Santa Coloma de Cervelló crea una bossa de terres perquè les cultivin nous pagesos

Santa Coloma de Cervelló crea una bossa de terres perquè les cultivin nous pagesos

Ara farà un any que l’equip de govern de Santa Coloma de Cervelló va aconseguir que 35,94 hectàrees de sòl agrícola de muntanya del seu terme municipal passessin a formar part del Parc Agrari. Així, s’assegurava la mateixa protecció legal que la resta de les finques del Parc dedicades a l’agricultura.

A l'esquerra de la imatge, les dues extensions de terra de Santa Coloma de Cervelló que formen part de l'àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat. L'Ajuntament vol que s'hi cultivin de nou.

Era la primera vegada que uns camps discontinus aconseguien ser considerats territori del Parc Agrari, però el més important és que l’acord s’assolia per la via d’assegurar el manteniment de l’agricultura “davant la pressió urbanística”, assegura el regidor Alfonso Muñoz, promotor de la iniciativa dins l’equip de govern i regidor de Promoció Econòmica. De les terres ara protegides, el 50% es troben abandonades, mentre que a la resta encara s’hi conrea.

És l’inici d’una aventura, ja que segueix oberta a nous participants. Perquè l’Ajuntament de Santa Coloma vol atreure nous pagesos que arrendin les terres als propietaris i les tornin, de nou, productives. Una de les idees és crear una bossa de terres i posar-la a disposició de qui les vulgui cultivar. Una cooperativa o un associació de propietaris són dues propostes que hi ha sobre la taula.

Agricultura de muntanya

Com que és terra de muntanya, l’agricultura que s’hi pot fer és de fruiters, oliveres, ametllers… Tot arbrat. L’Alfonso ja hi està treballant perquè aquesta iniciativa s’acompanyi del finançament necessari perquè les terres disposin de l’aigua que cal per al rec i per posar les terres en producció.

La idea és que els terrenys reservats recuperin el seu ús agrícola amb nous pagesos.

La creació d’aquesta bossa de terres és conseqüència del fet que no hi ha hagut un relleu generacional per part de la majoria de pagesos que s’hi dedicaven. Molts s’han jubilat sense trobar a ningú que els substitueixi, i la meitat  d’aquestes terres esperen que algú les desperti per fer-hi nous cultius.

Alfonso Muñoz, regidor de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló i promotor de la recuperació de terres perquè es cultivin de nou.

Les 36 hectàrees es troben disseminades entre el Pla de l’Entorn i Can Salgado de Santa Coloma de Cervelló. La gran parcel·lació del terreny –hi ha una trentena de propietaris- ha fet més complex el llançament de la iniciativa tot i que el regidor és optimista respecte al futur. “Si s’ha arribat a aquest punt, altres obstacles es podrien salvar amb la mateixa tenacitat negociadora i amb una proposta clara d’ús com la que s’ha acordat amb el Parc Agrari”.

L’escola de Pagès i la marca ‘Cirera del Baix Llobregat’

Mentre s’avança en la posada en marxa del banc o bossa de terres, l’Alfonso Muñoz ja ha plantejat un nou projecte lligat a la productivitat de les terres ara protegides: crear una escola de pagès per formar als aspirants a nous agricultors, que podria estar gestionada per l’Ajuntament, el Parc Agrari i els mateixos pagesos que en són els propietaris. La proposta tot just comença caminar.

L’altra idea que s’està promovent té a veure amb la comercialització de les  cireres del Baix Llobregat. És un fruit que es cultiva al nord de la comarca i té una gran qualitat i reconeixement entre els consumidors. Per això, el que ara es plantegen diversos municipis productors és fer un pas més el màrqueting del producte, i formalitzar una realitat: crear la marca “Cirera del Baix Llobregat”. Si havíeu pensat que ja existia aquesta marca, no aneu equivocats del tot. Però és en la ment i en el paladar que hi és. Els ajuntaments de Santa Coloma de Cervelló, Sant Climent, Torrelles, Sant Vicenç dels Horts i El Papiol s’han posat mans a l’obra per fer passos en aquesta direcció junt amb el Parc Agrari, per recolzar el valuós patrimoni agrari d’aquest producte.

Tot un planter de futur

Tot un planter de futur

En Claudi Casals es dedica al camp des de ben jovenet, tot i que ha fet moltes més feines. Un dia, l’esquena li va jugar una mala passada i com que els metges li van recomanar no passar molt de temps assegut, es va empescar la feina que està fent des de fa més de vint anys: dedicar-se a un planter per a hortalisses i verdures. Sempre en moviment.

En els seus hivernacles de Sant Boi té quasi bé de tot excepte blat, farratge, patates i empelts, sobretot de tomaqueres, que en va deixar de fer ja fa temps. “Encara que he notat una davallada de comandes, perquè molts pagesos es decideixen pels empelts tot esperant collir més quilos de tomàquets, s’ha de vigilar. La quantitat no vol dir qualitat”, explica.

La major part dels encàrrecs que rep són de pagesos del parc agrari, però també en té de clients de fora, als quals li agrada seleccionar. Perquè així s’assegura que li tornin les safates del planter. No és que el tregui de polleguera que els seus clients no hi pensin, però el que no vol és anar-los al darrere per recuperar-les. I de moment, se’n surt amb aquesta tàctica.

Catifes verdes

A l’interior dels seus planters, sorprèn al nouvingut les enormes catifes que s’hi veuen. En Claudi és tot bonhomia, saviesa i bon humor.  Al principi se les tenia amb els pardals que s’atrevien a entrar-hi, perquè es menjaven el millor de les plantes.  Però va pensar: si no pots amb el teu enemic, uneix-t’hi. I ara, a la vora dels planters els hi deixa pa i pinso, i s’han reconciliat.

Diu que l’api, en la seva varietat francesa Delne, és dels productes que millor s’han adaptat a la terra del parc agrari, fet que després té la seva recompensa, tota concentrada en la qualitat. Com molts altres pagesos, treballa a gust al Baix Llobregat, tot i saber de l’enorme fragilitat d’aquest espai agrícola, situat a les portes de Barcelona i envoltat d’altres ciutats.

El Claudi Casals ens ha cedit planter per col.laborar en la campanya de micromecenatge d’Orgull de Baix. Els mecenes que aporten 15€, a banda de sortir als crèdits, reben 6 unitats de planter amb varietats de temporada, com ara tomàquets, pebrots, enciams o carbassons, com a recompensa. Entreu a vkm.is/orgulldebaix i animeu-vos a recolzar el projecte.

Restaurants de la comarca promouen els “Sabors de l’Horta”

Restaurants de la comarca promouen els “Sabors de l’Horta”

L’horta i la fruita que es cultiva al parc agrari del Baix Llobregat sota el distintiu “Producte Fresc” és la base de la cuina que promou el col·lectiu “Sabors de l’Horta”. Quaranta dos restaurants d’arreu de la comarca, nou més que l’any passat, formen part d’una iniciativa gastronòmica creada pels cuiners i cuineres i el Consorci del Parc Agrari. Una forma de conèixer els productes que s’hi cultiven a través de la cassola.

Des de l’extrem sud de la comarca i fins als peus de Montserrat, restauradors de la major part de les ciutats del Baix Llobregat ofereixen una cuina treballada amb el “Producte Fresc”, un segell de qualitat al parc agrari. Això vol dir també la pràctica d’una cuina de temporada, a més de pròxima. Tradicional i innovadora, al gust de cada cuiner i cuinera.

Tots els restauradors treballen directament amb els productors, o dit d’una altra manera: del camp a la taula. Les carxofes són protagonistes durant una part de l’any a les cartes dels restaurants que formen Sabors de l’Horta. Però també els espàrrecs, que estan a punt d’arribar, els porros, les faves o els alls tendres. Les cireres acompanyen també molts plats a partir de finals d’abril i sobretot pel maig, i no només als postres sinó també en els primers i segons plats. I a l’estiu, vindran tomàquets, carbassons…

Els “Sabors de l’Horta” els trobarem en uns plats que, com diuen els mateixos restauradors, són arrelats a la terra i al lloc on s’elaboren. No deixeu de consultar “la guia de restaurants 2016” de la campanya.

Tres dels restaurants participants a l’acció gastronòmica –L’Àpat de Molins de Rei, Major 36 de Gavà i el Follia de Sant Joan Despí- col·laboren amb el nostre projecte “Orgull de Baix”, oferint un àpat per a dues persones en un dels tres restaurants. Tot un tresor. No badeu!

Guia de restaurants 2016 de la campanya "Sabors de l'Horta".
Guia de restaurants 2016 de la campanya “Sabors de l’Horta”.