Us presentem “Orgull de Baix, Memòria de paisatge”. Ens ajudeu a fer-lo possible?

15febr.20/02/2017

“Orgull de Baix, Memòria de paisatge” és un treball de creació col.laborativa que convoca un grup de persones majors de 65 anys i un grup de joves adolescents de diferents poblacions del Baix Llobregat per a participar en un procés de recuperació de la memòria històrica del passat agrícola i ramader de la comarca, en el qual ells seran alhora els autors i els protagonistes.

Els resultats del treball s’incorporaran al documental interactiu “Orgull de Baix” i estaran accessibles per a tothom a través de la web del projecte.

Per a portar a terme “Memòria de paisatge” fem una comunicació i una convocatòria pública entre la ciutadania del Baix per a sel.leccionar els 30 participants del projecte. Busquem 10 joves de 3er i 4rt d’ESO, i 20 persones grans de 65 anys en endavant que estimin el territori i vulguin participar en l’experiència.

Iniciarem el procés organitzant als participants en equips de 3 persones, dues persones grans i un adolescent, i convidant-los a prendre part d’una sèrie de tallers, guiats per professionals del documental audiovisual, que celebrarem al llarg de varies setmanes. L’objectiu d’aquest tallers és convertir cada equip en una unitat de recerca i producció documental encarregada de descobrir i recuperar històries sobre la memòria i la transformació del paisatge de la comarca. Per a aconseguir-ho, buscaran testimonis que els parlin d’aquest passat, i també material fotogràfic i/o fílmic que es pugui trobar en possessió de particulars, i/o dels arxius municipals.

Al final del procés cada equip produirà un micro-documental de 3 minuts que entrarà a formar part de la web d’Orgull de Baix. Les peces es filmaran i muntaran amb dispositius mòbils. Aprofitarem el fet inter generacional perquè els adolescents ajudin als més grans a adquirir competència amb els dispositius digitals, mentre que els grans ajudaran als joves a millorar la seva competència com a narradors i contadors d’històries.

El procés es durà a terme en una sèrie de tallers setmanals de 3 hores, per a la coordinació i fixació d’objectius, més una sèrie d’hores de treball independent de cada equip amb la mentoria i coordinació dels responsables de l’activitat. L’espai de treball comú serà el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Animeu-vos a participar omplint aquest breu formulari. Ens ho passarem molt bé!

Memòria de paisatge és un projecte d’Isabel Fernández i Al Pati Produccions, amb el suport de l’Obra Social La Caixa, i la col.laboració del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Una comarca en què la diversitat uneix, i la complexitat dispara la imaginació

31jul.31/07/2016

Al Baix s’ambiciona per al futur una comarca unida en la diversitat, ben lluny de la uniformitat. La complexitat és un dels trets definitoris d’aquest territori que, de nord a sud, és urbà i rural, industrial i agrícola, amb espais naturals de gran bellesa que conviuen amb grans infraestructures estratègiques que donen servei a tot el país.

És la idea principal que vam extreure del ric mosaic d’aportacions que va representar el 1er Congrés “El Baix Llobregat a Debat”. I és també l’esperit del nostre projecte Orgull de Baix.

Pels qui no ho sabeu, “El Baix Llobregat a Debat” ha estat una iniciativa única liderada pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que ha circulat pels municipis de la comarca durant tot el 2016, proposant debats a la ciutadania i recollint-ne les aportacions i les reflexions des de tots els punts de vista, per a culminar aquest mes de juliol amb el Plenari i la posada en comú d’aquest fructífer procés de pensament col·lectiu.

Fins ara mai cap territori havia engegat un procés com aquest per repensar-se des de la pluralitat de les veus de la ciutadania, descobrir les seves arrels, la seva identitat i plantejar-se com li agradaria ser de cara al futur. Una altra iniciativa pionera que sorgeix de la gent del Baix.

Nosaltres ens hem sentit molt afortunats de coincidir en el temps amb una iniciativa com aquesta, i ens va fer molta il·lusió poder aportar el nostre gra de sorra, presentant el prototip del documental interactiu “Orgull de Baix” als assistents al plenari.

Durant la participació de la Isabel Fernández, directora d’Orgull de Baix, amb el Quim Brugué, catedràtic en Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, al debat “Reptes d’una societat complexa”, van coincidir a destacar que en la complexitat d’aquest territori rau la seva bellesa, i que la complexitat és també un al·licient perquè puguin sorgir idees innovadores, potser arriscades, però també encoratjadores. O dit d’una altra manera, és el conflicte el que obliga a pensar i propicia el sorgiment de l’enginy i la innovació per a trobar solucions noves.

Esperem haver-vos despertat les ganes de saber més sobre tot el procés d’ “El Baix Llobregat a Debat”, i us deixem l’enllaç a l’inspirador editorial del mes de juliol que acaba de publicar el Centre d’Estudis Comarcals resumint l’esperit d’aquesta petita revolució que estan posant en marxa, i que diu coses tan motivadores com aquesta: “Reconeguem-nos totes les persones en les nostres viles i ciutats, en els espais creats per a la indústria i pel transport. Reivindiquem el dret a gaudir de l’aire, de l’aigua i de la terra…”. Aquí la versió completa: “De la reflexió a l’acció”.

Tot repensant el Baix Llobregat

16juny29/06/2016

Si viviu o us moveu pel Baix Llobregat, és segur que durant els darrers mesos heu vist cartells o inclús heu participat en actes amb el segell “El Baix Llobregat a Debat”. Però, què és exactament “El Baix Llobregat a Debat”? Avui us donem una visió general d’aquesta iniciativa de participació ciutadana única, impulsada per el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, i duta a terme gràcies a l’esforç desinteressat d’un gran nombre de ciutadanes i ciutadans compromesos amb la defensa de la comarca i la resolució dels seus reptes.

Des del principis d’any, més de 2.000 ciutadans i ciutadanes han participat en les 51 taules rodones i debats oberts, celebrats en espais repartits per tot el territori dels 30 municipis que formen la comarca, des de Castelldefels fins a Olesa de Montserrat, passant per Begues, El Prat, Esplugues, Molins de Rei, Torrelles, Sant Vicens dels Horts o Collbató… 51 converses en les quals s’han plantejat temes tan transcendents com “L’encaix del Baix Llobregat en el seu entorn”, “El riu i la gestió de l’aigua”, “La singularitat del Baix Llobregat”, “L’impacte de la logística a la comarca”, “Les ciutats al segle XXI”, “L’aprofitament i gestió dels boscos”, “L’economia social i l’economia d’integració al Baix Llobregat”, entre d’altres. Del pensament produït en totes aquestes jornades de brainstorming ciutadà se n’ha fet registre, i les conclusions es presentaran en el plenari del Congrés que se celebrarà els propers dies 8 i 9 de juliol, i el dia 15 de juliol en el Fòrum Municipalista amb la presència dels alcaldes.

L’organització s’ha fet gràcies a l’esforç de molts voluntaris, i amb la participació d’experts de dins i fora de la comarca, que han pres part en les sessions desinteressadament motivats per l’ambició del repte. “Crec que aconseguirem trencar tòpics després del debat sobre com afrontar el futur de la comarca i com encaixem en el territori. Perquè anem tan acomplexats? Elevem la mirada. Un fet: l’Àrea Metropolitana de Barcelona són 36 municipis dels quals 23 són del Baix Llobregat. L’AMB som nosaltres. Sense Baix Llobregat no hi ha Àrea”, diu la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, la Conxita Sànchez.

El sentit del procés “El Baix a Debat” ha estat, diu la Conxita, “fer una sacsejada de la comarca” després que la Llei de Governs Locals posés el Baix Llobregat en el punt de mira d’una reorganització del territori i de les institucions supralocals. “Som una comarca de comarques. I això és un actiu. Hem de tenir veu pròpia. Parlem de racionalitzar els recursos públics? D’acord, però això no ha d’implicar una disgregació”, assegura.

La comarca és hereva del moviment obrer, de les lluites i reivindicacions dels pagesos, dels moviments veïnals a favor de barris dignificats “però no volem ser el pati del darrere de Barcelona ni uns terrenys expectants”, reivindica. “Hem de decidir fins a quin punt hem de pagar un peatge”, sosté, fent referència a les servituds amb Barcelona. Però també assenyala el handicap que al seu entendre ha representat la competència entre municipis veïns per solucionar problemes locals més que no cooperar, i aquest model, afirma, “ha de canviar”. “El debat ens empodera per dir que la solució passa per més cooperació”, tot al·ludint a com els nodes d’una xarxa es beneficien de la potència i lligams amb els més pròxims, més que de la competència entre tots.

El Baix Llobregat a Debat és un esforç herculi per a connectar a tots els que des de qualsevol àmbit comparteixen reflexió i propostes de futur el Baix Llobregat, la planificació urbana, el manteniment de l’agricultura, el riu, el pes de les infraestructures, la connectivitat interna o l’estratègia industrial. Un debat molt viu, que vam recollir en el nostre documental “El pati del darrere”, i que per la seva importància i efervescència ens va motivar a tirar endavant el projecte “Orgull de Baix”. Per això seguirem connectats de prop a tot el que passi al voltant del “Baix Llobregat a Debat”, i us en seguirem informant. Continuarà.

Si voleu més informació del Congrés aquesta és la seva web i xarxes socials: www.baixllobregatadebat.cat Xarxes socials: Facebook – Twitter – Instagram

El Llobregat i el Cardener són “rius de sal”

08abr.13/04/2016

En Roger Lloret s’ha passat més de mitja vida cuidant dels rius del nostre país, i especialment del Llobregat. No és una fal·lera, sinó que ho ha fet perquè era la seva feina (i passió). És clar que quan tenia un moment per ocupar-se d’altres coses, també seguia -i ho segueix fent- interessant-se pels rius i la meteorologia. Químic i agrònom, durant 40 anys ha tingut a les seves mans el control de la qualitat i la sanitat de l’aigua del Llobregat per a la Societat d’Aigües de Barcelona.

Acostumat a atendre a investigadors i a tècnics d’empreses i d’administracions, el 2008 va conèixer Jordi Honey-Rosés, un estudiant de la Universitat d’Illinois de mare catalana, a qui les seves arrels el van portar cap a Barcelona amb l’interès de fer la seva tesi doctoral.

El Roger li va facilitar tota la informació i coneixements de què disposava, tant del Llobregat com del Cardener. Però per acabar d’orientar al Jordi, li va demanar que anés a Castellar de N’Hug, a les fonts del Llobregat i procurés fer el camí del riu fins a la seva desembocadura. El Jordi hi va anar i va fer tot el traçat. Quan va arribar al delta en va tenir prou per decidir de què tractaria la tesi: el vessant econòmic del riu, o dit d’una altra manera més explícita davant del que havia vist: Que és millor, invertir en el riu o en màquines que el millorin?

Aliats

Després, el Roger va conèixer Santiago Gorostiza, un estudiant que es disposava a estudiar la col·lectivització d’empreses a la comarca del Baix Llobregat durant la guerra civil. El fet és que quan Roger, Jordi i Santiago es van trobar amb un munt de dades a les seves mans va passar com quan s’ajunta el pa amb les ganes de menjar, i van decidir escriure un llibre sobre la qüestió. Aquest és l’origen de “Rius de Sal” un intensiu estudi sobre l’impacte de la sal al llarg de la història al curs del Llobregat i el Caderner que han publicat amb l’ajuda del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Durant quatre anys, van consultar tota la informació disponible i van trucar a les portes de tots els llocs coneguts i per conèixer. La principal conclusió que destaquen del seu treball és que des que van començar les explotacions industrials de potassa al Bages, la salinitat del riu Llobregat ha estat el maldecap de l’abastiment de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Durant els tres anys que va estar parada la planta de potassa a la guerra civil, els nivells de salinitat van baixar notablement. Encara avui dia, segons les dades que els autors detallen al seu llibre, la salinitat del riu sobrepassa els màxims que es van fixar durant la Segona República. La Generalitat republicana havia posat en marxa un pla d’acció per frenar la salinitat. Durant els treballs d’investigació, els tres autors van descobrir que la primera denúncia contra les mines data de 1926 per part de l’empresa tèxtil Burés degut a que la sal de l’aigua havia fet malbé les seves turbines.

Han pogut editar gràcies al suport del CECBLL i de mecenes privats. Els tres estan satisfets amb un llibre que mostra com la població es mobilitza per denunciar els impactes de la salinització dels rius a Catalunya. Jordi Honey-Rosés és professor a la universitat British Columbia de Vancouver. Santiago Gorostiza és investigador Marie Curie a la Universitat de Coïmbra (Portugal).

Fotos: Jordi Honey-Rosés i Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

“Rius de Sal – Una visió històrica de la salinització dels rius Llobregat i Cardener durant el segle XX”. Editat per Edicions del Llobregat- Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.