Una comarca en què la diversitat uneix, i la complexitat dispara la imaginació

Una comarca en què la diversitat uneix, i la complexitat dispara la imaginació

Al Baix s’ambiciona per al futur una comarca unida en la diversitat, ben lluny de la uniformitat. La complexitat és un dels trets definitoris d’aquest territori que, de nord a sud, és urbà i rural, industrial i agrícola, amb espais naturals de gran bellesa que conviuen amb grans infraestructures estratègiques que donen servei a tot el país.

És la idea principal que vam extreure del ric mosaic d’aportacions que va representar el 1er Congrés “El Baix Llobregat a Debat”. I és també l’esperit del nostre projecte Orgull de Baix. Participants al congrés "El Baix a debat" en una de les sessions del congrés.

Pels qui no ho sabeu, “El Baix Llobregat a Debat” ha estat una iniciativa única liderada pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que ha circulat pels municipis de la comarca durant tot el 2016, proposant debats a la ciutadania i recollint-ne les aportacions i les reflexions des de tots els punts de vista, per a culminar aquest mes de juliol amb el Plenari i la posada en comú d’aquest fructífer procés de pensament col·lectiu.

Fins ara mai cap territori havia engegat un procés com aquest per repensar-se des de la pluralitat de les veus de la ciutadania, descobrir les seves arrels, la seva identitat i plantejar-se com li agradaria ser de cara al futur. Una altra iniciativa pionera que sorgeix de la gent del Baix.

Nosaltres ens hem sentit molt afortunats de coincidir en el temps amb una iniciativa com aquesta, i ens va fer molta il·lusió poder aportar el nostre gra de sorra, presentant el prototip del documental interactiu “Orgull de Baix” als assistents al plenari.

Imatge del documental interactiu "Orgull de Baix".Durant la participació de la Isabel Fernández, directora d’Orgull de Baix, amb el Quim Brugué, catedràtic en Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, al debat “Reptes d’una societat complexa”, van coincidir a destacar que en la complexitat d’aquest territori rau la seva bellesa, i que la complexitat és també un al·licient perquè puguin sorgir idees innovadores, potser arriscades, però també encoratjadores. O dit d’una altra manera, és el conflicte el que obliga a pensar i propicia el sorgiment de l’enginy i la innovació per a trobar solucions noves.

La presidenta del Centre d'Estudis Conxita Sánchez introdueix la sessió amb la participació dels alcaldes Josep Perpinyà (Sant Just Desvern) i Jordi San José (Sant feliu de Llobregat).Esperem haver-vos despertat les ganes de saber més sobre tot el procés d’ “El Baix Llobregat a Debat”, i us deixem l’enllaç a l’inspirador editorial del mes de juliol que acaba de publicar el Centre d’Estudis Comarcals resumint l’esperit d’aquesta petita revolució que estan posant en marxa, i que diu coses tan motivadores com aquesta: “Reconeguem-nos totes les persones en les nostres viles i ciutats, en els espais creats per a la indústria i pel transport. Reivindiquem el dret a gaudir de l’aire, de l’aigua i de la terra…”. Aquí la versió completa: “De la reflexió a l’acció”.

 

“Pota blava”, segell de qualitat

“Pota blava”, segell de qualitat

La Lola i la Valentina fa anys que es dediquen a la cria de pollastres de pota blava, la raça del Prat de Llobregat i únic pollastre a tot l’Estat reconegut amb una Indicació Geogràfica Protegida (IGP). Als seus setanta anys, segueixen mantenint la producció d’aquest aviram, no tant per comercialitzar-lo, perquè ja no s’hi dediquen com a negoci, sinó per a autoconsum i per procurar el manteniment de la raça. Altres granges al Prat ja s’encarreguen de la comercialització. L’Ajuntament del Prat dóna el seu suport per a la difusió i conservació d’aquesta raça.

La Lola alimenta els pollastres a la masia MaletEls restauradors de la comarca del Baix Llobregat han posat en valor el “pota blava”, tot fent–lo protagonista de cartes i de menús, amb plats tradicionals i innovadors. També és l’estrella de diverses cites gastronòmiques al Baix, com ara el “Quinto Tapa”, o el “casament” que s’organitza cada any entre la carxofa i el pollastre, tots dos dits “Prat”, en les “Jornades Gastronòmiques”.

Dins el casc urbà del Prat, envoltada avui per un eixam d’edificis d’habitatges, hi ha la masia Cal Malet. Hi ha uns quants galliners amb una quarantena de galls i gallines de la varietat lleonada de pota blava. N’hi ha una altra, la blanca, però pel que expliquen la Lola i la Valentina, no es cria tant com l’altra. Al pollastre “pota blava” se’l distingeix pel blau pissarra de les seves potes i dits, junt amb el vermell viu de la cresta, cara i barballeres, el blanc de les orelletes, ulls avellanes rogenc i el bec fosc.

Tradició de cria d’aviram a les masies del Delta

Pollastre Pota blava a la granja Cal MaletLa Lola Malet –i la seva germana Teresa-, com la Valentina Guisado, presidenta de l’Associació de criadors de pollastres de raça Prat, van començar de ben joves a criar galls i gallines pota blava. A moltes masies de la comarca i especialment a les del Delta, els pagesos criaven aviram –oques, ànecs, galls d’indi i sobretot galls, gallines i capons- d’acord amb el que explica l’historiador del Delta, Jaume Codina. Les gallines i els ous que ponien significaven un ingrés extra. Els pares de la Lola van arribar al Prat des de l’Hospitalet per fer de masovers i s’hi van quedar treballant de pagès. El fill de la Lola també s’hi dedica i com no, en els seus camps hi regnen les carxofes i les hortalisses.

Pollastres Pota blava a la masia Malet“L’únic que no m’agradava era matar les bèsties. Mentre hi va haver la mare, ella se’n preocupava. Després, me’n vaig haver de fer càrrec. Jo! Que si per mi fos, no moriria ningú!”. La Lola és tímida però té un gran sentit de l’humor. Tant, que fa molt de temps que fa veure que no sent el seu marit quan intenta convèncer-la que no dediqui tants esforços a les gallines. Però li agrada fer de criadora. La Valentina va arribar al Prat des d’Almaden (Ciudad Real), s’hi va casar i va començar a fer de criadora, al mateix temps que la seva família es dedicava al camp.

Un pollastre de prop de 4 quilos

Valentina GuisadoLa Valentina diu que a la fira que es fa al Prat cada any tradicionalment per Nadal, un exemplar de pota blava d’entre 3 i 4 quilos pot valdre uns 45 euros. És clar que la seva carn té una qualitat més gran que la de molts altres pollastres. Són pollastres criats durant 7, 8 i 9 mesos. La seva carn és fina i melosa, menys greixosa, apunta la Valentina. “El més bo és quan hi ha família a casa i cuinem pollastre, a tothom li encanta”, diu la Lola.

Pollastres Pota blava a la masia MaletEl que ja no  li agrada tant a Lola és que no hi ha molts joves que vulguin dedicar-se a la cria, cosa amb la que Valentina no hi acaba d’estar del tot d’acord ja que segons diu n’hi ha uns quants que prometen. Això, si, la Lola se’n fa un fart de fer entrevistes amb periodistes, entre els quals, americans, anglesos… encuriosits per l’anomenada del “pota blava”. “És una llàstima que tot això no hagués passat abans, amb la propaganda que ens haurien fet!”, diu. La Lola i la Valentina esperen que la nova granja feta per l’Ajuntament per donar a conèixer el “pota blava” es pugui omplir d’aviram un cop s’aconsegueixin tots els permisos i a més de difondre la raça també atregui l’atenció de nous criadors.

Galls i gallines campen amb prou espai als galliners de la granja de la Lola. Mengen blat de moro, pinso i verdures. Tots els exemplars estan anellats per distingir la seva criança i genealogia, que queda recollida en els llibres de control. Això facilita la selecció d’exemplars per a la reproducció de la raça Prat. I quan és el moment, a la cassola. Cadascú té els seus trucs, les seves receptes. La Lola hi posa una branqueta de canyella. La Valentina, a més de posar-hi una copa de brandy, s’assegura que el pollastre agradi a tothom posant en una safata a banda pinyons, prunes pomes i orellanes.

El cultiu hidropònic: com fer crèixer tomaqueres en aigua

El cultiu hidropònic: com fer crèixer tomaqueres en aigua

En Joan Amat és un pagès veterà. Treballa al parc agrari des que tenia 14 anys. Ara en té 53 i una de les seves especialitats és el cultiu hidropònic, o com cultivar hortalisses tot fent servir aigua, abonament i fibra de coco enlloc de sòl agrícola. La planta s’alimenta dels nutrients dissolts en l’aigua en un sol que és inert, però té un bon creixement, permet una gran producció i ofereix una bona qualitat. A més, és una de les formes de conreu que permet reutilitzar l’aigua, amb el consegüent estalvi.

Ara fa uns quinze dies va omplir de tomaqueres un dels seus hivernacles a Viladecans en un cultiu hidropònic. El planter el podeu veure en les fotografies. Si tot va com està previst, cap a finals del mes de maig, començarà a collir. Encara que és un sistema on és més fàcil controlar plagues i malalties, cal estar atent i supervisar contínuament el procés de creixement. I en aquest punt, compta amb el suport d’una tècnica de l’Agrupació de Defensa Vegetal d’Horta del Parc Agrari.

Una aplicació controla el rec a totes els cultius

Una altra de les peculiaritats en les explotacions d’en Joan Amat, tant per als cultius hidropònics com en sòl agrícola, és que la producció està controlada per un sistema informàtic que regula el rec i l’abonament. Funciona igual que una gran i única aplicació. Quan en Joan explica aquest detall fa el posat de poder gaudir d’una preocupació menys. Després de les tomaqueres vindran els carbassons.

En un altre dels hivernacles, fa pocs dies ha plantat milers d’apis, tot i que en aquesta ocasió ha fet servir terra agrícola. I al seu costat, en una altra nau, enramades de pèsols. També els podrà collir avançat el mes de maig, si és que la meteorologia no sorprèn amb un hivern que fins ara no ha donat mostres de cap rigor.

En Joan Amat, abans de fer les plantades d’api i tomaqueres s’ha dedicat les últimes setmanes a collir carxofes en un dels seus camps. De la varietat “Simphony”. Com que també li agrada provar “coses noves”, va decidir veure com s’arrelava aquesta varietat en sòl del parc agrari del Baix Llobregat. A diferència de la blanca de Tudela, ovalada, la “Simphony” és alta i espigada. Sobre la qualitat, en Joan n’està satisfet. I també de la producció, ja que aquesta varietat proporciona més carxofes que l’altra. Sobre les plagues i el seu tractament, ha de tenir les mateixes cures. És un pel més barata. De tendra ho és tan o més que la Blanca, a pesar que la seva aparença faci just l’efecte contrari.

Com molts altres pagesos del Baix Llobregat, en Joan Amat treballa la terra de forma que sigui ben productiva. Per les seves mans també, passen, cultiu rere cultiu, cogombres, espinacs, pèsols, apis, col, bledes i carxofes. Però si li pregunteu pel territori agrari del Baix Llobregat i per fer de pagès, us dirà que la gran fragilitat d’aquest espai la provoca la “manca d’inversions públiques en infraestructures agràries”. Però això ja és una altra història.

 

Una pagesa optimista

Una pagesa optimista

La Mireia Cardona fa tres anys que fa de pagesa. Té 32 anys, és enginyera agrícola per formació i actualment és responsable de la producció en una cooperativa nascuda el novembre passat al Parc Agrari, la “Central Parc”, dedicada a l’agricultura ecològica, amb terrenys arrendats a Sant Boi, principalment i al Prat.

Abans de formar part de l’equip de la cooperativa, havia treballat en una altra explotació agrària i compaginava la feina de pagesa –dels dilluns als dijous- amb una altra en un restaurant que li ocupava divendres, dissabtes i diumenges. Ja no tenia més hores. Fins que un dia va dir prou. I va decidir treballar exclusivament al camp. Amb totes les energies i esperances posades en un nou projecte, en el qual hi treballen sis persones més en diverses tasques i que parteix de la idea de recuperar espais en desús o abandonats al Parc Agrari per tornar-los a fer productius i revaloritzar-los a través de l’agricultura ecològica.

Cinc hectàrees de conreus

És de les poques dones que al parc agrari estan al davant de la producció: cinc hectàrees que sumen diverses finques, algunes de les quals estaven abandonades. Fa el que li agrada. Aquests dies ha collit carxofes, uns 300 quilos que portarà directament al Maresme. I ja està pensant en els més de 1.000 quilos que tindran com a destí la Carxofada que es farà a Sant Boi el dia 20 de març.

I vindran pròximes collites: de faves, pèsols, cebes, alls, enciams, remolatxes o tomàquets, per exemple. Una part dels camps estan en procés de conversió a l’agricultura ecològica, ja que tot seguint la normativa cal que estiguin tres anys sense tractaments fitosanitaris químics. Però està a un pas d’aconseguir-ho. D’altres finques ja tenen la certificació de producció ecològica.

Guanyar-se la vida treballant al camp

Parlant amb altres pagesos, quan li diuen que no es guanyarà la vida treballant al camp, fa el cor fort. Quan ho explica, fa el posat de ser conscient de les dificultats d’un projecte que arrenca però també de saber què té entre mans. Ni que, en ocasions, per molt que planifica una jornada aquesta feina li proporciona un munt d’imprevistos. Per una altra banda, la producció ecològica té sortida entre els cada cop més nombrosos grups de consumidors que s’organitzen per fer-ne compres de forma periòdica. Famílies que creen associacions i cooperatives de consum ecològic i a les que s’acaben unint altres persones, tots clients molt fidels als productors que els serveixen.

De nou, no té temps per avorrir-se. Prepara espais per a plantes que atreguin la fauna auxiliar, aliats en el camp. També s’ha de preocupar per les plagues habituals, per exemple del riquer de la carxofa, i tot que està tranquil·la perquè fins ara no s’han presentat grans problemes, ha assumit que d’una manera o altra l’oïdi (fong) acabarà fent acte de presència entre els pèsols. L’experiència que atresora la fa capaç de posar els cinc sentits en les solucions i trobar-les, o mirar el cantó positiu de tot.

Espai per a la formació

En un dels camps on té plantades carxofes, hi ha un espai reservat per a la formació dels alumnes de formació professional (agrària) d’un dels cursos en què participa la cooperativa. Hi fan pràctiques tres dies a la setmana i hi tenen plantats enciams i cols. Només hi ha una noia entre la dotzena d’estudiants. Mireia somriu quan revela la dada. El temps dirà.

La cooperativa “Central Parc” va sorgir de l’impuls de l’ong Desos Opció Solidària i compta amb el suport de l’Ajuntament de Sant Boi, la Fundació Catalunya la Pedrera, l’Obra Social La Caixa, entre d’altres entitats i institucions.

Un assaig de l’ADV Fruiters del Parc Agrari troba el millor adob per a l’agricultura ecològica

Els pagesos que es dediquen a l’agricultura ecològica al Parc Agrari del Baix Llobregat havien plantejat sovint als tècnics de l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) del Parc Agrari els seus dubtes sobre quin pot ser el millor adob orgànic per a la terra. Davant dels interrogants, l’Albert Lacunza, un dels tècnics de l’ADV Fruiters, amb la col·laboració de Mauri Gómez, responsable de manteniment dels espais verds de Can Comas, va decidir investigar-hi tot posant en marxa un estudi.

Els compostos s’aconsellen tant en agricultura integrada com orgànica. Ara bé, al parc agrari la cabana ramadera ha desaparegut i no hi ha llocs on disposin de fems. A més, com explica l’Albert, sobre els adobs orgànics cal preveure que, bé poden resultar molt beneficiosos, bé poden ser molt perjudicials. Cal sumar-hi el fet que tant importants són els ingredients de l’adob com la manera d’elaborar-lo. A partir d’aquestes premisses, va iniciar el desembre passat un assaig comparatiu de diferents compostos per a l’agricultura ecològica, finançat pel Parc Agrari. Recentment, ha enllestit el seu estudi amb la recepció de les anàlisis per part de la Universitat de Barcelona i pròximament  publicarà els resultats al web de l’ADV fruitsdelbaix.cat.

Cols per a les proves

Per a l’assaig va fer servir cols, tot aprofitant la temporada. Com a substrat, sorra de construcció, un material inert, de forma que la seva extrapolació a un sòl fèrtil tindria uns resultats iguals o millors. Va comparar els següents compostos: humus de cucs, que a més de fertilitzar és eficaç per a recuperar terres degradades per sobreexplotació; un altre elaborat a partir de fems de vedell per part d’una empresa berguedana; un procedent de fraccions orgàniques de residus d’una planta de tractament de la comarca, i finalment un compost fermentat (Bocashi) elaborat, per exemple, amb fems, pellofes d’arròs, terra, palla entre d’altres elements, i que pot ser elaborat pel mateix pagès en 15 dies (tot i que requereix dedicar-hi temps).

Els resultats han donat com a guanyador l’adob elaborat amb fems de vedell: no només aporta nutrients al sòl sinó que també és dels millors fertilitzants. Ara, aquest assaig es farà de nou tot fent servir com a substrat terra del parc agrari. A més, en algunes finques els pagesos han reservat també un espai per a l’experimentació. Si parlem de costos, cal apuntar que tot agricultor inverteix una mitjana de 3.000 a 6.000 euros anuals per hectàrea en fertilitzants, subratlla l’Albert.  L’aplicació de l’adob guanyador de l’assaig pot tenir un cost de 500 a 1.000 euros per hectàrea i any i a més contribueix a la doble funció de millorar el terra i ser un bon fertilitzant. Conclusió?

Fotografies: Albert Lacunza / ADV Fruiters Baix Llobregat.

Un pagès de 21 anys a qui li agrada “despertar la terra”

Un pagès de 21 anys a qui li agrada “despertar la terra”

L’Arnau Vidal és un dels pagesos més joves, per edat, que treballen al Parc Agrari del Baix Llobregat. Té 21 anys i pocs temps enrere es dedicava a ajudar el seu pare en l’empresa familiar tot netejant camps i rieres amb la maquinària pesant de què disposen. Gràcies a un tractor de gran potència, desbrossava els camps de matolls i canyissars. Ara també ho fa però no per altres pagesos, sinó en interès propi.

Com uns quants altres joves, si fa no fa d’edats semblants, l’Arnau ha pres l’opció de dedicar-se a la pagesia tot reivindicant l’ofici. Fa tres anys, ell i el seu pare parlaven de futur. La neteja de finques i camins té temporades en què hi ha molta feina i en d’altres no tant. El seu pare li va preguntar aleshores si no li agradaria fer de pagès i aprofitar el moment. Ell li va respondre amb un sí decidit. “Et sents lliure”, diu, quan se li pregunta perquè aquest ofici i no un altre.

Amb la mateixa maquinària, neteja de vegetació els camps abandonats, retira la brossa que s’hi ha anat acumulant amb el temps i els prepara pel seu conreu. Algunes de les terres que comença a transformar-les tenen més aviat l’aspecte d’un camp estès de plàstics que, com si es tractés d’una espècie autòctona, destaca entre les deixalles.

De fet, l’Arnau, el primer que fa és aconseguir terres per al conreu allà on no n’hi han. Les desbrossa, neteja i les prepara. Per començar hi planta alfals i civada. Assegura que és una de les millors maneres que hi ha “per despertar la terra”. Al cap d’un parell d’anys, quan la terra ja s’ha tret la són de sobre, hi planta carxofes, coliflors, faves o bròquils.

En poc temps, ja ha recuperat desenes d’hectàrees tot arribant a acords amb els seus propietaris. Alguns dels camps no formen part del parc agrari. Altres si. Però mentrestant, els ha tornat a fer productius i s’hi guanya la vida. També fa de mecànic tot arreglant els tractors.

Fotografies: Orgull de Baix.

Les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) i els pagesos augmenten el control sobre les collites

Les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) i els pagesos augmenten el control sobre les collites

Pagesos i tècnics de l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) del Baix Llobregat d’Horta i de Fruita  incrementen els controls i el seguiment de les collites en favor de la qualitat sanitària. Els rellotges biològics estan ben actius i el treball de camp dels tècnics –enginyers tècnics agrícoles i biòlegs- es fa més evident davant l’avançament de l’aparició dels paràsits o plagues que podrien fer malbé els conreus.

Fan mes controls i els tècnics estan molt a sobre per si cal aplicar tractaments i quins s’han de tenir en compte. L’ADV d’Horta disposa de 3 tècnics que assessoren els pagesos sobre un total de 150 hectàrees. La de fruiters, amb altres 2 tècnics, supervisa una àrea de 450 hectàrees. És un servei que contracten els pagesos i està bonificat per l’administració.

Temperatures moderades i humitat són terreny abonat pels fongs sobretot. I les erugues, pugons i les mosques que piquen horta o fruiters no estan adormides. És treball dels tècnics de l’ADV assessorar els pagesos –que es constitueixen en socis de l’Agrupació al Baix- en el seguiment dels paràsits habituals dels camps i indicar els tipus de tractament fitosanitari que es pot utilitzar, tot minimitzant l’ús de productes agroquímics en agricultura integrada, i assenyalant l’ús de productes naturals en el cas de l’ecològica. Els tècnics també realitzen tasques d’investigació, algunes sol·licitades pels mateixos pagesos, altres proposades pel mateix equip de professionals, i tots els seus treballs es poden consultar on line al web de l’ADV (Fruita).

Fotografies cedides pels tècnics de l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) del Baix Llobregat.