“El Pati del darrere”, convertit en eina d’estudi

“El Pati del darrere”, convertit en eina d’estudi

Durant tot un trimestre del curs passat, els alumnes de 3er d’ESO de l’Institut Leonardo da Vinci de San Cugat van utilitzar les imatges del documental “El pati del darrere”,  més una sèrie d’eines interactives disponibles a Internet, per a estudiar l’assignatura de geografia d’una manera més activa i participativa.

La idea va ser iniciativa de Miquel Rocasalbas, professor de geografia d’aquest institut, interessat sempre en provar noves tècniques  per motivar i millorar l’aprenentatge. En Miquel va proposar als seus alumnes realitzar plegats un estudi intensiu de geografia social, econòmica i humana del territori del Delta del Llobregat. L’objectiu era despertar la curiositat dels nanos, i impulsar-los a fer recerca, de manera que al final del procés fossin capaços de treure conclusions pròpies sobre el futur d’aquest territori. Aquest és el relat de l’experiència.

Retrat del Baix

Ramats d’ovelles al Baix Llobregat? Si. N’hi ha. Entre les primeres seqüencies del documental “El pati del darrere”, un ramat pastura a la vora d’un camp de golf “rústic” que han condicionat els mateixos jugadors. Al fons de la imatge, es veu un pont de grans dimensions sobre el qual circulen molts vehicles, cosa que ofereix un paisatge de contrastos.

El documental avança i de mica en mica els testimonis dels protagonistes i les imatges del riu, del parc agrari, de les ciutats i les infraestructures, donen forma a una història que esdevé un retrat del Baix Llobregat. Un en què les grans infraestructures conviuen amb paisatges naturals de gran bellesa i amb un món agrícola que s’enfronta a les pressions urbanístiques. És només el començament però els alumnes de 3er de ESO de l’Institut Leonardo da Vinci de Sant Cugat reaccionen i comencen a prendre nota del que hi veuen. Les ovelles els han encuriosit. Un avís que el que ve a continuació els pot sorprendre tant o més.

Mapa realitzat per l’alumna Ariadna Serrano Gaya, de 3er d’ESO de l’Institut Leonardo da Vinci de Sant Cugat del Vallès. Imatge cedida per l'alumna.
Mapa realitzat per l’alumna Ariadna Serrano Gaya, de 3er d’ESO de l’Institut Leonardo da Vinci de Sant Cugat del Vallès. Imatge cedida per l’alumna.

Google Maps i l’Institut Cartogràfic de Catalunya

La “realitat ignorada” que se subratlla a “El pati del darrere” es va transformant pas a pas en una altra de més coneguda per part dels alumnes. A partir de les directrius del professor i amb una cerca per Internet, es capbussen en el territori de la comarca i amplien la informació que en tenen, principalment sobre el Delta. Les eines en línia que ofereix l’Institut Cartogràfic de Catalunya i Google Maps els ajuden en la seva recerca. A més, el professor els facilita pistes amb enllaços que apunten a pàgines web en què poden obtenir informació rellevant sobre la comarca.

En Miquel els demana que amb el que han vist a les imatges del documental i amb el resultat de la recerca feta a Internet expliquin i situïn sobre el mapa les infraestructures que travessen la plana del Baix Llobregat, les peculiaritats del Delta del Llobregat, el creixement urbà de diversos municipis, l’abast del projecte Eurovegas, els polígons industrials amb el d’Amazon inclòs, el riu i una superfície verda que s’hi estén com una taca d’oli: el parc agrari.

Les infraestructures viàries (AP2 a la fotografia) i ferroviàries exerceixen un gran pes en el territori del Baix Llobregat. Imatge del documental "El pati del darrere".

Exclamacions per l’abast d’Eurovegas

Quan els alumnes delimiten sobre el mapa l’extensió prevista del projecte Eurovegas també es produeixen sorpreses. Com que a Internet també han trobat informacions que en el seu moment van publicar els mitjans de comunicació, analitzen pros i contres i aleshores sorgeixen exclamacions, explica en Miquel. Hi ha unanimitat en contra d’un gran complex dedicat al joc construït sobre terrenys agrícoles.

“Per què és una bona zona per al conreu?” “Quin tipus de conreus hi trobarem?”, “Com era el riu Llobregat abans de la segona meitat del segle XX i quina era la seva funció per a la societat i la vida animal?” es pregunta a l’exercici, entre una tretzena de qüestions que també apunten al Pla Delta, el desviament del riu, l’impacte de l’aeroport i del port i la gran transformació del Delta.

Bones notes

Les notes dels treballs han estat bones, diu el Miquel. Els materials didàctics, una nova eina audiovisual i el lligam amb la realitat han augmentat l’interès dels joves sobre l’objecte del seu estudi. Amb aquesta nova iniciativa, l’Institut lluny de ser una institució educativa tancada i estanca, s’obre al món i planteja qüestions que són d’actualitat, amb una invitació als alumnes a resoldre-les juntament amb el seu professor. Una experiència senzilla però molt engrescadora, que es beneficia de la utilització i l’aportació del documental televisiu i de l’ús de la tecnologia per a incentivar la curiositat i l’aprenentatge.

Per aquests alumnes, el Baix ja no és un desconegut. Al contrari, saben i poden argumentar què és el que passa en un territori que viu frec a frec amb la capital barcelonina. D’un retrat a una anàlisi de detall gràcies a una experiència curricular que eixampla els seus horitzons.

El Miquel diu que està satisfet. Tant que repetirà l’experiència durant aquest curs que està a punt de començar, amb la possibilitat que el mateix exercici es pugui fer com a treball de síntesi, ara que sap que la versió interactiva del documental –“Orgull de Baix”- estarà enllestida i disponible a la web aquesta tardor. El documental web serà una eina que reforçarà encara més l’atractiu per descobrir i estudiar aquest espai. Estem feliços per la iniciativa del Miquel Rocasalbas i del Leonardo da Vinci, i impacients per veure la seva evolució. Desitgem que després del llançament oficial d’”Orgull de Baix” sorgeixin més iniciatives com aquesta.

 

El projecte també es va presentar en un altre Institut del Baix Llobregat. Aquesta imatge correspon a l'activitat en què es va fer la presentació d’”Orgull de Baix” als alumnes de 3er de ESO de l’IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat.
El projecte també es va presentar en un altre Institut del Baix Llobregat. Aquesta imatge correspon a l’activitat en què es va fer la presentació d’”Orgull de Baix” als alumnes de 3er de ESO de l’IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat.

 

Va caldre una guerra perquè el Llobregat no fos un riu de sal

Va caldre una guerra perquè el Llobregat no fos un riu de sal

La salinització del riu Llobregat representa un problema que s’arrossega des de principis del segle XX. A la part superior de la seva conca, a la vora del seu afluent, el Cardener, hi ha mines de sal i potassa. Aquesta activitat industrial comença al 1925, quan s’inauguren les instal·lacions de la companyia Mines de Potassa de Súria. L’extracció de potassa és una activitat que produeix salmorres, provinents de la neteja del mineral, que salinitzen les aigües del Cardener i del Llobregat.

Al 1926, només un any després de la inauguració de les mines, Antònia Burés, propietària d’una empresa tèxtil a la colònia Antius, a la riba del Cardener entre Súria i Manresa, va posar la primera denúncia contra l’empresa Mines de Potassa de Súria, per considerar que la sal que l’empresa abocava a les aigües del riu havia corroït les turbines de les màquines de la seva fàbrica. Burés apuntava de ple a l’empresa com a responsable del problema.

Acudit firmat per Tísner al setmanari satíric "L'Esquella de la Torratxa". Publicat el 22 de març de 1935.
Acudit firmat per Tísner al setmanari satíric “L’Esquella de la Torratxa”. Publicat el 22 de març de 1935.

Accediu a l’edició digitalitzada de “L’Esquella de la Torratxa” del 22 de març de 1935 (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, ARCA).

Alarmes enceses

A partir d’aleshores, la polèmica no va cessar. Al 1930, veïns, pagesos, propietaris de fàbriques i la mateixa companyia d’Aigües de Barcelona denunciaven els fets. Observaven amb recel com els índexs de salinitat de l’aigua del riu, lluny de baixar, augmentaven. Totes les alarmes estaven enceses i s’hi va proposar la construcció d’un col·lector que portés les salmorres directament des de la mina al mar. El 1935 la situació era tal que els mitjans de comunicació, amb molta ironia, dedicaven mordaços acudits gràfics a les seves pàgines. L’humor va esdevenir un arma de protesta ben esmolada davant la inquietud i la incertesa sobre la qualitat i l’ús de les aigües del Llobregat.

Acudit gràfic publicat pel diari "La Publicitat" el 9 de juliol de 1935.
Amb l’humor, el diari “La Publicitat” avança una predicció sobre com serà l’aigua del Llobregat al cap de pocs anys si persisteix el problema de la salinització. Acudit publicat pel diari el 9 de juliol de 1935.

Accediu a l’edició digitalitzada de “La Publicitat” del més de juliol de juliol de 1935 (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, ARCA).

La sal s’esvaeix del riu durant la guerra

Durant els anys de la Guerra Civil però, es va produir un fet que ve a reforçar les tesis dels qui sostenen una relació de causa i efecte entre l’activitat de les mines i la salinitat del riu. Quan la crida dels homes a files va obligar a paralitzar les mines per manca de mà d’obra, els nivells de sal del riu van caure en picat fins a mínims històrics. Els registres de sal a l’aigua del riu en aquells anys, donen xifres similars a les que s’observaven abans de l’inici de les explotacions mineres. Va caldre una guerra perquè baixessin els nivells de sal del riu Llobregat.

Com que persistia la preocupació per la qualitat de l’aigua del Llobregat els tècnics de l’empresa Aigües de Barcelona, aleshores col·lectivitzada, van seguir anant al riu a fer-hi controls, fins i tot en  els pitjors moments de la guerra, quan les bombes queien sobre Barcelona. En prenien mostres i les analitzaven amb el suport dels seus col·legues del Laboratori Municipal de Barcelona. Els mateixos treballadors d’Aigües de Barcelona van procurar que els vehicles que es feien servir per desplaçar-se al riu no fossin requisats per les necessitats de la guerra.

Acudit firmat per Tísner al setmanari satíric "El be negre". Publicat el 20 de març de 1935.
Acudit firmat per Tísner al setmanari satíric “El be negre”. Publicat el 20 de març de 1935.

Accediu a l’edició digitalitzada d’“El be negre” de 20 de març de 1935 (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, ARCA).

Les masies del Llobregat proporcionen queviures

Als grans mals, grans remeis. Tot i la temeritat que suposava desplaçar-se al riu, les inspeccions també proporcionaven als tècnics l’oportunitat de visitar les masies del Llobregat, on adquirien queviures i altres productes que difícilment es podien trobar a Barcelona en aquells moments.

De tots aquests fets en tenim coneixement gràcies al treball de recerca de Roger Lloret, Jordi Honey-Rosés i Santiago Gorostiza per al seu llibre “Rius de sal”. Els tres autors han fet una extensa consulta de dades procedents d’arxius públics i privats, per a realitzar una anàlisi històrica documentada del problema de la sal al Llobregat. Un exemple de la informació sobre la que han treballat son les dades que es recullen en el quadre de l’evolució del nivell de clorurs al riu Llobregat aigües avall de Martorell, des de 1931 a 2013 i que us mostrem en aquest article. La tesi d’aquests investigadors és que l’activitat de les mines té conseqüències en els nivells de salinitat del riu, i aquest treball és la seva eina per demostrar-la. Un conflicte mediambiental que afecta tant els habitants de la conca del Llobregat i del Cardener, com els de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ja que el Llobregat és el principal proveïdor d’aigua de  la regió metropolitana.

Mapa de l'evolució de clorurs a l'aigua del riu Llobregat en el tram posterior a Martorell de 1931 a 2013. Elaboració dels autors del llibre "Rius de Sal".
Mapa de l’evolució de clorurs a l’aigua del riu Llobregat en el tram posterior a Martorell de 1931 a 2013. Elaboració dels autors del llibre “Rius de Sal”.

 

· Imatges cedides pels autors del Llibre “Rius de sal”.