La Lola i la Valentina fa anys que es dediquen a la cria de pollastres de pota blava, la raça del Prat de Llobregat i únic pollastre a tot l’Estat reconegut amb una Indicació Geogràfica Protegida (IGP). Als seus setanta anys, segueixen mantenint la producció d’aquest aviram, no tant per comercialitzar-lo, perquè ja no s’hi dediquen com a negoci, sinó per a autoconsum i per procurar el manteniment de la raça. Altres granges al Prat ja s’encarreguen de la comercialització. L’Ajuntament del Prat dóna el seu suport per a la difusió i conservació d’aquesta raça.

Els restauradors de la comarca del Baix Llobregat han posat en valor el “pota blava”, tot fent–lo protagonista de cartes i de menús, amb plats tradicionals i innovadors. També és l’estrella de diverses cites gastronòmiques al Baix, com ara el “Quinto Tapa”, o el “casament” que s’organitza cada any entre la carxofa i el pollastre, tots dos dits “Prat”, en les “Jornades Gastronòmiques”.

Dins el casc urbà del Prat, envoltada avui per un eixam d’edificis d’habitatges, hi ha la masia Cal Malet. Hi ha uns quants galliners amb una quarantena de galls i gallines de la varietat lleonada de pota blava. N’hi ha una altra, la blanca, però pel que expliquen la Lola i la Valentina, no es cria tant com l’altra. Al pollastre “pota blava” se’l distingeix pel blau pissarra de les seves potes i dits, junt amb el vermell viu de la cresta, cara i barballeres, el blanc de les orelletes, ulls avellanes rogenc i el bec fosc.

Tradició de cria d’aviram a les masies del Delta

La Lola Malet –i la seva germana Teresa-, com la Valentina Guisado, presidenta de l’Associació de criadors de pollastres de raça Prat, van començar de ben joves a criar galls i gallines pota blava. A moltes masies de la comarca i especialment a les del Delta, els pagesos criaven aviram –oques, ànecs, galls d’indi i sobretot galls, gallines i capons- d’acord amb el que explica l’historiador del Delta, Jaume Codina. Les gallines i els ous que ponien significaven un ingrés extra. Els pares de la Lola van arribar al Prat des de l’Hospitalet per fer de masovers i s’hi van quedar treballant de pagès. El fill de la Lola també s’hi dedica i com no, en els seus camps hi regnen les carxofes i les hortalisses.

“L’únic que no m’agradava era matar les bèsties. Mentre hi va haver la mare, ella se’n preocupava. Després, me’n vaig haver de fer càrrec. Jo! Que si per mi fos, no moriria ningú!”. La Lola és tímida però té un gran sentit de l’humor. Tant, que fa molt de temps que fa veure que no sent el seu marit quan intenta convèncer-la que no dediqui tants esforços a les gallines. Però li agrada fer de criadora. La Valentina va arribar al Prat des d’Almaden (Ciudad Real), s’hi va casar i va començar a fer de criadora, al mateix temps que la seva família es dedicava al camp.

Un pollastre de prop de 4 quilos

La Valentina diu que a la fira que es fa al Prat cada any tradicionalment per Nadal, un exemplar de pota blava d’entre 3 i 4 quilos pot valdre uns 45 euros. És clar que la seva carn té una qualitat més gran que la de molts altres pollastres. Són pollastres criats durant 7, 8 i 9 mesos. La seva carn és fina i melosa, menys greixosa, apunta la Valentina. “El més bo és quan hi ha família a casa i cuinem pollastre, a tothom li encanta”, diu la Lola.

El que ja no  li agrada tant a Lola és que no hi ha molts joves que vulguin dedicar-se a la cria, cosa amb la que Valentina no hi acaba d’estar del tot d’acord ja que segons diu n’hi ha uns quants que prometen. Això, si, la Lola se’n fa un fart de fer entrevistes amb periodistes, entre els quals, americans, anglesos… encuriosits per l’anomenada del “pota blava”. “És una llàstima que tot això no hagués passat abans, amb la propaganda que ens haurien fet!”, diu. La Lola i la Valentina esperen que la nova granja feta per l’Ajuntament per donar a conèixer el “pota blava” es pugui omplir d’aviram un cop s’aconsegueixin tots els permisos i a més de difondre la raça també atregui l’atenció de nous criadors.

Galls i gallines campen amb prou espai als galliners de la granja de la Lola. Mengen blat de moro, pinso i verdures. Tots els exemplars estan anellats per distingir la seva criança i genealogia, que queda recollida en els llibres de control. Això facilita la selecció d’exemplars per a la reproducció de la raça Prat. I quan és el moment, a la cassola. Cadascú té els seus trucs, les seves receptes. La Lola hi posa una branqueta de canyella. La Valentina, a més de posar-hi una copa de brandy, s’assegura que el pollastre agradi a tothom posant en una safata a banda pinyons, prunes pomes i orellanes.