“D’esquenes al Llobregat”

“D’esquenes al Llobregat”

Si hi hagués un rànquing entre els rius (catalans) més perjudicats per la pressió de l’home –urbanística i industrial- el Llobregat les tindria magres per no estar entre les primeres posicions. Malgrat que el riu ha millorat notablement els últims anys, ciutadans i tècnics experts coincideixen que encara avui hi ha molta feina per fer. I no tant per fer més inversions en depurar l’aigua sinó en la prevenció. Això és: invertir directament en el riu.

Tram del riu Llobregat al seu pas per les rodalies de Montserrat. Imatge del vídeo divulgatiu "D'esquenes al Llobregat".

“El Llobregat és encara avui un gran desconegut amb un gran actiu i patrimoni per reivindicar”. Ho deia Rafael Bellido, advocat urbanista mediambiental i moderador en el debat posterior a la presentació del vídeo divulgatiu “D’esquenes al Llobregat, dijous passat a la Casa de la Cultura d’Abrera, promogut per l’associació naturalista Anda Abrera, i celebrat dins la Setmana de la Terra d’aquest municipi.

Lleres que canvien

Un riu al que se li ha tingut també por. Les seves lleres han anat oscil·lant amb el pas dels anys degut a la urbanització dels espais més pròxims a les ribes. En Josep Ribera, membre de la plataforma ProuSal i de la Xarxa per una nova cultura de l’aigua (XNCA), apuntava que arran de l’extracció de potassa i la consegüent salinització del Llobregat “es crea un deute de país”, ja que les salmorres continuen presents malgrat les inversions que s’hi fan. La XNCA va celebrar fins i tot un judici popular a Manresa. L’acusat, les empreses extractores de potassa. Ara, portaran les conclusions del judici a l’Ajuntament de Barcelona.

El riu Llobregat ha de conviure amb la indústria, les infraestructures i la pressió urbanística. Imatge del vídeo divulgatiu "D'esquenes al Llobregat".

“D’esquenes al riu” mostra, a través de les imatges i la participació de testimonis, com el Llobregat rep l’impacte de les grans infraestructures barcelonines, l’extracció de minerals o la voracitat urbanitzadora, per exemple. També de la producció hidroelèctrica per l’efecte de les rescloses que proliferen en el seu recorregut – emplaçaments per a una setantena de minicentrals elèctriques segons subratllava Roger Lloret, enginyer químic i agrícola i autor del llibre “Rius de sal”. L’entrada en funcionament de les turbines i la manca de cabals mínims (l’ecològic o el necessari per preservar els seus valors naturals) asseca lleres i provoca la mortaldat de peixos.

Camins fluvials

Resclosa de Can Sedó, al Llobregat. Imatge del vídeo divulgatiu "D'esquenes al Llobregat".

El Rafael Díaz, ecologista de ‘Martorell Viu’ mostra la seva preocupació per la falta de protecció de les zones inundables del riu, pels intents d’ocupar urbanísticament aquests espais així com alerta que els nous projectes de construir camins fluvials no serveixin sinó per a legalitzar les ocupacions il·legals a la riba de l’’Anoia.

En Lluís Godé, cap del Departament de Planificació i Ordenació de l’Espai fluvial de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), expressava el seu parer que tot i que cal conèixer millor el riu, és preferible que si hi ha espais de gran valor natural aquests es preservin i els camins públics es facin rodejant-los. Si la pressió a què se sotmet el Llobregat és gran –deia Godé-, a partir de Martorell, riu avall, és molt més forta “però sort en tenim d’una figura de protecció que s’ha demostrat de gran valor: el Parc Agrari, que actua de barrera i impedeix que els espais de les ribes del riu acabin ocupades per polígons industrials o residencials”. L’agricultura salva ara per ara el riu.