Tot un planter de futur

Tot un planter de futur

En Claudi Casals es dedica al camp des de ben jovenet, tot i que ha fet moltes més feines. Un dia, l’esquena li va jugar una mala passada i com que els metges li van recomanar no passar molt de temps assegut, es va empescar la feina que està fent des de fa més de vint anys: dedicar-se a un planter per a hortalisses i verdures. Sempre en moviment.

En els seus hivernacles de Sant Boi té quasi bé de tot excepte blat, farratge, patates i empelts, sobretot de tomaqueres, que en va deixar de fer ja fa temps. “Encara que he notat una davallada de comandes, perquè molts pagesos es decideixen pels empelts tot esperant collir més quilos de tomàquets, s’ha de vigilar. La quantitat no vol dir qualitat”, explica.

La major part dels encàrrecs que rep són de pagesos del parc agrari, però també en té de clients de fora, als quals li agrada seleccionar. Perquè així s’assegura que li tornin les safates del planter. No és que el tregui de polleguera que els seus clients no hi pensin, però el que no vol és anar-los al darrere per recuperar-les. I de moment, se’n surt amb aquesta tàctica.

Catifes verdes

A l’interior dels seus planters, sorprèn al nouvingut les enormes catifes que s’hi veuen. En Claudi és tot bonhomia, saviesa i bon humor.  Al principi se les tenia amb els pardals que s’atrevien a entrar-hi, perquè es menjaven el millor de les plantes.  Però va pensar: si no pots amb el teu enemic, uneix-t’hi. I ara, a la vora dels planters els hi deixa pa i pinso, i s’han reconciliat.

Diu que l’api, en la seva varietat francesa Delne, és dels productes que millor s’han adaptat a la terra del parc agrari, fet que després té la seva recompensa, tota concentrada en la qualitat. Com molts altres pagesos, treballa a gust al Baix Llobregat, tot i saber de l’enorme fragilitat d’aquest espai agrícola, situat a les portes de Barcelona i envoltat d’altres ciutats.

El Claudi Casals ens ha cedit planter per col.laborar en la campanya de micromecenatge d’Orgull de Baix. Els mecenes que aporten 15€, a banda de sortir als crèdits, reben 6 unitats de planter amb varietats de temporada, com ara tomàquets, pebrots, enciams o carbassons, com a recompensa. Entreu a vkm.is/orgulldebaix i animeu-vos a recolzar el projecte.

L’arbre de la Laila creix a Cal Pastera

L’arbre de la Laila creix a Cal Pastera

De petita, la Laila Chaabi, veia el seu pare treballant a l’hort que tenien per autoconsum i va anar aprenent sobre què, com i quan plantar, com regar… “Petits detalls que no t’ensenyen a la facultat, on tot és molt teòric”, diu. Però mai s’havia plantejat fer de pagesa. Com que de tombs, la vida en fa un quants, des de fa tres anys treballa la terra a Cal Pastera, una petita explotació d’una hectàrea d’extensió a Sant Boi, propietat dels seus pares, i una altra a Sant Vicenç dels Horts, de mitja hectàrea. Va estudiar enginyeria agrícola i té 31 anys.

Avui, és al front del seu propi projecte. Un negoci basat en l’agricultura ecològica. Li agrada comparar-lo amb la figura d’un arbre. Primer es planta, s’arrela, creix, forma un munt de branques i un dia dóna fruits. De la llavor o l’esqueix, n’haurà sortit un arbre que desitja que sigui generós. Ara, està en la fase de creixement. Diu que es distingeix el tronc. Un que espera que d’aquí a un any, si fa no fa, es faci robust i amb el que s’hi pugui continuar guanyant la vida.

“Tenia el més important per treballar: la terra”

“Quan vaig acabar la carrera –recorda-, no tenia feina. Em vaig preguntar: què faig? Em poso a fer de comercial fitosanitari? Va anar passant el temps fins que em vaig adonar que jo tenia terra! Tenia el més important per posar-me a treballar”. Va anar sumant les experiències familiars i els seus coneixements i va prendre la decisió de treballar al camp. “És una feina poc agraïda i gens valorada, i en canvi el menjar és la base de tot”, apunta. Ella i una amiga van sumar esforços i a penes sense inversió, van començar a plantar a la propietat de Sant Boi.

No ho van tenir fàcil. Els començaments mai ho són. A més, de tant en tant rebien un gerro d’aigua freda d’alguns dels seus companys pagesos: “Sou unes brutes, ens deien. I tot perquè tenim plantes en el camp que per a ells són ‘males herbes’”. Aquestes plantes són just les que atrauen fauna que es converteix en aliada per combatre segons quines plagues. Potser fan la impressió que el camp no està cuidat, però en realitat fan una funció important per a la collita, subratlla.

El valor del “boca-orella”

No havien passat tres anys quan la seva amiga va marxar per participar en un altre projecte agrari. Va decidir seguir sola i va començar a vendre les seves collites. Gràcies al boca orella va guanyar clients i aquests li van donar un reconeixement entre els pagesos dels voltants. De vegades, es posa d’acord amb altres petits productors per no repetir cultius i entre tots poder tenir una mica de tot: carxofes, col Kale, bledes, fonoll, raves, porros, cebes, pebrots, albergínies, cogombres, carbasses i enciams.

Sap perfectament com s’omple una pica. Els seus horaris són, com diu la dita, de sol a sol, i els seus guanys els reinverteix tots al camp. La seva mare posa el cotxe i l’ajuda a portar a vendre els seus productes. Ara, està estalviant per comprar-se una petita furgoneta. A part de vendre cistelles de productes a través de la seva pàgina web i a grups de consumidors, també en ven en una parada, que comparteix amb altres tres petits productors de Viladecans, al “Mercat de la terra”, que es fa a l’avinguda del Paral·lel de Barcelona els segons dissabtes de cada més, promogut per Slow Food Barcelona – Vázquez Montalban.

Projecte TRACE

Al camp de Sant Vicenç dels Horts, treballa en un projecte promogut per l’Associació Catalana de Traumatisme Cranioencefàlic i Dany Cerebral (TRACE). La Laila hi cultiva productes ecològics i col·labora amb les activitats de l’associació, que té com a objectius millorar la qualitat de vida dels afectats i familiars, i aconseguir la inserció social, educativa, ocupacional i laboral dels afectats.

Si el seu arbre continua creixent com ha previst, aviat podrà posar en marxa un altre projecte: cultivar plantes aromàtiques i medicinals en una petita part de la propietat de Sant Boi. Ja l’ha batejat com “el jardí de la salut”. Energia i ganes, no li’n falten. Va de bòlit i li agradaria tenir el do de la ubiqüitat.

Una pagesa optimista

Una pagesa optimista

La Mireia Cardona fa tres anys que fa de pagesa. Té 32 anys, és enginyera agrícola per formació i actualment és responsable de la producció en una cooperativa nascuda el novembre passat al Parc Agrari, la “Central Parc”, dedicada a l’agricultura ecològica, amb terrenys arrendats a Sant Boi, principalment i al Prat.

Abans de formar part de l’equip de la cooperativa, havia treballat en una altra explotació agrària i compaginava la feina de pagesa –dels dilluns als dijous- amb una altra en un restaurant que li ocupava divendres, dissabtes i diumenges. Ja no tenia més hores. Fins que un dia va dir prou. I va decidir treballar exclusivament al camp. Amb totes les energies i esperances posades en un nou projecte, en el qual hi treballen sis persones més en diverses tasques i que parteix de la idea de recuperar espais en desús o abandonats al Parc Agrari per tornar-los a fer productius i revaloritzar-los a través de l’agricultura ecològica.

Cinc hectàrees de conreus

És de les poques dones que al parc agrari estan al davant de la producció: cinc hectàrees que sumen diverses finques, algunes de les quals estaven abandonades. Fa el que li agrada. Aquests dies ha collit carxofes, uns 300 quilos que portarà directament al Maresme. I ja està pensant en els més de 1.000 quilos que tindran com a destí la Carxofada que es farà a Sant Boi el dia 20 de març.

I vindran pròximes collites: de faves, pèsols, cebes, alls, enciams, remolatxes o tomàquets, per exemple. Una part dels camps estan en procés de conversió a l’agricultura ecològica, ja que tot seguint la normativa cal que estiguin tres anys sense tractaments fitosanitaris químics. Però està a un pas d’aconseguir-ho. D’altres finques ja tenen la certificació de producció ecològica.

Guanyar-se la vida treballant al camp

Parlant amb altres pagesos, quan li diuen que no es guanyarà la vida treballant al camp, fa el cor fort. Quan ho explica, fa el posat de ser conscient de les dificultats d’un projecte que arrenca però també de saber què té entre mans. Ni que, en ocasions, per molt que planifica una jornada aquesta feina li proporciona un munt d’imprevistos. Per una altra banda, la producció ecològica té sortida entre els cada cop més nombrosos grups de consumidors que s’organitzen per fer-ne compres de forma periòdica. Famílies que creen associacions i cooperatives de consum ecològic i a les que s’acaben unint altres persones, tots clients molt fidels als productors que els serveixen.

De nou, no té temps per avorrir-se. Prepara espais per a plantes que atreguin la fauna auxiliar, aliats en el camp. També s’ha de preocupar per les plagues habituals, per exemple del riquer de la carxofa, i tot que està tranquil·la perquè fins ara no s’han presentat grans problemes, ha assumit que d’una manera o altra l’oïdi (fong) acabarà fent acte de presència entre els pèsols. L’experiència que atresora la fa capaç de posar els cinc sentits en les solucions i trobar-les, o mirar el cantó positiu de tot.

Espai per a la formació

En un dels camps on té plantades carxofes, hi ha un espai reservat per a la formació dels alumnes de formació professional (agrària) d’un dels cursos en què participa la cooperativa. Hi fan pràctiques tres dies a la setmana i hi tenen plantats enciams i cols. Només hi ha una noia entre la dotzena d’estudiants. Mireia somriu quan revela la dada. El temps dirà.

La cooperativa “Central Parc” va sorgir de l’impuls de l’ong Desos Opció Solidària i compta amb el suport de l’Ajuntament de Sant Boi, la Fundació Catalunya la Pedrera, l’Obra Social La Caixa, entre d’altres entitats i institucions.