De Garrosa a Horts Comtals i a Sant Vicenç dels Horts

18ag.18/08/2016

Tant a prop estaven els horts del comte de Barcelona de l’església de Sant Vicenç que en unes quantes dècades del segle X, a la vila, inicialment coneguda per Garrosa o Vila Garrosa, se la identificarà per ‘Sant Vicenç, la que té a prop els horts comtals’ (“in terminio de s. Vicenti, ad ipsos ortos chometales”, com assenyala un document del cartulari de Sant Cugat (llibre que recull pergamins) de l’any 986. I poc a poc, al segle XII, adquirirà el nom definitiu: Sant Vicenç dels Horts.

És l’única vila del Baix Llobregat que llueix d’horts al seu topònim, fins i tot durant la guerra civil – que es dirà “Horts del Llobregat”. Dóna mostres del caràcter agrícola del Baix que promou orgullosament un parc agrari i revela una de les identitats de l’actual comarca, en què es reivindica l’agricultura i la seva protecció davant les pressions urbanístiques.

Tot i això, a les acaballes del primer mil·lenni, “Horts Comtals” ja era també un topònim, com apunta el professor d’arqueologia i doctor en filologia catalana Josep Moran i Ocerinjáuregui al seu estudi “De la vila Garrosa a Sant Vicenç dels Horts”, treball que us recomanem llegir per conèixer breument la història del lloc.

Garrosa, del Castell de Cervelló

Per treure l’entrellat sobre l’origen d’un nom que sembla tan encertat pel lligam agrícola cal viatjar en el temps al 955. L’aleshores vila de Garrosa, pertanyent al castell de Cervelló, apareix esmentada en el cartulari com un terme al costat de l’església sota l’advocació de Sant Vicenç, igual que a l’any 959, quan es precisa que és prop d’un rec i de les terres d’una propietària local, la vescomtessa Riquilda. Si parlem del rec, l’arqueòleg Moran apunta la idea que sigui el del comte Mir, a qui s’atribueix la construcció o reconstrucció tant del rec del Llobregat com del Regomir de Barcelona.

Al 981 encara se cita Garrosa en els documents del cartulari, precedit del nom de la parròquia. Cinc anys més tard, ja només s’hi parla dels “Horts Comtals”, com s’explicava en les primeres línies d’aquest article, “en el terme de Sant Vicenç, a prop dels mateixos horts comtals”.

El 992, quan el comte Ramon Borrell Ermengol es ven a un magnat (Ènyec Bonfill) el castell de Cervelló i el seu terme, queda exclòs de la venda les parellades de terra, les mujades de vinya i els horts de la família comtal. Una part dels béns es van donar al monestir de Sant Cugat, el qual l’any 1023, confirmant en un document les seves possessions, esmenta aquestes terres “que es diuen Horts Comtals”. Vet aquí el nom convertit en topònim amb tota propietat.

El 1148, finalment, d’acord amb un nou document del cartulari, ja s’esmenta la denominació que seria la definitiva: “in parroechia s. Vincencii de Ortis”.

La vila creix al voltant de l’església

Cal dir que la vila de Sant Vicenç es forma i creix a l’entorn de l’església i la sagrera, i depenent de la baronia de Cervelló. Amb el temps, la vila es converteix en la capital del terme on hi ha el castell de Cervelló. I els seus senyors eren anomenats barons de Cervelló i de Sant Vicenç. Moran també assenyala en el seu estudi que Sant Vicenç es va arribar a anomenar “de Cervelló”, com a Santa Coloma de Cervelló també se li va dir “de Montpedrós”.

La historiadora Rocio Poyato, en el seu estudi sobre el “Sant Vicenç dels Horts de 1693” recorda que la baronia de Cervelló era una jurisdicció feudal que comprenia els termes de Cervelló, la Palma de Cervelló, Pallejà, Sant Boi, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles, Vallirana i Oleseta (al Penedès). L’origen es troba en el castell de Cervelló. En aquest estudi s’hi detallen els tributs i les rendes dels habitants, derivades de les collites i s’esmenta l’ordi, el blat, el cànem, l’oli i el vi. A la galeria fotogràfica podeu veure el paisatge de vinyes del Sant Vicenç dels Horts de principis del segle XX.

Fotografies cedides per l’Arxiu Municipal de Sant Vicenç dels Horts (AMSVH).

1.- Panoràmica. Anys 20. AMSVH. Donació de la família Costa Ubach.
2.- Sant Vicenç dels Horts. Poble Nou, anys 20. AMSVH. Donació de la família Antoni Macià.
3.- Sant Vicenç dels Horts. Màquina de batre, 1943. AMSVH. Donació de la família Font Parés.
4.- Sant Vicenç dels Horts. Era de Can Costa, 1943. AMSVH. Donació de la família Font Parés.

Panoràmica de Sant Vicenç dels Horts. Anys 20. AMSVH. Donació de la família Costa Ubach.

Sant Vicenç dels Horts. Màquina de batre, 1943. AMSVH. Donació de la família Font Parés.

Agricultura ecològica, model de sostenibilitat

22març22/03/2016

En Ferran Berenguer és un pagès, biòleg de formació, que abans treballava en una cooperativa de consum. L’any 2007, a l’inici de la crisi econòmica, es va posar a treballar al camp. Va associar-se amb en Joan Llorens, pagès de naixement, i van decidir dedicar-se a l’agricultura ecològica.

La seva feina a la cooperativa de consum de producte ecològic, va permetre al Ferran conéixer bé el mercat, i per això ara sap on és el seu públic. “El producte ecològic s’introdueix amb la confiança del client”, diu. Si això falla, es trenca la part més valuosa de la relació comercial. Ès per això, creu en Ferran, que prenen rellevància els grups de consumidors que s’organitzen per a la compra de producte ecològic arreu.

A Cal Roset de Sant Vicenç dels Horts, en Ferran, en Joan, les seves famílies i un grup de treballadors que els ajuden, s’hi dediquen de valent al camp. Quan és hora de plantar, s’escull el sistema que millor reportarà producte durant més temps, enlloc de collir grans quantitats de cop, i anar a vendre.

Els seus productes es venen en un format de cistella a particulars o a la botiga que tenen a Barcelona ciutat, i sobretot als grups i cooperatives de consumidors de producte ecològic, cada cop més nombrosos i bons coneixedors de les virtuts d’aquest tipus de producte, associat a la idea d’una alimentació saludable i responsable.

¿El pitjor de l’agricultura ecològica és haver de patir i fer front a les plagues? “La burocràcia”, respon en Ferran. I és que tota producció ecològica precisa que sigui certificada -a Catalunya, en vetlla el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica.

Seguint les normatives corresponents, amb una bona planificació a l’hora de plantar i collir, i tenint una estratègia comercial ben definida, en Ferran i en Joan han tirat endavant un negoci basat en la confiança dels clients i un model d’agricultura que demostra ser sostenible, també econòmicament.

Cultiu de pèsols emparrats al camp d'En Ferran Berenguer a Sant Vicenç dels Horts. — Cultiu de pèsols emparrats al camp d’En Ferran Berenguer a Sant Vicenç dels Horts.

L’arbre de la Laila creix a Cal Pastera

11març06/01/2017

De petita, la Laila Chaabi, veia el seu pare treballant a l’hort que tenien per autoconsum i va anar aprenent sobre què, com i quan plantar, com regar… “Petits detalls que no t’ensenyen a la facultat, on tot és molt teòric”, diu. Però mai s’havia plantejat fer de pagesa. Com que de tombs, la vida en fa un quants, des de fa tres anys treballa la terra a Cal Pastera, una petita explotació d’una hectàrea d’extensió a Sant Boi, propietat dels seus pares, i una altra a Sant Vicenç dels Horts, de mitja hectàrea. Va estudiar enginyeria agrícola i té 31 anys.

Avui, és al front del seu propi projecte. Un negoci basat en l’agricultura ecològica. Li agrada comparar-lo amb la figura d’un arbre. Primer es planta, s’arrela, creix, forma un munt de branques i un dia dóna fruits. De la llavor o l’esqueix, n’haurà sortit un arbre que desitja que sigui generós. Ara, està en la fase de creixement. Diu que es distingeix el tronc. Un que espera que d’aquí a un any, si fa no fa, es faci robust i amb el que s’hi pugui continuar guanyant la vida.

“Tenia el més important per treballar: la terra”

“Quan vaig acabar la carrera –recorda-, no tenia feina. Em vaig preguntar: què faig? Em poso a fer de comercial fitosanitari? Va anar passant el temps fins que em vaig adonar que jo tenia terra! Tenia el més important per posar-me a treballar”. Va anar sumant les experiències familiars i els seus coneixements i va prendre la decisió de treballar al camp. “És una feina poc agraïda i gens valorada, i en canvi el menjar és la base de tot”, apunta. Ella i una amiga van sumar esforços i a penes sense inversió, van començar a plantar a la propietat de Sant Boi.

No ho van tenir fàcil. Els començaments mai ho són. A més, de tant en tant rebien un gerro d’aigua freda d’alguns dels seus companys pagesos: “Sou unes brutes, ens deien. I tot perquè tenim plantes en el camp que per a ells són ‘males herbes’”. Aquestes plantes són just les que atrauen fauna que es converteix en aliada per combatre segons quines plagues. Potser fan la impressió que el camp no està cuidat, però en realitat fan una funció important per a la collita, subratlla.

El valor del “boca-orella”

No havien passat tres anys quan la seva amiga va marxar per participar en un altre projecte agrari. Va decidir seguir sola i va començar a vendre les seves collites. Gràcies al boca orella va guanyar clients i aquests li van donar un reconeixement entre els pagesos dels voltants. De vegades, es posa d’acord amb altres petits productors per no repetir cultius i entre tots poder tenir una mica de tot: carxofes, col Kale, bledes, fonoll, raves, porros, cebes, pebrots, albergínies, cogombres, carbasses i enciams.

Sap perfectament com s’omple una pica. Els seus horaris són, com diu la dita, de sol a sol, i els seus guanys els reinverteix tots al camp. La seva mare posa el cotxe i l’ajuda a portar a vendre els seus productes. Ara, està estalviant per comprar-se una petita furgoneta. A part de vendre cistelles de productes a través de la seva pàgina web i a grups de consumidors, també en ven en una parada, que comparteix amb altres tres petits productors de Viladecans, al “Mercat de la terra”, que es fa a l’avinguda del Paral·lel de Barcelona els segons dissabtes de cada més, promogut per Slow Food Barcelona – Vázquez Montalban.

Projecte TRACE

Al camp de Sant Vicenç dels Horts, treballa en un projecte promogut per l’Associació Catalana de Traumatisme Cranioencefàlic i Dany Cerebral (TRACE). La Laila hi cultiva productes ecològics i col·labora amb les activitats de l’associació, que té com a objectius millorar la qualitat de vida dels afectats i familiars, i aconseguir la inserció social, educativa, ocupacional i laboral dels afectats.

Si el seu arbre continua creixent com ha previst, aviat podrà posar en marxa un altre projecte: cultivar plantes aromàtiques i medicinals en una petita part de la propietat de Sant Boi. Ja l’ha batejat com “el jardí de la salut”. Energia i ganes, no li’n falten. Va de bòlit i li agradaria tenir el do de la ubiqüitat.