La gavina corsa (gaviota de Audouin, Larus audouinii), considerada fins fa pocs anys com una espècie de gavina rara , la podem trobar només al mar Mediterràni (endèmica) i és molt sensible a les alteracions del seu hàbitat.
De mida mitjana, més gran que la comuna Gavina riallera i més petita que el Gavià argentat, de coloració gris amb el cap i el ventre blanc. Com a curiositat destacar el seu bec de color vermell corall, amb una ratlla negra i groga a la punta, i les seves potes negres, que la fan única.
La gavina corsa, al contrari que altres espècies, no menja als abocadors, és fonamentalment piscívora i obté gran part del seu aliment del rebuig dels vaixells de pesca.
Fins fa pocs anys es trobava en perill d’extinció, però gràcies a la colònia que es va establir en el Delta de l’Ebre ha aconseguit augmentar la seva població , tot i continuar avui dia en situació de vulnerabilitat.
L’any 2009 s’estableix amb èxit una nova colònia, que escull una petita illa situada al costat de la desembocadura del riu Llobregat per a la seva nidificació , mantenint-se avui dia amb alts i baixos, fins a convertir-se en un dels valors més destacables de la zona.
Si la voleu observar podreu fer-ho des d’aquest mateix mes de març fins al juliol, a la platja de Ca l’Arana i a la petita illa situada al costat, on es reprodueix. Un dels pocs llocs on les parelles i els seus polls poden ser observats a una distància molt curta.
A la imatge, cedida per Salva Solé , apreciem l’elegància i delicadesa d’aquesta espècie amb el plomatge nupcial (més vistós i colorit) , en el moment de la parada nupcial (conjunt d’actituds i emissions sonores que precedeixen a l’acoblament o formació de la parella) .
