió prevista del projecte Eurovegas també es produeixen sorpreses. Com que a Internet també han trobat informacions que en el seu moment van publicar els mitjans de comunicació, analitzen pros i contres i aleshores sorgeixen exclamacions, explica en Miquel. Hi ha unanimitat en contra d’un gran complex dedicat al joc construït sobre terrenys agrícoles.

“Per què és una bona zona per al conreu?” “Quin tipus de conreus hi trobarem?”, “Com era el riu Llobregat abans de la segona meitat del segle XX i quina era la seva funció per a la societat i la vida animal?” es pregunta a l’exercici, entre una tretzena de qüestions que també apunten al Pla Delta, el desviament del riu, l’impacte de l’aeroport i del port i la gran transformació del Delta.

Bones notes

Les notes dels treballs han estat bones, diu el Miquel. Els materials didàctics, una nova eina audiovisual i el lligam amb la realitat han augmentat l’interès dels joves sobre l’objecte del seu estudi. Amb aquesta nova iniciativa, l’Institut lluny de ser una institució educativa tancada i estanca, s’obre al món i planteja qüestions que són d’actualitat, amb una invitació als alumnes a resoldre-les juntament amb el seu professor. Una experiència senzilla però molt engrescadora, que es beneficia de la utilització i l’aportació del documental televisiu i de l’ús de la tecnologia per a incentivar la curiositat i l’aprenentatge.

Per aquests alumnes, el Baix ja no és un desconegut. Al contrari, saben i poden argumentar què és el que passa en un territori que viu frec a frec amb la capital barcelonina. D’un retrat a una anàlisi de detall gràcies a una experiència curricular que eixampla els seus horitzons.

El Miquel diu que està satisfet. Tant que repetirà l’experiència durant aquest curs que està a punt de començar, amb la possibilitat que el mateix exercici es pugui fer com a treball de síntesi, ara que sap que la versió interactiva del documental –“Orgull de Baix”- estarà enllestida i disponible a la web aquesta tardor. El documental web serà una eina que reforçarà encara més l’atractiu per descobrir i estudiar aquest espai. Estem feliços per la iniciativa del Miquel Rocasalbas i del Leonardo da Vinci, i impacients per veure la seva evolució. Desitgem que després del llançament oficial d’”Orgull de Baix” sorgeixin més iniciatives com aquesta.

 

El projecte també es va presentar en un altre Institut del Baix Llobregat. Aquesta imatge correspon a l'activitat en què es va fer la presentació d’”Orgull de Baix” als alumnes de 3er de ESO de l’IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat.
El projecte també es va presentar en un altre Institut del Baix Llobregat. Aquesta imatge correspon a l’activitat en què es va fer la presentació d’”Orgull de Baix” als alumnes de 3er de ESO de l’IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat.

 

Una comarca en què la diversitat uneix, i la complexitat dispara la imaginació

Una comarca en què la diversitat uneix, i la complexitat dispara la imaginació

Al Baix s’ambiciona per al futur una comarca unida en la diversitat, ben lluny de la uniformitat. La complexitat és un dels trets definitoris d’aquest territori que, de nord a sud, és urbà i rural, industrial i agrícola, amb espais naturals de gran bellesa que conviuen amb grans infraestructures estratègiques que donen servei a tot el país.

És la idea principal que vam extreure del ric mosaic d’aportacions que va representar el 1er Congrés “El Baix Llobregat a Debat”. I és també l’esperit del nostre projecte Orgull de Baix. Participants al congrés "El Baix a debat" en una de les sessions del congrés.

Pels qui no ho sabeu, “El Baix Llobregat a Debat” ha estat una iniciativa única liderada pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que ha circulat pels municipis de la comarca durant tot el 2016, proposant debats a la ciutadania i recollint-ne les aportacions i les reflexions des de tots els punts de vista, per a culminar aquest mes de juliol amb el Plenari i la posada en comú d’aquest fructífer procés de pensament col·lectiu.

Fins ara mai cap territori havia engegat un procés com aquest per repensar-se des de la pluralitat de les veus de la ciutadania, descobrir les seves arrels, la seva identitat i plantejar-se com li agradaria ser de cara al futur. Una altra iniciativa pionera que sorgeix de la gent del Baix.

Nosaltres ens hem sentit molt afortunats de coincidir en el temps amb una iniciativa com aquesta, i ens va fer molta il·lusió poder aportar el nostre gra de sorra, presentant el prototip del documental interactiu “Orgull de Baix” als assistents al plenari.

Imatge del documental interactiu "Orgull de Baix".Durant la participació de la Isabel Fernández, directora d’Orgull de Baix, amb el Quim Brugué, catedràtic en Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, al debat “Reptes d’una societat complexa”, van coincidir a destacar que en la complexitat d’aquest territori rau la seva bellesa, i que la complexitat és també un al·licient perquè puguin sorgir idees innovadores, potser arriscades, però també encoratjadores. O dit d’una altra manera, és el conflicte el que obliga a pensar i propicia el sorgiment de l’enginy i la innovació per a trobar solucions noves.

La presidenta del Centre d'Estudis Conxita Sánchez introdueix la sessió amb la participació dels alcaldes Josep Perpinyà (Sant Just Desvern) i Jordi San José (Sant feliu de Llobregat).Esperem haver-vos despertat les ganes de saber més sobre tot el procés d’ “El Baix Llobregat a Debat”, i us deixem l’enllaç a l’inspirador editorial del mes de juliol que acaba de publicar el Centre d’Estudis Comarcals resumint l’esperit d’aquesta petita revolució que estan posant en marxa, i que diu coses tan motivadores com aquesta: “Reconeguem-nos totes les persones en les nostres viles i ciutats, en els espais creats per a la indústria i pel transport. Reivindiquem el dret a gaudir de l’aire, de l’aigua i de la terra…”. Aquí la versió completa: “De la reflexió a l’acció”.

 

La cara oculta del Delta del Llobregat

La cara oculta del Delta del Llobregat

En aquestes darreres hores de campanya, volem compartir amb vosaltres un missatge dels companys de Depana, explicant-vos la recompensa que ells aporten i que encara està disponible, i convidant-vos a descobrir amb ells el territori. Aquí el teniu:

Conèixer és alguna cosa més que veure, és apreciar el que veus. Només el que es coneix de debò, es pot arribar a valorar i a estimar.

Des de DEPANA, i com a aportació al Verkami organitzat amb l’objectiu de tirar endavant el projecte Orgull de Baix, el pròxim dia 1 de maig fem una ruta per llocs emblemàtics del Delta del Llobregat.

L’objectiu és que els participants puguin apreciar els grans contrastos d’aquesta part de la Comarca, al mateix temps que gaudeixen d’un recorregut per espais naturals poc coneguts. Els límits del Delta, on conviuen grans infraestructures i polígons industrials, junt amb les espècies protegides i hàbitats d’importància europea.

Visitarem el riu Llobregat en la seva frontera amb la gran Barcelona, les últimes zones agrícoles tradicionals de la plana del Prat. La desembocadura, la complicada frontera dels Espais Naturals amb l’aeroport, i per acabar la ruta, les darreres platges verges de tota la Catalunya central.

Coneixerem de primera mà l’última part de la convulsa història d’aquest territori, sabrem com se l’ha ajudat a resistir i com és d’agraït aquest entorn quan se li dóna una oportunitat. No us perdeu l’ocasió de veure el Delta del Llobregat des d’una altra perspectiva!

El punt de trobada serà l’estació de Renfe d’El Prat a les 9 hores. S’hi pot accedir per ferrocarril, autobús i metro. Aparcament gratuït. Per fer el recorregut pel Delta ens distribuirem en vehicles privats.

Durada: de 9 a 13 H.

El Llobregat i el Cardener són “rius de sal”

El Llobregat i el Cardener són “rius de sal”

En Roger Lloret s’ha passat més de mitja vida cuidant dels rius del nostre país, i especialment del Llobregat. No és una fal·lera, sinó que ho ha fet perquè era la seva feina (i passió). És clar que quan tenia un moment per ocupar-se d’altres coses, també seguia -i ho segueix fent- interessant-se pels rius i la meteorologia. Químic i agrònom, durant 40 anys ha tingut a les seves mans el control de la qualitat i la sanitat de l’aigua del Llobregat per a la Societat d’Aigües de Barcelona.

Acostumat a atendre a investigadors i a tècnics d’empreses i d’administracions, el 2008 va conèixer Jordi Honey-Rosés, un estudiant de la Universitat d’Illinois de mare catalana, a qui les seves arrels el van portar cap a Barcelona amb l’interès de fer la seva tesi doctoral.

El Roger li va facilitar tota la informació i coneixements de què disposava, tant del Llobregat com del Cardener. Però per acabar d’orientar al Jordi, li va demanar que anés a Castellar de N’Hug, a les fonts del Llobregat i procurés fer el camí del riu fins a la seva desembocadura. El Jordi hi va anar i va fer tot el traçat. Quan va arribar al delta en va tenir prou per decidir de què tractaria la tesi: el vessant econòmic del riu, o dit d’una altra manera més explícita davant del que havia vist: Que és millor, invertir en el riu o en màquines que el millorin?

Aliats

Després, el Roger va conèixer Santiago Gorostiza, un estudiant que es disposava a estudiar la col·lectivització d’empreses a la comarca del Baix Llobregat durant la guerra civil. El fet és que quan Roger, Jordi i Santiago es van trobar amb un munt de dades a les seves mans va passar com quan s’ajunta el pa amb les ganes de menjar, i van decidir escriure un llibre sobre la qüestió. Aquest és l’origen de “Rius de Sal” un intensiu estudi sobre l’impacte de la sal al llarg de la història al curs del Llobregat i el Caderner que han publicat amb l’ajuda del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Durant quatre anys, van consultar tota la informació disponible i van trucar a les portes de tots els llocs coneguts i per conèixer. La principal conclusió que destaquen del seu treball és que des que van començar les explotacions industrials de potassa al Bages, la salinitat del riu Llobregat ha estat el maldecap de l’abastiment de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Durant els tres anys que va estar parada la planta de potassa a la guerra civil, els nivells de salinitat van baixar notablement. Encara avui dia, segons les dades que els autors detallen al seu llibre, la salinitat del riu sobrepassa els màxims que es van fixar durant la Segona República. La Generalitat republicana havia posat en marxa un pla d’acció per frenar la salinitat. Durant els treballs d’investigació, els tres autors van descobrir que la primera denúncia contra les mines data de 1926 per part de l’empresa tèxtil Burés degut a que la sal de l’aigua havia fet malbé les seves turbines.

Han pogut editar gràcies al suport del CECBLL i de mecenes privats. Els tres estan satisfets amb un llibre que mostra com la població es mobilitza per denunciar els impactes de la salinització dels rius a Catalunya. Jordi Honey-Rosés és professor a la universitat British Columbia de Vancouver. Santiago Gorostiza és investigador Marie Curie a la Universitat de Coïmbra (Portugal).

Fotos: Jordi Honey-Rosés i Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

“Rius de Sal – Una visió històrica de la salinització dels rius Llobregat i Cardener durant el segle XX”. Editat per Edicions del Llobregat- Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

“Vaig aprendre coses que mai havia vist”

“Vaig aprendre coses que mai havia vist”

“Vaig aprendre coses que mai havia vist”. Ho diu un dels alumnes de 3er de ESO de l’Institut Olorda de Sant Feliu de Llobregat després fer una visita al parc agrari, veure el documental “El pati del darrere” i escoltar el que els vam explicar a classe sobre el projecte interactiu “Orgull de Baix”.  Com ell, molts altres estudiants diuen haver quedat sorpresos de les dimensions de l’espai agrícola que forma el Parc Agrari, entre d’altres detalls. Tant a la vora i tant desconegut, oi?

Van trepitjar el terreny, van sentir el que diuen els pagesos i van parar atenció a mapes i fotografies del documental interactiu que estem preparant. Més tard, cadascú va escriure una redacció tot subratllant el que havien aprés sobre l’agricultura, el riu, els aqüífers, què és un delta, el  que significa el parc agrari per a Barcelona i les ciutats del seu voltant, o el que hauria representat un projecte com Eurovegas.

“Hem de protegir les terres, que simbolitzen la nostra comarca i són font de vida. I hem de lluitar contra els que les volen destruir”, escriu un estudiant amb molt de convenciment. Sembla tenir pocs dubtes sobre el valor del terra. Pel que fa al del sòl, està en el camí de descobrir-ho tot solet. Aquest mateix estudiant, amb lletra ben clara, confessa que ha conegut un territori que abans ignorava. El veia com un lloc de pas. De manera que ara ha estat capaç de donar-li valor: “He après a valorar un territori, que en part em pertany i pertany al meu patrimoni”. Ras i curt.

Una gran extensió agrícola a tocar de Barcelona

Els ha sorprès poder veure amb detall l’extensió del parc agrari i que aquest està a tocar les ciutats en què hi viuen. També del fet que l’agricultura té un paper “residual” entre les activitats econòmiques. Però, a més, han pogut apreciar com aquest mateix espai és un rebost d’aliments per a Barcelona i les ciutats del Baix Llobregat.

Són de l’opinió que “Eurovegas” hauria empobrit moltes persones, que hauria reduït l’espai agrícola fins a la seva desaparició, i en conseqüència hauria provocat un “perjudici” més que un benefici. “L’agricultura és més important que Eurovegas”, apunta un dels alumnes, mentre que un altre escriu que s’ha adonat de com de “pressionat” està el parc agrari per les infraestructures que hi passen a tocar, quan no el travessen.

Han aprés a distingir l’agricultura integrada, que cerca minimitzar l’ús de productes químics en el camp, a l’ecològica, que tots la relacionen amb la qualitat i la salut com a valors. De la vall alta a la baixa i fins el delta, els alumnes han recorregut sobre el terreny i amb els nostres mapes a la pantalla un espai que produeix fruita, verdures hortalisses, amb dos aqüífers, un dels quals està molt salinitzat, però que per causa d’una “bona terra i climatologia” resulta un dels llocs més fèrtils per a l’agricultura a un pas de la gran ciutat.