Va caldre una guerra perquè el Llobregat no fos un riu de sal

Va caldre una guerra perquè el Llobregat no fos un riu de sal

La salinització del riu Llobregat representa un problema que s’arrossega des de principis del segle XX. A la part superior de la seva conca, a la vora del seu afluent, el Cardener, hi ha mines de sal i potassa. Aquesta activitat industrial comença al 1925, quan s’inauguren les instal·lacions de la companyia Mines de Potassa de Súria. L’extracció de potassa és una activitat que produeix salmorres, provinents de la neteja del mineral, que salinitzen les aigües del Cardener i del Llobregat.

Al 1926, només un any després de la inauguració de les mines, Antònia Burés, propietària d’una empresa tèxtil a la colònia Antius, a la riba del Cardener entre Súria i Manresa, va posar la primera denúncia contra l’empresa Mines de Potassa de Súria, per considerar que la sal que l’empresa abocava a les aigües del riu havia corroït les turbines de les màquines de la seva fàbrica. Burés apuntava de ple a l’empresa com a responsable del problema.

Acudit firmat per Tísner al setmanari satíric "L'Esquella de la Torratxa". Publicat el 22 de març de 1935.
Acudit firmat per Tísner al setmanari satíric “L’Esquella de la Torratxa”. Publicat el 22 de març de 1935.

Accediu a l’edició digitalitzada de “L’Esquella de la Torratxa” del 22 de març de 1935 (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, ARCA).

Alarmes enceses

A partir d’aleshores, la polèmica no va cessar. Al 1930, veïns, pagesos, propietaris de fàbriques i la mateixa companyia d’Aigües de Barcelona denunciaven els fets. Observaven amb recel com els índexs de salinitat de l’aigua del riu, lluny de baixar, augmentaven. Totes les alarmes estaven enceses i s’hi va proposar la construcció d’un col·lector que portés les salmorres directament des de la mina al mar. El 1935 la situació era tal que els mitjans de comunicació, amb molta ironia, dedicaven mordaços acudits gràfics a les seves pàgines. L’humor va esdevenir un arma de protesta ben esmolada davant la inquietud i la incertesa sobre la qualitat i l’ús de les aigües del Llobregat.

Acudit gràfic publicat pel diari "La Publicitat" el 9 de juliol de 1935.
Amb l’humor, el diari “La Publicitat” avança una predicció sobre com serà l’aigua del Llobregat al cap de pocs anys si persisteix el problema de la salinització. Acudit publicat pel diari el 9 de juliol de 1935.

Accediu a l’edició digitalitzada de “La Publicitat” del més de juliol de juliol de 1935 (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, ARCA).

La sal s’esvaeix del riu durant la guerra

Durant els anys de la Guerra Civil però, es va produir un fet que ve a reforçar les tesis dels qui sostenen una relació de causa i efecte entre l’activitat de les mines i la salinitat del riu. Quan la crida dels homes a files va obligar a paralitzar les mines per manca de mà d’obra, els nivells de sal del riu van caure en picat fins a mínims històrics. Els registres de sal a l’aigua del riu en aquells anys, donen xifres similars a les que s’observaven abans de l’inici de les explotacions mineres. Va caldre una guerra perquè baixessin els nivells de sal del riu Llobregat.

Com que persistia la preocupació per la qualitat de l’aigua del Llobregat els tècnics de l’empresa Aigües de Barcelona, aleshores col·lectivitzada, van seguir anant al riu a fer-hi controls, fins i tot en  els pitjors moments de la guerra, quan les bombes queien sobre Barcelona. En prenien mostres i les analitzaven amb el suport dels seus col·legues del Laboratori Municipal de Barcelona. Els mateixos treballadors d’Aigües de Barcelona van procurar que els vehicles que es feien servir per desplaçar-se al riu no fossin requisats per les necessitats de la guerra.

Acudit firmat per Tísner al setmanari satíric "El be negre". Publicat el 20 de març de 1935.
Acudit firmat per Tísner al setmanari satíric “El be negre”. Publicat el 20 de març de 1935.

Accediu a l’edició digitalitzada d’“El be negre” de 20 de març de 1935 (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, ARCA).

Les masies del Llobregat proporcionen queviures

Als grans mals, grans remeis. Tot i la temeritat que suposava desplaçar-se al riu, les inspeccions també proporcionaven als tècnics l’oportunitat de visitar les masies del Llobregat, on adquirien queviures i altres productes que difícilment es podien trobar a Barcelona en aquells moments.

De tots aquests fets en tenim coneixement gràcies al treball de recerca de Roger Lloret, Jordi Honey-Rosés i Santiago Gorostiza per al seu llibre “Rius de sal”. Els tres autors han fet una extensa consulta de dades procedents d’arxius públics i privats, per a realitzar una anàlisi històrica documentada del problema de la sal al Llobregat. Un exemple de la informació sobre la que han treballat son les dades que es recullen en el quadre de l’evolució del nivell de clorurs al riu Llobregat aigües avall de Martorell, des de 1931 a 2013 i que us mostrem en aquest article. La tesi d’aquests investigadors és que l’activitat de les mines té conseqüències en els nivells de salinitat del riu, i aquest treball és la seva eina per demostrar-la. Un conflicte mediambiental que afecta tant els habitants de la conca del Llobregat i del Cardener, com els de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ja que el Llobregat és el principal proveïdor d’aigua de  la regió metropolitana.

Mapa de l'evolució de clorurs a l'aigua del riu Llobregat en el tram posterior a Martorell de 1931 a 2013. Elaboració dels autors del llibre "Rius de Sal".
Mapa de l’evolució de clorurs a l’aigua del riu Llobregat en el tram posterior a Martorell de 1931 a 2013. Elaboració dels autors del llibre “Rius de Sal”.

 

· Imatges cedides pels autors del Llibre “Rius de sal”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *